L'estiu passat va ser dur. La frustració de no haver aconseguit un ascens que haguera estat històric per culpa d'un gol del Lugo a Montilivi en el temps d'afegit sumat a les baixes de jugadors de referència com Fran Sandaza, Jonás Ramalho, David Juncà o Miguel Ángel Cifuentes van fer que tota la il·lusió que havia generat la magnífica temporada s'anés diluint i arribes la maleïda por a Montilivi.
Encara que el Girona intentava centrar-se en el present i oblidar el que en el passat va poder aconseguir i no va aconseguir, els mals records continuaven allà i la por a fallar i a realitzar una temporada antagònica a l'anterior van començar a passar factura sobretot a l'equip. L'afició del Girona tornava a l'estadi convençuda d'intentar tornar-ho a provar, i l'equip començava el curs amb la mateixa idea. La victòria a Bilbao en la primera jornada semblava que podia ser el primer pas per començar a escriure una història nova gens afectada per la de la temporada anterior, però un entrebanc dolorós a casa en la segona jornada va ser fatal, i això, ajuntat amb la falta de punteria i de resultats de l'equip en les jornades posteriors va provocar que tornessin a aparèixer tots els fantasmes a Montilivi. A partir d'aquí, la història és coneguda. Primera volta horrorosa i remuntada en la segona que va permetre entrar al Girona en un Play-Off que novament a la final a Montilivi no va ser capaç de guanyar.
Aquest estiu es tornava a preveure dur. Les baixes de diferents futbolistes importants pel projecte feien que de nou els fantasmes poguessin tornar a apoderar-se de Montilivi, però Quique Cárcel, movent-se molt ràpid i molt bé, ha començat a traçar les línies del nou Girona contractant futbolistes que han fet que la il·lusió a Girona no tan sols no es perdi, sinó que encara augmenti. El retorn de Ramalho i Sandaza són els principals reclams d'un mercat de moment prou bo, que tot i haver provocat els adéus de Becerra, Mata i Lejeune, aquests no han suposat un escàndol gràcies a la bona feina de Quique Cárcel suplint-los.
La continuïtat de Machín sumada als ja citats fitxatges que generen il·lusió, i no cessions com altres anys, i a la continuïtat, de moment, d'altres homes tan importants com ho són Pere Pons, Àlex Granell, Borja García, Cristian Herrera, Kiko Olivas o Richy Álvarez fan que es confirmi la continuïtat d'un projecte que fa que de mica en mica el Girona creixi més, i que permetrà aquest nou curs, a diferència dels dos anteriors, començar-lo amb la idea d'aconseguir d'una vegada per totes l'ascens a Primera i que farà que ni la por ni la desconfiança ni els fantasmes ocupin Montilivi, perquè per a ells ja no hi queda lloc.
Comentaris