La temporada no va començar com tots hauríem volgut. La sort no us acompanyava, i la pilota no volia entrar a la porteria rival. Molts cops éreu superiors als rivals, però tot i així, sempre se us acabava escapant el partit per algun detall minúscul i insignificant. Però mai vau deixar de treballar al màxim, mai vau abaixar els braços, i sempre ho vau donar tot per intentar revertir la difícil situació en la qual s'endinsava el Girona.
Després de partits i partits lluitant, lluitant i lluitant sense obtenir el resultat esperat, finalment, fruit del vostre immens i admirable treball, va arribar la recompensa. La situació va començar a canviar, l'equip va començar a sumar jornada rere jornada, i afortunadament, es va acomiadar de les places properes al descens per les que havia vagabundejat tota la primera volta. Des d'aleshores no heu parat d'escalar posicions. Heu demostrat que treballant de valent s'aconsegueixen tirar endavant les coses, i per això, ara, rebeu la merescuda recompensa d'estar a la part alta de la taula.
Aquest any, igual que el passat, ens heu fet somiar i ens heu fet creure, però sobretot, ens heu fet estar orgullosos de ser del Girona, no només per arribar al final lluitant per places de play-off, sinó perquè us ho heu deixat tot per aquests colors, i això, és d'agrair. Heu lluitat pel Girona sempre el millor que heu pogut i heu sabut, i per això, guanyeu, empateu o perdeu a Ponferrada, uns classifiqueu o no pel play-off, no podrem fer res més que admirar el vostre sacrifici i la vostra dedicació i donar-vos les gràcies per defensar tant, i tant bé, l'escut del Girona. Sou uns autèntics cracks!
Comentaris