Dos empats en les últimes jornades havien fet al Girona desenganxar-se una mica de la lluita pel play-off d'ascens, i per aquest motiu, el partit contra l'Alabès, colíder de segona divisió, es presentava com una autèntica final a Montilivi. Els de Machín arribaven a la cita amb pressió perquè una derrota podia suposar allunyar-se fins a sis punts del sisè, una quantitat de punts difícil de recuperar posteriorment, però alhora, sabien que podien confiar en ells mateixos només mirant els últims resultats aconseguits contra equips tant de dalt com d'a baix. De fet, el Girona només ha perdut un dels catorze partits que ha jugat aquesta segona volta, i seria el millor equip de segona si només es comptessin els punts que els equips han aconseguit des de la tornada de vacances de Nadal.
Granell, que portava dues setmanes sense entrar en l'onze tot i estar recuperat de la lesió que va patir, va entrar com a titular al costat de Pere Pons, qui tornava també d'una lesió que l'havia tingut apartat dels terrenys de joc durant l'últim mes. La resta de l'equip no va patir cap modificació respecte als homes que van jugar a Lugo, exceptuant Mata, que com ja havia passat en setmanes anteriors, va començar a la banqueta i en el seu lloc Pablo Machín hi va col·locar a Lekić.
Els primers deu minuts del partit van ser de domini total per l'Alabès. Els bascos, que van mobilitzar molta afició a Montilivi, van assetjar la porteria d'Isaac Becerra en els primers compassos del matx, i al minut set va arribar l'ocasió més clara dels visitants, quan Becerra va haver de salvar un remat molt ajustat de Barreiro. A partir d'aleshores, va ser el Girona qui va agafar la iniciativa de l'encontre i qui va començar a posar en problemes a Pacheco, porter de l'Alabès. Primer va ser Borja qui va estar a punt d'anotar l'u a zero, però Laguardia ho va evitar reaccionant molt de pressa i taponant el xut amb la seva cama dreta. Posteriorment va ser Javi Álamo qui va posar una centrada molt perillosa que per poc no es va convertir en gol, i finalment, Lekić, després d'una jugada magnífica de Pere Pons, va enviar un llançament potent des de dins l'àrea a l'escaire de la porteria rival que va suposar el gol. A partir d'aleshores, el partit va continuar sent controlat pel Girona, però les ocasions van ser escasses per part de tots dos equips, i a més a més, poc clares. Per tant, amb l'u a zero es va arribar al descans, el qual en els últims minuts del primer temps els homes de Machín ja començaven a anhelar.
La represa va començar, igual que el primer temps, amb domini dels homes dirigits per Bordalás. La primera ocasió clara dels bascos no va tardar a arribar, i al minut cinquanta-u, Lejeune va haver de salvar sota pals un llançament de Juli. Entre canvis i lesions, es va perdre molt temps en els següents minuts, i quan el joc va tornar a ser fluid, just al minut seixanta-u, un remat de Barreiro a una falta de Laguardia va estar de nou a punt de convertir-se en l'u a u, però la pilota va sortir lleugerament desviada. L'Alabès no parava d'atacar, i al Girona li costava sortir del seu propi camp. Per intentar tallar l'assetjament dels bascos, Pablo Machín va donar entrada a homes més defensius, com Alcaraz o Maffeo, però tot i així, no va poder evitar que els visitants continuessin portant la iniciativa. De totes maneres, sí que va aconseguir que, tot i crear sensació de perill, l'Alabès no crees amb molta freqüència ocasions manifestes de gol. Un remat tímid de Pelegrín i un intent fallit de remat de David Torres van ser les opcions més clares que van tenir els blanc-i-blaus per empatar en els últims minuts, però tot i això, la seva presència a prop de l'àrea gironina va ser constant i la sensació de perill que van crear va fer patir a tots els aficionats blanc-i-vermells que o bé des de Montilivi o bé des de casa seva seguien el partit. De totes maneres, al final es va mantenir l'un a zero aconseguit per Lekić al minut vint-i-tres, i el Girona va aconseguir tres punts d'or per mantenir-se en la lluita pel play-off d'ascens.
Amb aquesta victòria, els homes de Pablo Machín arriben fins als quaranta-nou punts, i segellen així una permanència que a hores d'ara ja no és l'objectiu del Girona, ja que els catalans aspiren a poder arribar a classificar-se pel play-off, del qual continuaran a tres punts tot i haver guanyat. De totes maneres el Girona ha superat al Lugo, que va perdre, i al Mirandes, que va empatar, i podria superar a més rivals directes depenent dels resultats que aconsegueixin en els seus respectius partits. A més a més ha retallat punts amb el Nàstic, l'Oviedo i l'Alabès, i podria fer-ho també amb el Leganés depenent del resultat que aconsegueixi en el seu partit.
Comentaris