A Girona, l'obertura del mes d'agost es convertia en el moment que el club anunciava el jugador que havia d'esdevenir el substitut de Carlos Clerc. Aquest era Álex Menéndez, un lateral esquerrà sense problemes per adaptar-se al carril, que havia jugat els dos últims anys a l'Sporting de Gijón, i de fet, havia estat un element important en l'equip asturià fa dues temporades, quan aquest va prendre l'ascens al Girona després d'un cúmul de despropòsits, alguns, presumptament provocats. La tasca de suplir a Clerc era difícil, ja que havia deixat el llistó molt alt, però Álex venia disposat a fer-lo oblidar, qui sap, si ja sabent que no podria, si més no, des d'un principi.
Álex, que l'última temporada a Primera amb l'Sporting va tenir un rendiment força irregular a causa de les seves constants lesions, sobretot al genoll, va passar sense problemes la revisió mèdica pertinent, probablement per una negligència dels serveis mèdics del club, i va ser presentat com a nou jugador de l'equip de Pablo Machín. Amb ell, el capítol d'altes semblava quedar pràcticament tancat, i el carril esquerre perfectament cobert. Ningú s'imaginava el que quedava per arribar. El seu debut, que s'havia de produir sis dies després del seu fitxatge en un enfrontament contra el Nàstic de Tarragona a Montilivi, es va veure frustrat per unes molèsties al genoll, aparentment inofensives, però que van acabar desencadenant la controvertida i polèmica decisió del Girona d'anul·lar el contracte del futbolista, i és que no eren unes simples molèsties, eren una lesió de llarga durada que com a mínim, deixava al futbolista inactiu fins passat Nadal.
El club defensa ara que Álex Menéndez ja va arribar lesionat a Girona, i que ho va aconseguir amagar, i es recolza en les proves que li van realitzar tres metges diferents, entre ells el doctor Cugat, que demostren que la ruptura era preexistent a la firma del contracte, quelcom força creïble si tenim en compte els molts problemes físics que va tenir la temporada passada també al genoll. Però Álex nega aquesta tesi, i en dóna una de totalment oposada. Segons ell, va arribar amb perfecte estat a Girona, quelcom que ho demostra que va passar la revisió mèdica sense problemes, i va ser en un dels primers entrenaments quan es va trencar i va sorgir la lesió que pateix ara. De totes maneres, com ja he dit, crida l'atenció que durant la passada temporada, aquest futbolista ja manifestés problemes al genoll. És per tant difícil de creure que va arribar en òptim estat físic a Girona, però tampoc es pot donar tota la culpa al jugador, i és que encara que volgués passar-se de llest i amagar la lesió, els serveis mèdics del Girona tenien l'obligació d'haver-ho detectat en la revisió mèdica, i no ho van fer, i de fet, no és el primer cop que cometen una errada així. Idèntic va ser el cas de Rubén Sobrino, però amb un desenllaç, això sí, totalment oposat.
Conseqüència de la lesió, com he explicat abans, el Girona va decidir anul·lar el contracte del jugador, que no rescindir-lo. El club va emetre un comunicat on justificava la legalitat de l'operació, que havia estat posada en dubte, citant el quart punt de l'annexa I del contracte de treball i el Conveni Col·lectiu per a l'activitat de futbol professional, que diu, segons la interpretació del mateix Girona, que si en els quinze dies posteriors a la realització del fitxatge es detecta al futbolista una lesió preexistent que li impedeix dur a terme les prestacions laborals en les condicions requerides, aquest es pot anul·lar. Però si més no, l'AFE, que s'ha posicionat a favor del futbolista en creure que no li falta la raó, va rectificar al club molt encertadament, i va deixar clar que el Girona havia malinterpretat aquest punt, i és que al que es refereix, és que després de firmar a un futbolista, el club té quinze dies per fer-li les proves mèdiques corresponents, que en aquest cas ja havien estat realitzades, i amb un resultat satisfactori, que com he dit anteriorment, possiblement va ser provocat a una negligència dels serveis mèdics.
El cas és que el Girona té totes les de perdre, i possiblement acabarà havent de pagar el sou íntegre dels dos anys de contracte que tenia Álex. Probablement és injust, però si el jugador va aconseguir amagar els seus problemes i ningú va ser capaç de detectar-li, ara és el preu que s'ha de pagar. Després d'això, la pregunta que es fa molta gent ara és: Pel mateix preu, no valia més la pena quedar-se'l fent la recuperació aquí, contractar un altre carriler per cobrir la posició, i tenir a Álex de tornada als terrenys de joc després de Nadal?
Comentaris