Empat i males sensacions la setmana passada a Sevilla. La il·lusió i sobretot les expectatives que havia generat el retorn d'homes tan estimats a Girona com Cifuentes, Ramalho o Sandaza van veure's debilitada per un encontre on l'equip no va estar bé i va mostrar possiblement la seva pitjor cara, tot i l'embranzida final que va permetre empatar de manera èpica un matx que a falta d'un quart d'hora pel final els de Machín perdien per tres a zero al Sánchez-Pizjuán contra un filial recent ascengut a LaLliga 123 com el Sevilla Atlètic. L'estrena a Montilivi contra l'Elx, per tant, una oportunitat de deixar endarrere aquest mal sabor de boca que el Girona va aprofitar de valent.
Machín, respecte a la primera jornada, va introduir alguns canvis esperats a l'alineació. Kiko Olivas, que havia jugat inesperadament de lliure, va tornar al perfil dret, quelcom que va provocar l'entrada d'Alcalà i la sortida de Ramalho. Pel que fa al mig del camp, Pere Pons i Borja García van substituir Rubén Alcaraz i Àlex Granell, en una clara declaració d'intencions de Pablo Machín de buscar a tota costa la porteria rival. Respecte a la resta de l'equip titular, tot igual. Bono sota pals, Cifu i Aday als carrils, Juanpe de central esquerrà, Portu a la mitja punta amb el ja citat Borja García, i Cristian Herrera i Fran Sandaza en punta d'atac.
L'encontre va començar d'una manera totalment adversa a com va començar l'últim, disputat contra el Sevilla Atlètic. Des del principi, el Girona va començar a marcar el ritme del matx i va intentar obrir la llauna en alguna tímida aproximació. Si més no, cap dels dos conjunts van aconseguir posar en problemes reals al porter rival fins a l'equador del primer temps, quan una falta que va interrompre l'homenatge de la Penya Jandrista a Jandro en el minut vint, doral que portava el mag de Mieres, va acabar convertint-se en l'u a zero després que Borja García etzibes un xut fort i col·locat al pal curt de Juan Carlos, encarregat de defensar els pals il·licitans. De totes maneres, el gol no va fer que el Girona fes cap pas endarrere, tot el contrari, va donar confiança i alè per anar a buscar el segon. L'Elx, en canvi, tot i estar obligat a reaccionar, no va donar senyals de vida. Va intentar en algunes ocasions sortir al contracop, però sempre sense èxit. A diferència de l'últim partit a Sevilla, el Girona va estar molt seriós en defensa, en part, gràcies a l'omnipresent Pere Pons, i això va ajudar que els homes d'Alberto Toril fossin incapaços ni tan sols de posar a prova a Bono. El domini del Girona era absolut i les seves constants arribades feien preveure que si la sort l'acompanyava, no tardaria molt a ampliar el marcador. I així va ser. Faltant cinc minuts per arribar al descans, una genialitat de Portu va servir per ampliar l'avantatge i per estrenar el compte golejador de l'ex de l'Albacete a Girona.
Cap canvi a la represa, ni al Girona, lògic, ni a l'Elx. Els mateixos vint-i-dos homes que havien començat el partit van tornar a saltar sobre el verd per disputar els segons quaranta-cinc minuts. Si més no, poc va durar Mandi, un d'ells, que fruit d'una topada fortuïta amb Portu va haver de retirar-se. Una baixa sensible pels de Toril, que s'allargarà malauradament com a mínim sis mesos, però que va ser clau en un moment tan crític de partit. Els il·licitans en van sortir molt mal parats, i això, el Girona ho va aprofitar per fer encara més sang. Si abans les opcions de remuntar dels blanc-i-verds ja eren escasses, amb això, encara es van reduir més. El Girona va continuar assetjant l'àrea rival i no va perdre en cap moment el domini de l'encontre. De totes maneres, Machín, veient que el resultat i la situació era clarament favorable, va fer entrar Granell per Borja, amb la intenció d'enfortir encara més la defensa. Minuts més tard, el canvi habitual, i com a Sevilla, clau. Longo va entrar per Fran Sandaza, i tan sols nou minuts més tard, va tornar a mullar en rematar de forma acrobàtica una centrada de Portu. A partir d'aleshores, calma total a Montilivi, on amb un tres a zero a favor i un Elx tocat i enfonsat, res podia ja evitar que els tres punts es quedessin a casa. De totes maneres, en una jugada aïllada en l'últim minut, Nino va assistir dins l'àrea a Guillermo, i aquest, allargant molt bé la cama, va aconseguir el gol de l'honor per l'Elx. Un gol que va evitar que per primera vegada en aquest curs els homes de Machín deixessin la porteria a zero.
Anecdòtic totalment, però després de l'àmplia victòria de dissabte, el Girona s'ha situat segon, amb quatre punts, superat només pel Llevant amb sis, i empatat amb Saragossa, Còrdova, Reus i Valladolid. Precisament aquest últim serà el pròxim rival del Girona, que visitarà un Zorrilla que tot i que històricament no se li dóna bé, intentarà trencar aquesta mala ratxa en un partit que tindrà com a principal atractiu el retrobament amb Jaime Mata i sobretot, amb Isaac Becerra, un porter que a més a més de guiar el Girona en dues ocasions a estar a punt d'ascendre a Primera, va salvar a aquest de baixar a Segona B amb una parada a Ponferrada que va permetre que avui l'equip estigui on està.
Comentaris