Osca 1-0 Girona: Reivindicació sense premi final

Ahir el Girona va caure derrotat a l'Alcoraz amb un gol de l'Osca en el tram final del partit. És cert que mai s'havia donat gaire importància a la Copa del Rei, però aquesta temporada, tenint en compte la longitud de la plantilla i l'alta qualitat de tots els homes que la integren, era vital seguir vius per anar donant minuts a uns futbolistes, els teòrics suplents, que ara, sense Copa, se'ls redueixen molt considerablement les opcions de tenir participació, i no perquè no quallessin una bona actuació, simplement per un contracop aïllat iniciat per una pèrdua de pilota infantil en un córner a favor. Una errada, una sola errada, però que va costar molt cara.

El Girona va fer ben poc en l'àmbit ofensiu o si més no, va estar de pega de cara al gol. De totes maneres, tampoc va estar gens encertat l'Osca, en part, gràcies a la solvència de la defensa que va presentar el tècnic, Pablo Machín, amb Ramalho i Marí com a novetats, i Alcalá repetint al centre. De fet, tot l'equip va ser nou respecte a la lliga, com ja s'esperava, i és que el preparador sorià sempre ha seguit la mateixa política des que fa tres anys va arribar al club.

Si bé és cert que hi va haver futbolistes que van deixar clar que ara mateix no estan al nivell d'altres de la seva mateixa posició ni de lluny, altres van quallar una gran actuació i van deixar molt bon sabir de boca. És el cas de Sebas Coris, que ahir, per fi, va poder completar el partit com a carriler dret. Les baixes i les necessitats havien provocat fins ara que només pogués tenir minuts, i pocs, per l'esquerra, a cama canviada, i tot i complir, es notava que no estava còmode. Si més no, va ser fer-lo jugar per la dreta i veure a un Sebas Coris totalment diferent. Molt atent en defensa, va oferir també un recital en atac. Rapidesa, centrades, i alguns xuts, tot i que desviats, a més a més de molt bons detalls tècnics, van deixar meravellats a tots els aficionats gironins. El canterà, que aquest estiu va estar més fora que dins de l'equip, es va sortir, i de fet, va ser la nota més positiva del partit, però tot i això, les seves probabilitats de continuar tenint minuts per demostrar, es redueixen a una hipotètica baixa de Cifu, o a entrar en els compassos finals dels matxs des de la banqueta.

Qui també van deixar molt bones sensacions van ser René Roman, Pablo Marí, o Rubén Alcaraz. El porter, fitxat aquest estiu del Llagostera, igual que a Valladolid, va transmetre molta seguretat i va desbaratar totes les ocasions de perill de l'Osca amb molta solvència. En el gol, estava venut, i no el va poder evitar. Per la seva banda, Marí, procedent del Nàstic, va completar tot el partit i va transmetre confiança i tranquil·litat a la defensa, tot i que li va faltar contundència en la jugada del gol dels aragonesos. Si més no, va demostrar que està perfectament preparat per pugnar amb Juanpe per un lloc a l'onze. Qui també va deixar molt bon sabor de boca va ser Rubén Alcaraz. Després d'haver estat titular a la primera jornada del campionat, i d'haver anotat dos gols, el d'Hospitalet es va veure relegat a la suplència per la tornada de Pere Pons, indiscutible. Si més no, va aprofitar molt bé l'oportunitat de la Copa per reclamar l'atenció de Machín. Si bé és cert que és incomparable amb la feina que fa Pons, omnipresent a tot arreu, Alcaraz va estar molt actiu en atac, on va estar a punt d'anotar un gol, i va complir en tasques defensives.

Acabada la participació del Girona en Copa, un any més, a la primera de canvis, ara tocarà centrar-se en la lliga, on Pablo Machín haurà de fer rotacions sí o sí per evitar que es creï un conflicte intern al vestuari, i és que a hores d'ara, l'única competició on el Girona participarà, a més de la lliga, serà la Copa de Catalunya. El primer partit serà dimecres cinc d'octubre, corresponent a quarts de final, i el rival serà el Gavà, de Segona Divisió B. Un torneig que no servirà, per la poca entitat dels contrincants, com a al·licient pels teòrics suplents. Haurà de cercar Machín per tant, altres formes de mantenir endollats als vint futbolistes que ara mateix formes la plantilla. Un Machín que, tot i despendre bones paraules envers els menys habituals després de l'encontre de Copa, els va tirar un dard enverinat reconeixent que "m'hagués agradat que m'ho haguessin posat súper difícil, i que haguessin jugat a un nivell altíssim".

Comentaris