S'aproximava un dels dies més importants de la història del Girona, i després de la desfeta contra el Lugo la temporada passada, a Montilivi només regnava el positivisme. Un any i onze dies després, l'equip havia aconseguit aixecar-se d'aquell cop i era de nou jugant-se l'ascens a un sol partit davant la seva gent.
Respecte a l'equip que el dimecres anterior havia perdut per dos a u al Sadar en l'anada de l'última eliminatòria prèvia per ascendre a l'anhelada Primera Divisió, Pablo Machín va fer alguns retocs en l'onze per encarar el matx de la millor manera possible. Aday al carril dret va entrar en el lloc de Pablo Maffeo per buscar més atac i en l'eix de la defensa Richy va substituir a Alcalá buscant així fer valdre l'experiència i el lideratge del veterà defensa. Mentre que al mig del camp no hi va haver cap canvi, a la davantera va tornar Sobrino en el lloc d'un Mata molt apagat al Sadar en l'anada.
El partit va començar amb un Girona molt concentrat defensivament i dominador. Els de Machín, sabedors de la importància de mantenir la porteria a zero per continuar amb opcions d'ascendre, tenien la pilota en camp rival i buscaven quan podien alguna internada a l'àrea que pogués donar el desitjat u a zero. Sobrino per la dreta, per l'esquerra i pel mig era l'home més perillós del Girona i l'únic que aconseguia posar en problemes a la defensa navarresa, incapaç d'aturar-lo. De fet, un remat seu amb el cap des de dins l'àrea que va haver d'aturar Nauzet amb una mà extraordinària va ser l'ocasió més clara de tot el primer temps. L'equip, tot i tenir controlat l'encontre i no patir gaire al darrere, no aconseguia fàcilment arribar a la porteria rival, i només en alguna jugada aïllada era capaç de finalitzar alguna jugada. A les acaballes de la primera meitat, l'Osasuna va començar a collar, i en un córner, Merino va estar a punt d'anotar el zero a u, però Isaac Becerra, amb una mà màgica, va aconseguir desbaratar l'acció.
L'equip estava donant una versió força bona, i la graderia, totalment entregada, no deixava d'animar ni un sol segon a un equip que un any després de la forta batacada contra el Lugo optava un altre cop a aconseguir el premi gros, com diria Machín.
Però la segona part no va començar bé. Igual que en l'inici del partit a Navarra i a Còrdova, una badada defensiva, aquest cop també complementada per un error garrafal del linier en no veure un clar fora de joc de Kenan Kodro, va permetre a l'equip de Monreal posar-se per davant en el marcador. El gol va deixar glaçat a Montilivi. Només se sentia cridar l'afició de l'Osasuna, que amb el zero a u, veia cada cop més a prop el retorn del seu equip a Primera Divisió. Ara ja només quedava apel·lar a una altre remuntada èpica com la d'una setmana abans contra el Còrdova, però ni l'entrada de Lekić i Mata al terreny de joc, ni les infinites centrades del Girona a l'àrea de l'Osasuna van aconseguir perforar la porteria d'un Nauzet que a més a més va veure com un espectacular cop de cap de Lejeune al minut vuitanta s'estavellava contra la creueta. El partit ja estava decidit, i el Girona, condemnat un any més a tornar a jugar a Segona Divisió i a veure com el somni de l'ascens es tornava a escapar en l'últim sospir. Fruit dels nervis i la impotència, Lejeune va ser expulsat faltant dos minuts pel final per etzibar un cop de puny a un Nauzet que durant tot el partit va estar perdent temps en les sacades de porteria sense ser advertit ni un sol cop per l'àrbitre.
Al final, el Girona va veure com per tercera vegada en quatre anys consecutius es quedava a les portes de l'ascens en ser derrotar per un equip, l'Osasuna, que va entrar en el Play-Off gràcies a un gol del Girona en l'últim minut de l'últim partit de lliga a Ponferrada. Ara tocarà descansar i recuperar forces per afrontar la temporada vinent amb les màximes garanties, qui sap si per acabar aconseguint l'anhelat ascens que fins ara s'ha resistit en tots els anys que s'ha provat d'aconseguir.
Comentaris