Un any i dotze dies després de la desfeta contra el Lugo, Girona torna a estar de dol. Ahir, divuit de juny de dos mil setze, la ciutat sencera s'havia tornat a mobilitzar en massa per anar a recolzar l'equip a Montilivi en el partit més important de la temporada, el que de nou podia haver donat l'ascens a l'equip de Machín, però un cop més, un cúmul d'infortunis van privar al Girona de la glòria.
Tres dies exactes falten perquè es compleixin tres anys del primer intent del Girona d'ascendre a Primera Divisió. Aleshores, un Almeria molt superior als homes de Rubi va acabar amb un somni que s'ha anat prolongant. Des d'aquell moment, dos intents més fallits d'arribar a la màxima categoria intercalats amb una temporada on l'equip es va salvar de miracle de no descendre a Segona B són el magnífic balanç que ha aconseguit el Girona, un dels equips amb menys pressupost de la Liga Adelante.
Sense gaires diners per gastar, però amb molta il·lusió i ganes de fer quelcom bonic, el Girona ha aconseguit en tres ocasions durant els quatre últims anys lluitar per l'ambiciós objectiu de l'ascens a Primera, quelcom espectacular tenint en compte d'on es ve i els recursos que es tenen, i tot i quedar-se sempre a les portes, l'equip mai ha deixat ni de treballar ni de lluitar, i sempre s'ha aixecat amb més força que mai per tornar a competir el millor possible, recolzat en les bones i en les dolentes per una afició fidel que sempre hi és quan l'equip ho necessita.
Per tot això, i en consonància amb les declaracions que ha anat fent Machín en els últims dies, el Girona, tot i no ser-hi, és i serà sempre de primera perquè té un equip de primera, una afició de primera i una ciutat de primera. Ara més que mai, amunt Girona!
Comentaris