Cinc punts dels quinze primers. Aquest és el balanç amb el qual el Girona es presentava a l'encontre contra el Mirandés. Sense urgències, però sí amb la pressió d'haver de sumar de tres en tres per no entrar en una mala dinàmica ja al principi de lliga, que pogués afectar negativament a la resta de la temporada. Sense els lesionats Kiko Olivas i Aday Benítez, dos pilars de l'equip, el quid de la qüestió era saber qui els substituiria, i més important, com ho faria.
Pablo Machín, amb les úniques dues baixes ja citades en el paràgraf anterior, només va moure fitxa per obligació. En el lloc de Kiko Olivas, que no tornarà a trepitjar el verd fins d'aquí a un mes i mig, i d'Aday, que en té com a mínim per tres setmanes, van entrar Ramalho i Sebas Coris respectivament. La resta, no va canviar, a excepció de Longo, que va tornar a la banqueta mentre que Cristian Herrera va ser, de nou, de la partida.
El Mirandés, tranquil, donant per bo acabar amb el resultat inicial, va començar l'encontre replegat al darrere, sense proposar gaire en atac, i esperant als gironins. Els homes de Pablo Machín, amb l'obligació d'haver de portar el pes del partit, i la necessitat d'anotar el primer gol, intentaven arribar de la manera que fos a l'àrea rival, però els de Terrazas, molt ben situats, ho evitaven ocasió rere ocasió, i a més a més, provaven de sortir al contracop aprofitant els espais deixats pels de Montilivi al darrere, però si més no, cap va arribar a bon port. Pilotada amunt, pilotada avall, els minuts anaven passant, fins que es va arribar al descans. Un xut de Pedro amb intenció, pel Mirandés, i un llançament de Cristian Herrera prop del pal, pel Girona, van ser les úniques ocasions d'ambdós equips per avançar-se a l'electrònic, en un primer temps típic de Segona, i per contra, atípic del Girona. Si més no, fins a aquesta temporada.
Amb l'inici de la represa, va començar un partit nou. El Girona, amb més encert de cara a porteria, i el Mirandés, obligat a fer un pas endavant, van començar a mostrar-se d'una manera molt diferent de la dels anteriors quaranta-cinc minuts, i això va provocar també la reacció de l'afició, que s'havia anat ensopint paral·lelament amb la dinàmica del partit. Els "uis" van començar a fer acte de presència a Montilivi, amb ocasions força clares de Cristian Herrera i Portu. I com diu el refrany, la tercera és la bona. Borja García, amb un potent xut des de la frontal de l'àrea, va treure totes les teranyines de l'esquadra dreta de Sergio Pérez. Un golàs més de l'andalús, que va permetre als deixebles de Pablo Machín posar-se per davant a l'electrònic. Amb el Mirandés enfonsat, incapaç de reaccionar, el Girona va provar de matar el partit, però la fortuna, un cop més, no va ser l'aliada. Samuele Longo, absolutament sol davant de porteria, va enviar la pilota, centrada molt bé per Cifu, a la Universitat, i uns minuts més tard, una errada de Ramalho en el marcatge i la posterior mitja sortida a la desesperada de Bono, va permetre a Aurtenetxe posar les taules al marcador. El Girona, encara que no havia brillat, tampoc havia partit, però una jugada aïllada als minuts finals va deixar a Montilivi totalment en silenci, i amb la sensació d'haver encaixat una derrota, més que d'haver aconseguit un empat.
Tot i haver fet un partit correcte en termes generals, els petits detalls, com diu Pablo Machín, van tornar a girar l'esquena, i això es va notar. Amb dos empats i dues derrotes en aquestes quatre últimes jornades, quelcom que ha provocat que a Montilivi apareguin de nou els dubtes i les crítiques, l'equip s'enfrontarà diumenge al Getafe en un duel que servirà per començar a marcar l'esdevenir dels gironins en una temporada on la falta de recursos econòmics ja no pot ser una excusa, i és que a causa de les bones classificacions dels últims anys, i de la compra del club per part d'una empresa francesa, ara l'entitat ostenta el cinquè top salarial més alt de la categoria. Quelcom antagònic al que passava fa dues campanyes, quan el Girona era cuer en aquest sentit.
Comentaris