Després que un altre cop es frustres l'opció d'ascens a la Lliga Santander la temporada passada, el Girona va començar diumenge un nou curs amb un equip renovat, però amb el mateix sistema, el mateix entrenador, i el més important, la mateixa il·lusió. L'equip va començar el llarg camí de la Lliga123 fent parada a Sevilla per enfrontar-se al filial del conjunt de Nervión, un equip que es va gastar fins a quatre milions d'euros aquest estiu per reforçar-se.
Inesperat i sorprenent l'onze de Pablo Machín, sense els indiscutibles Pere Pons i Pedro Alcalá. En el seu lloc, Kiko com a lliure, Juanpe a l'esquerra i Alcaraz de pivot. Tampoc va entrar entre els titulars René Román, que era el clar favorit a ocupar la bacant deixada per Isaac Becerra. En lloc d'ell, va ser Bono l'encarregat de posar-se sota pals. Pel que fa a la resta de titulars, els esperats. Cifu i Aday als carrils, Ramalho com a central dret, Granell i Portu d'interiors i Cristian Herrera i Sandaza en punta.
L'encontre va començar amb dos equips molt reservats, sense ganes de córrer riscos innecessaris, i tímids en atac. La pilota rarament arribava a l'àrea de cap dels dos conjunts, i quan ho feia, difícilment acabava entre els tres pals. No va ser fins ben entrat el primer temps que van començar a arribar les primeres ocasions. El primer a apropar-se va ser el Sevilla Atlètic, que aprofitant un mal rebuig de Bono en una falta directe, Carlos Fernández va empènyer la pilota a plaer al fons de la xarxa. De totes maneres, l'àrbitre, erròniament, va anul·lar el tant per fora de joc. El Girona va replicar immediatament amb algunes aproximacions tímides, i uns minuts més tard, Cristian Herrera va estar a punt d'obrir el marcador gràcies a una errada del porter andalús, Soriano. Poc després, Fran Sandaza va rematar un corner a un metre de la línia de gol, però un jugador sota pals va desbaratar l'ocasió. Poc més va oferir el primer temps, però en el temps d'afegit, Curro, lliure de marca, va empènyer la pilota a plaer rematant, tot i que amb el braç, un córner, i va posar l'u a zero al marcador.
El Girona va saltar al camp a la represa amb la intenció de fer el partit llarg després d'haver rebut el cop dur del gol del Sevilla Atlètic, però tot el pla trenat per Pablo Machín al descans per intentar remuntar el marcador advers se'n va anar a norris per culpa d'una genialitat de Borja Lasso que va significar el dos a zero. Amb el segon gol, l'equip es va desmuntar i se li va fer impossible continuar arribant a la porteria rival, i per contra, va començar a rebre un assetjament dels andalusos, que uns minuts més tard, va acabar derivant amb el tres a zero, obra, ara sí, de Carlos Fernández. L'equip no aixecava cap, i no mostrava cap signe de reacció, però això va canviar quan el mag de les banquetes, Pablo Machín, va donar entrada a Borja García i Samuele Longo. L'italià, faltant un quart d'hora pel final, es va inventar tot sol una jugada que va finalitzar ell mateix i va posar el tres a u al marcador. Poc més va fer el Girona en els següents minuts, però tot va canviar en el temps d'afegit. Passat el minut noranta, Rubén Alcaraz es va treure de la màniga un xut ras i col·locat, inabastable pel porter, que després de tocar la part interior del pal, es va convertir en el tres a dos. Tres minuts més tard, i quan ja s'excedia el temps afegit pel col·legiat, Alcaraz de nou, aprofitant una prolongació de Samuele Longo amb el cap, va rematar lliure de marca i va posar l'empat al marcador segons abans que l'àrbitre indiques el final de l'encontre. Un final de bojos, excitant pel Girona i desolador per un Sevilla Atlètic que en cap moment fins aleshores havia vist perillar els tres punts.
Amb un punt ja al sac, el Girona de Pablo Machín s'enfrontarà dissabte vinent a les set de la tarda contra l'Elx, a Montilivi, en un partit on ja podria estrenar-se Pablo Marí. A més a més, podria caure Bono de l'onze titular, i és que serà una setmana que li tocarà viatjar amb la seva selecció per disputar partits previs a la Copa d'Àfrica. René, per tant, tindrà una oportunitat de reivindicar la seva titularitat, desitjada, ara per ara, per una gran part de l'afició blanc-i-vermella.
Comentaris