Una altra vegada, i ja en van vàries, el Girona va perdre el control de l'encontre per desconnexions defensives puntuals, i ho va pagar car. Tot i anar-se'n al descans amb una victòria de dos a un, l'Almeria va aprofitar, com ja he dit, errades imperdonables d'uns defensors, que en cap tram del partit van transmetre seguretat, per donat-li la volta al resultat. Si més no, Samuele Longo, un cop més, va apagar el foc empatant en els minuts finals, i salvant un punt insuficient, però més que bo després del vist al verd de Montilivi. Un empat molt generós pels de Pablo Machín, i alhora, cruel pels andalusos.
Pablo Machín va intentar repetir l'èxit aconseguit fa quinze dies contra l'Elx calcant l'alineació. Bono va tornar a la porteria, Borja García va entrar per Granell, i Sandaza va tornar a deixar assegut a Samuele Longo. Si més no, com ja és sabut per tothom, ni l'espectacle ni el resultat van ser els mateixos, tot i comptar amb els mateixos protagonistes.
El partit va començar amb dos equips poc disposats a assumir més riscs dels necessaris, i predisposats a fer llarg el partit. Poques, per no dir nul·les ocasions de gol en ben bé mitja hora, i possessió de la pilota alterna entre uns i altre. Si més no, l'Almeria, mitjançant una jugada d'estratègia després de treure ràpidament una falta a tres quarts de camp, va sorprendre a tots els defensors del Girona, i Quique, absolutament sol dins l'àrea petita, no va perdonar davant un Bono més que batut. A partir d'aquí, el partit va canviar del tot, i el Girona va despertar i va començar a posar problemes als andalusos. Probablement, els únics minuts, quinze, on els de Machín van recordar a aquell equip que va golejar amb un domini absolut a l'Elx. Pere Pons, després d'una assistència genial de Portu, va fer pujar l'empat a l'el·lectrònic, tot i que amb suspens, i Fran Sandaza, tan sols tres minuts després, va anotar el tant de la remuntada en guanyar molt bé l'esquena al seu marcador, i dirigir lleugerament la pilota amb el cap a l'únic forat inabastable per Julián Cuesta. Un gol que va suposar el seu primer amb el Girona des que aquest estiu va tornar a l'equip. L'Almeria, per la seva banda, semblava haver desaparegut del mapa, i és que eren incapaços de donar tres passades seguides, i els va venir de fabula el temps de descans.
Com bé deia en les últimes línies escrites a l'anterior paràgraf, els homes de Fernando Soriano van aprofitar molt bé la mitja part, i només iniciar la represa, ja es van trobar amb el fantàstic regal del gol. Un regal, gentilesa d'una defensa gironina inoperant aquestes últimes jornades, que ha rebut onze gols en cinc partits. Un cop psicològic molt dur pel Girona rebre el tant de l'empat només començar el segon temps, que sens dubte, va condicionar la resta del matx. L'Almeria, amb una superioritat aclaparadora, va assetjar contínuament l'àrea gironina, mentre que no va patir gens per no encaixar. Atac rere atac, amb la velocitat i la tècnica dels seus futbolistes ofensius, desmuntaven l'entrellat defensiu organitzat per Pablo Machín, però no va ser fins a deu minuts abans del xiulet final quan una genialitat de Quique va deixar sol a Fidel davant Bono, que no va fallar, en part, gràcies també a la col·laboració del mateix porter marroquí. Alguns aficionats ja començaven a desfilar, assumint la derrota, però Samuele Longo, per tercer cop en els últims quatre partits, va aparèixer per maquillar un marcador, com he dit a l'inici de la crònica, tant generós pel Girona com cruel per l'Almeria.
Amb cinc punts de dotze possibles, els homes de Pablo Machín se situen a mitja taula, i afrontaran la setmana que ve com un moment clau per definir l'esdevenir de la temporada, i és que en tan sols set dies, es disputaran tres jornades que ens duran fins a la setena del campionat, i contra rivals de l'entitat del Mallorca, el Getafe, o el Mirandés. El pròxim duel a Montilivi serà, per tant, el pròxim dijous a les vuit de la tarda, contra el ja citat Mirandés.
Comentaris