Cada jornada hi ha més equips que comencen a despenjar-se de la lluita del play-off, i per aquest motiu, tots els conjunts implicats en aquesta pugna juguen finals cada cap de setmana. Pel Girona, això era el partit contra l'Albacete. Una autèntica final. Però ni la primera ni l'última, i és que encara queden set jornades on un error pot ser fatal de cara a aconseguir el premi gros, com diria Machín.
L'alineació no va admetre sorpreses respecte a l'última jornada, més enllà del canvi natural de Mata per un Cristian Herrera que no començava un partit de suplent pràcticament des que va arribar a l'hivern a Montilivi.
L'alineació no va admetre sorpreses respecte a l'última jornada, més enllà del canvi natural de Mata per un Cristian Herrera que no començava un partit de suplent pràcticament des que va arribar a l'hivern a Montilivi.
El partit va començar a posar-se molt de cara pels visitants als dos minuts. Un penal de Núñez, pel qual va veure vermella, i transformat posteriorment per Mata, va deixar el Girona amb superioritat al marcador i a la gespa. A partir d'aleshores, el Girona va agafar el control del partit i no el va deixar anar. Tot i que les ocasions clares de gol eren escenes, els de Machín tenien la pilota i no permetien buscar la igualada a un Albacete que només en jugades aïllades aconseguia apropar-se tímidament a la porteria d'Isaac Becerra. Sense més canvis va acabar una primera part marcada únicament per l'aclaparador domini blanc-i-vermell davant un Albacete tocat i enfonsat tant en el partit, com en la classificació.
Si la primera meitat havia començat amb gol de Mata, la segona no podia ser menys. El davanter madrileny va desfer-se de diversos rivals en un espai molt reduït a la frontal, ajudat per algun rebot, i posteriorment va etzibar un xut que va entrar per l'escaire de la porteria rival, fent pujar així el zero a dos al marcador. Amb un home menys, i una diferència de dos gols el marcador, l'Albacete va tocar fons i si a la després del primer gol ja els havia estat difícil trobar la porteria de Becerra, aquest cop els va ser impossible. El partit va decaure molt en intensitat, i és que tots dos equips es conformaven amb el resultat, uns perquè ja els anava bé, i els altres perquè es veien incapaços de capgirar la situació. De totes maneres, l'avantatge dels blanc-i-vermells encara es va ampliar més al minut setanta-set quan Florian Lejeune, lliure de marca, va rematar al fons de la xarxa des de dins l'àrea una pilota centrada des del córner per Àlex Granell. Aquest gol no va canviar la dinàmica de tots dos equips i tretze minuts després l'àrbitre va assenyalar amb el xiulet el camí cap als vestuaris.
Al final, l'equip va aconseguir una victòria que més enllà de ser un gran regal per la diada de Sant Jordi a tots els gironins, servirà per quedar-se només a un punt del desitjat play-off, i a sis de l'encara més desitjat ascens directe. A més a més, el Girona encara ampliarà més l'avantatge amb alguns perseguidors que en les últimes jornades han anat quedant endarrere, com el Mirandés o el Valladolid, que precisament ahir va destituir a Portugal, tècnic que a l'inici de temporada ja va substituir a Garitano.
Comentaris