Fins fa ben poc, de fet, fins a l'últim partit de la temporada passada, la millor virtut del Girona era defensar. Tot el que perdia en atac, ho guanyava en defensa. Enviar una pilota al fons de les xarxes defensades per Isaac Becerra era quelcom ben difícil pels rivals, que sovint, acabaven el partit amb el caseller de gols a favor a zero. Fos per dalt o per baix, els defensors i el porter del Girona transmetien seguretat, no com ara.
Si bé és cert que el cos tècnic és el mateix, que el sistema és el mateix, i que molts dels futbolistes són els mateixos, el Girona ha donat un tomb de tres-cents seixanta graus, i ningú s'explica el perquè. Si abans no encaixava però li costava anotar, ara és totalment al revés. En quatre jornades, nou gols en contra, i deu a favor. També ha canviat a domicili. Abans, era un dels visitants més temuts de la categoria, i el més difícil era fer-se fort a casa. Ara, també és al revés.
Els motius d'aquesta transformació ningú els sap. Falta equilibri entre defensa i atac, però perquè falta si ja hi era? Alguns apunten a les sensibles baixes de Richy, Lejeune, i Becerra, d'altres responsabilitzen a tot l'equip, i en especial, als defensors i al nou porter, Bono, i d'altres ho justifiquen dient que a diferència d'abans, ara l'equip pren molts més riscos en atac. Si més no, un misteri, un misteri que preocupa, i que s'hauria de resoldre com més aviat millor.
De totes maneres, com deia al principi, la nota positiva és la substancial millora en atac, i és que si bé és cert que el Girona és l'equip més golejat de la categoria, també és el més golejador. Tot el que ara perdem en defensa, ho recuperem en atac. I aquest atac té molts noms propis, però un a destacar, el de Samuele Longo. L'italià va arribar a l'estiu sent una aposta personal de Quique Cárcel, arriscada. El seu baix rendiment les últimes temporades generava dubtes, però si més no, els ha esvaït ben de pressa, amb tres gols en tan sols 145 minuts, que el situen, a més a més, com el davanter amb la millor mitjana de la categoria.
El punta de Valdobbiadene ja es va erigir màxim golejador de la pretemporada, i ara, després de quatre jornades, ho és de la lliga, amb les tres dianes ja citades. I això, que només ha estat titular en un partit, precisament, en l'únic que es va quedar en blanc. Longo ha esdevingut el revulsiu perfecte de Pablo Machín. Sempre que ha entrat des de la banqueta, a Sevilla, Elx, i Almeria, ha anotat, i no un gol més, sinó un gol que ha permès al Girona o bé reaccionar o bé sentenciar, i sobretot, sempre sumar. Amb humilitat, treball, i resultats, s'ha guanyat a una afició gironina que ha quedat del tot sorpresa.
Comentaris