Ja feia temps que les xarxes socials bullien. Mitjançant missatges de gent coneixedora de l'imminent retorn del davanter que presumptament no desvelaven la seva identitat, tota Girona va acabar assabentant-se abans d'hora sobre la possibilitat que Sandaza tornes a vestir de blanc-i-vermell. L'expectació era màxima, i la paciència el pitjor enemic d'una afició que necessitava pessigar-se per creure's-ho. Al final, divendres al migdia, per fi va arribar la nota oficial del club que anunciava el retorn de Fran Sandaza al club on va esdevenir un ídol en la millor temporada de la història del club.
Fran Sandaza va arribar a Girona a l'estiu de dos mil catorze provinent del Lugo, on havia passat un mal any a les ordres de Quique Setién. El toledà, que feia anys que no gaudia de continuïtat en cap club, va integrar-se molt ràpidament a Montilivi, i amb la confiança de Machín, i Mata i Felipe com a socis a la punta d'atac, va començar el camí d'una temporada que tot i acabar en tragèdia, va acabar sent la millor de la història del club, i una de les millors de la seva carrera. Tot i que l'ascens va estar a tocar i el projecte era ferm, Sandaza va decidir marxar a viure una nova experiència al Japó, però un any després, és a dir, ara, el davanter toledà després d'un mal any al país nipó ha decidit tornar a Girona.
Sandaza, tot i estar només un any a Montilivi, va esdevenir un ídol per a tothom. El seu lideratge, la seva lluita, entrega, honestedat, van fer que a més a més de ser un referent dins del camp també ho fos fora. Els seus setze gols, molts d'ells en moments decisius de la temporada, i la seva implicació amb el projecte el van acabar de posar en un merescut pedestal. El jugador franquícia del Girona, que per sorpresa i desgràcia de tothom va marxar l'estiu passat, ha tornat, i amb ell, la il·lusió de repetir una temporada com aquella i de treure's una espina que es va quedar clavada, l'ascens a Primera Divisió.
Fran Sandaza, que tenia ofertes de mitja Segona, ha acabat optant per tornar a Girona sobretot pel bon record que guarda de la temporada que hi va ser i per la confiança que li ha transmès el que ja va ser el seu tècnic aleshores, Pablo Machín. El davanter natal de Toledo tenia ofertes més suculentes en l'àmbit econòmic, però en no rebre cap proposta finalment per jugar a Primera, va tenir clar tornar cap al Girona, on va viure un dels millors anys de la seva carrera esportiva, força accidentada amb males experiències en més d'un club.
El fitxatge de Sandaza ha eclipsat la contractació de Juanpe, que va arribar a Girona un dia abans que el toledà amb la carta de llibertat. El jove defensa, que la temporada passada va militar al Valladolid cedit pel filial del Granada, no va voler renovar el seu vincle amb el conjunt andalús i ha firmat pels pròxims tres anys amb el Girona.
D'aquesta manera, el toledà és després de Portu, Ramalho, René i Juanpe, el cinquè fitxatge amb vista a la pròxima temporada. A més a més, després del ja citat Jonás Ramalho, es converteix en el segon futbolista en aquest mercat d'estiu que un any després d'haver marxat del club en el millor any de la història d'aquest, torna. De totes maneres, no tot seran alegries aquest estiu a Montilivi. Encara que sense gaire força, ja comença a sonar el nom de Pere Pons per diferents equips de Primera, i la seva marxa, en cas de produir-se, podria anar precedida també de l'adéu d'altres peces importants del projecte que farien a Quique Cárcel suar de valent per torbar un recanvi de garanties.
Comentaris