Per alguns, si bé és cert que per a pocs, aquest inici de l'equip en lliga està sent genial. Immillorable. Per a altres, entre ells el cos tècnic, una arrancada irregular, però força bona, amb només petits detalls per polir. I per uns altres, una gran part de l'afició, està sent un fracàs absolut i imperdonable, i de continuar en aquesta línia, aviat es començaran a demanar caps, possiblement, de fet, segur, de forma precipitada.
Tothom té dret a tenir la seva visió. A pensar que l'equip hauria de lluitar per això, o per allò. Però més enllà de desavinences puntuals, el que hi ha són desavinences profundes entre els objectius que proposa el cos tècnic a curt termini, i els que proposa l'afició. Lluitar per l'ascens és el que demana gran part de la massa social, quelcom que no va en la línia de Machín, que demana dia rere dia paciència, i arribar primer als cinquanta punts. I és que si bé és cert que com va reconèixer Jordi Guerrero a GironistesOnline fa uns dies, l'objectiu de l'entitat a dos o tres anys vista és promocionar, en l'actualitat, no creuen oportú posar el llistó tan alt des del principi.
El problema ve quan l'equip, amb sis punts, ocupa la part mitjana de la classificació. Amb estones de bon futbol, però també amb d'altres de nul espectacle, els de Machín no han convençut gens. Pel tècnic, qüestió de millorar petits detalls, i de tenir la fortuna de cara. Un element nou en el discurs del sorià respecte a anys anteriors. Per l'afició, un fracàs absolut que s'ha de solucionar com més aviat millor. Però qui té raó? A què ha d'aspirar el Girona? És massa poc ambiciós el cos tècnic, o massa il·lusa l'afició? S'està demanant des de la graderia lluitar per quelcom no correspost?
El cert és que històricament el Girona mai ha estat un club candidat a promocionar a la màxima categoria del futbol espanyol. Alternant Segona, amb Segona B, i fins i tot amb Tercera, ha estat una entitat que mai, ni en els millors somnis, hauria pogut pensar que arribaria a una estabilitat, tant econòmica, com esportiva, com la que tenim avui en dia. És per això, per aquest canvi, que la mentalitat hauria de canviar també. És cert que potser és molt exagerat demanar estar a dalt des del principi. Tan sols han passat sis jornades, i queda molta lliga. Però tampoc és just escudar-se en el discurs d'aconseguir la permanència, i després ja veurem.
Quan Machín va arribar, era impensable pensar en Primera Divisió. Però com dic, les coses han canviat, i ho evidencia el fet que de ser cuers en el top salarial aleshores, ara som els cinquens en tenir-lo més alt de tota la categoria. O que d'agafar l'últim dia de mercat tots els descarts d'altres equips, ara som capaços de dur primeres opcions, i els futbolistes volen i tenen ganes de venir. És molt d'hora. Els resultats i la feina feta es valoren a final d'any, i si no, només cal recordar el curs passat. S'ha de confiar en aquest equip i en aquest cos tècnic, que han demostrat ser excepcionals i saber tirar els moments complicats endavant. Però el discurs de la permanència, aquesta poca ambició, el no voler sortir de la zona de confort, no pot perdurar. Crea una divisió massa gran, insalvable, entre club i afició.
Comentaris