Sembla impossible, però el Girona ha perdut un altre partit. Estar amb els mateixos punts que els equips que ara marquen el descens, i a cinc del primer classificat, ha fet saltar totes les alarmes entre l'afició de Montilivi. Després de cinc jornades, el Girona està a la part baixa de la classificació, quelcom anecdòtic si tenim en compte que a aquestes altures amb una jornada canvia tot, però entre el gros de la massa social, això ha caigut com una gerra d'aigua freda. Les expectatives que s'havien generat, massa altes i no correspostes, han fet que ara apareguin les primeres decepcions per un inici de l'equip, al meu entendre, correcte. Ni bo, ni dolent. Si més no, el problema radica que en els últims anys, concretament, en els últims dos anys, ens han mal acostumat, i ara sembla que si no estem en llocs de play-off totes les jornades, és un fracàs. D'altra banda, s'havien creat també moltes esperances en enlairar el vol a Son Moix, un estadi on el Girona hi havia aconseguit quelcom important en els últims temps, però si més no, això no va succeir, i caldrà esperar als pròxims partits per trobar una reacció de l'equip.
Per intentar corregir el desequilibri evident mostrat fins a la data entre defensa i atac, Pablo Machín va incorporar d'inici a Eloi Amagat en el lloc de Portu. El migcampista gironí, que aquest any s'estrenava en una convocatòria, va rebre el premi de la titularitat, que va agafar a tothom per sorpresa. Qui també va entrar a l'onze respecte a l'últim contra l'Almeria va ser Longo. L'italià, que va deixar assegut a la banqueta a Cristian Herrera, va provocar el gol del Mallorca, de fet, en va ser l'autor, però va realitzar un treball espectacular en atac, sobretot d'esquena a la porteria. Si més no, les estadístiques parles per si soles, i diuen que sempre que ha estat titular, ni ha marcat, ni el Girona ha guanyat. Per contra, sempre que ha entrat des de la banqueta, ha mullat, i el Girona ha puntuat.
El duel va començar sense control. Una tímida aproximació del Girona, amb rèplica del Mallorca, però res més. El Girona, amb por a encaixar, i el Mallorca, amb el mateix mal, preferien no arriscar més del necessari. Si més no, l'alta pressió dels balears en la sortida de pilota dels gironins, i el replegament en defensa dels de Fernando Vázquez, dificultaven en accés l'arribada dels de Machín a l'àrea rival, mentre que el Mallorca començava a amenaçar amb alguns contracops intimidants. Precisament un dels atacs del conjunt de les Illes, que Longo va frenar amb una innecessària falta prop de la frontal, va suposar l'u a zero, que es va introduir el mateix davanter italià en tocar la pilota en el llançament de falta de Culio, despistant així per complet a un Bono que va estar perfecte en tot el partit. A partir d'aquí, si el Girona ja no generava jugades d'atac, encara en va generar menys, i per contra, el Mallorca, molt serè i ben situat sobre el terreny de joc, es va fer amb la possessió de l'esfèrica i va intentar ampliar en diverses ocasions l'avantatge, sense èxit. De totes maneres, cal apuntar també que, tot i la lesió de Kiko i la consegüent entrada de Ramalho, en l'àmbit defensiu, el Girona va mostrar una millora significativa respecte a partits anteriors.
El segon temps va començar amb un altre canvi obligat. Sebas Coris per Aday, un Aday, que a més a més d'acabar fos per l'exigència de Lago Júnior, va notar molèsties que li van impedir seguir. El Girona, tot i mostrar-se voluntariós, era incapaç d'intimidar a Roberto Santamaría. Com ja he dit en el paràgraf anterior, la pressió en la sortida de pilota exercida pels balears, i el posterior replegament massiu dels jugadors dirigits per Fernando Vázquez, feia impossible del tot veure ni un sol xut entre els tres pals per part d'un Girona vestit de blau, un blau que, precisament, aquest curs sempre ha portat derrotes. Ni les centrades de Borja a l'àrea, ni l'entrada de Portu, ni el treball de Longo d'esquena a porteria, ni els intents de Cifu i Sebas per les bandes, van acabar portant premi, i el Mallorca, en jugades aïllades, va estar a punt d'anotar el segon, però va perdonar. Al final, de manera totalment justa, el Girona va acabar caient a Son Moix per un a zero en un duel que Fernando Vázquez va saber llegir a la perfecció, i que clarament va guanyar la partida a Pablo Machín.
Ara, el Girona se centrarà en el partit de dijous que enfrontarà a Montilivi contra un Mirandés que ha començat la lliga amb una molt bona dinàmica. Amb l'angoixa de frenar la important sagnia de gols, sumada ara, a la d'aconseguir punts, els de Machín lluitaran probablement sense alguns dels seus guerrers més preuats, com Kiko Olivas o Aday, que segurament no arribaran a temps. Pot ser per tant l'hora d'alguns dels teòrics suplents, com Saúl García, Juan Cámara, Pablo Marí, o Jonás Ramalho. Si més no, la situació que ara dibuixa la taula és que el Girona, amb cinc punts, es queda empatat a punts amb el descens, mentre que s'allunya fins a cinc del líder, i a tres del play-off. Quelcom anecdòtic i gens preocupant, de moment. I recalco, de moment.
Comentaris