Un inici decebedor, tot i que ni molt menys dolent, havia fet ensopir a una afició que, després del canvi que ha patit l'entitat aquests últims anys, i aferrant-se a ser ara el cinquè equip amb el top salarial més alt de la categoria, demanava lluitar des de l'inici per l'ascens. Una petició totalment contraria a la voluntat conservadora de Pablo Machín, d'aconseguir primer els cinquanta punts, i després, veure on es pot arribar. Getafe, seu de la setena jornada del Girona, era per tant, un partit vital per l'esdevenir de la temporada, i per la confiança i l'autoestima del vestuari mateix.
D'inici, revolució total al Coliseum Alfonso Pérez. Si bé és cert que aquesta temporada, contràriament a d'altres d'anteriors, Pablo Machín ens ha acostumat a veure canvis en els onzes de fora respecte als de casa, les rotacions a Getafe, principalment a la zona ofensiva, van ser notables. Bono, Cifu, Ramalho, Alcalá, Pere Pons, i Coris, que va tornar a completar un gran partit, van continuar al darrere. Per davant seu, va entrar Alcaraz, deixant una jornada més a Granell a la banqueta, i Borja, al costat del d'Hospitalet. Portu, que ja havia jugat com a davanter en algunes fases dels encontres, va entrar d'inici fent parella d'atac amb un italià molt inspirat, Samuele Longo, que va deixar, per tant, a Fran Sandaza assegut a la banqueta.
El partit va començar posant-se molt de cara pels homes de Pablo Machín. Tot i que el Girona ja dominava fins aleshores, al minut quinze, una dubtosa falta de Feltscher a Portu quan aquest se n'anava sol de cara a porteria, va provocar l'expulsió directa del defensa del Getafe. Una acció, que clarament, va condicionar el matx. I tan sols un minut després, en una bona acció personal de Portu, Longo va fer pujar al marcador el zero a un mitjançant una genialitat impròpia de l'italià. Un retall espectacular sense gairebé moure's, i una definició excel·lent, col·locant la pilota al pal dret d'Alberto, amb la potència justa perquè el porter rival no pogués arribar-hi de cap manera. A partir d'aquí, domini absolut d'un Girona, que a diferència de partits anteriors, va estar molt sòlid en defensa. Un partit molt seriós tant de Ramalho, com d'Alcalá, com de Juanpe, que van fer inútil qualsevol intent dels homes del ja destituït Juan Esnáider. Rubén Alcaraz, per partida doble, i Longo, van estar a punt d'ampliar l'avantatge a l'electrònic del Coliseum, però al final es va arribar al descans amb el ja citat zero a un. Un marcador curt tenint el compte el futbol desplegat pel Girona, el domini aclaparador sobre el contrincant, i la quantitat d'ocasions generades.
La represa va començar amb un canvi del Getafe. Juan Esnáider, que des de la banqueta havia de sentir com la seva mateixa afició li demanava la dimissió, era conscient que de perdre, el seu lloc perillava en excés. Kike Sola, cedit per l'Athletic Club, va deixar lloc a Scepovic, i de fet, el serbi, va acabar sent protagonista, però en negatiu, al seu equip. El partit, de mica en mica, va anar baixant el ritme, imposat sempre pel Girona. Amb el Getafe incapaç de superar el mur gironí, i els de Machín, prudents en atac per no deixar espais i servir en safata l'empat al rival, com en d'altres encontres, van anar passant els minuts sense gaires ocasions. Però faltant vint minuts pel final, Cristian Herrera, que havia entrat al rectangle de joc durant el segon temps, es va inventar una passada magnífica a Rubén Alcaraz, i aquest, des de la frontal, va etzibar un xut molt potent, inabastable per Alberto, que va esdevenir la sentència, i la tercera diana d'aquest curs en el compte personal del migcampista català. Unes estadístiques notables, que han ajudat a convèncer a Machín que pot tenir lloc en aquest equip. En els minuts posteriors, dues arribades tímides de Fran Sandaza, i poca cosa més. Si més no, a pocs minuts pel xiulet final, el Getafe va disposar d'un penal clar, comès per Ramalho, per retallar distàncies, posar emoció, i deixar al Girona, un cop més, sense mantenir la porteria. Però el ja citat Scepovic, tot i enganyar a Bono, va enviar la pilota a la part exterior del pal dret.
Al final, tres punts d'or per un Girona que ja començava a generar dubtes, i que necessitava com l'aigua un partit com el de diumenge, en el que a més a més, va deixar per primera vegada en les set jornades d'aquesta temporada, la porteria a zero. El pròxim matx serà diumenge vinent a Montilivi contra el Reus Deportiu, a les quatre de la tarda. Un duel que començarà a les dotze per l'afició, amb la festa del soci, annexa a l'estadi, i on tots els abonats podran dinar gratis i gaudir d'una jornada lúdica amb color blanc-i-vermell.
Comentaris