Refets ja d'un inici on l'equip havia generat alguns dubtes, sobretot a la parcel·la defensiva, els de Pablo Machín afrontaven el repte de visitar el Carranza sense la pressió d'haver d'endur-se els tres punts sí o sí, però amb ganes de perllongar la bona dinàmica recent, i de continuar sumant per no perdre el privilegi, anecdòtic a aquestes altures, d'ocupar llocs de play-off. Davant, un històric del futbol espanyol, molt pressionat i criticat per la seva afició per no estar a la zona alta, i molt necessitat de punts per calmar els ànims de la ja citada massa social.
Amb l'absència d'última hora de Borja, per problemes estomacals, que va propiciar a Àlex Granell l'oportunitat d'entrar a una convocatòria de la qual havia caigut el dia anterior, Pablo Machín va optar per repetir la fórmula que fins aleshores, tan bons resultats havia donat: Portu de segon punta i Samuele Longo com a referència. La sorpresa va arribar amb forma de titularitat, i és que tant Eloi com Alcaraz van ser de la partida, jugant per davant de l'indiscutible Pere Pons. A la part del darrere, va tornar Aday, deixant una altra vegada assegut a Sebas Coris, i René va esdevenir l'encarregat de defensar els tres pals davant la convocatòria de Bono amb Marroc.
Domini lleuger inicial d'un Cadis necessitat dels tres punts, i és que l'afició andalusa, coneguda per la seva doble cara extrema, començava ja a estar força decebuda per l'arrancada de l'equip, i és que tot i acabar de promocionar de Segona B després de molts anys d'absència ala Lliga123, el Carranza no és pas conformista, i demana sempre al seu equip lluitar pels objectius més ambiciosos que tinguin, a priori, a l'abast. En aquest cas, el play-off, del que cada cop s'allunyen més. En una de les primeres envestides locals, Aday va frenar una centrada perillosa a l'àrea amb la mà. Un clar penal que podria haver canviat del tot l'esdevenir del partit, però que l'àrbitre no va veure, i en conseqüència, no va xiular. A part d'això, poc protagonisme, tant del Cadis com del Girona, a les àrees. Els porters, inèdits, eren dos espectadors més, tot i que René, en algunes pilotes fàcils, segurament fruit dels nervis, s'havia complicat la vida, i a punt havia estat de regalar l'un a zero en una pugna amb Ortuño. No va ser fins quan faltaven cinc minuts pel final, quan una molt bona recuperació de Portu, pressionant la sortida de pilota, va acabar a les botes d'un Eloi Amagat que va veure com el seu potent llançament s'estimbava al pal dret d'Alberto Cifuentes, i posteriorment, Aridane allunyava el perill a corner. Una ocasió immillorable per avançar-se en el marcador, desbaratada pel capità, que no li va somriure, en aquesta ocasió, la fortuna.
Amb el zero a zero inicial, tots dos equips van saltar al terreny de joc amb la intenció de decantar la balança pel seu cantó. Uns per necessitat, i els altres, per avarícia, en el bon sentit de la paraula. Si més no, a part que el Cadis va perdre una mica de possessió, res va canviar. Partit molt obert, i alhora, travat. El joc costava que fluís, però donava la sensació que qualsevol dels dos equips, en una arribada aïllada, podien obrir la llauna. Van ser els locals qui més ho van provar, però quan no l'enviaven fora, era una un central qui allunyava el perill, o sinó, René, qui tot i haver transmès inseguretat durant el tram inicial del primer temps, sobretot amb la pilota als peus, de mica en mica va anar millorant, i es va fer molt fort en el joc aeri. A més a més, va demostrar uns grans reflexos amb una parada inversemblant i transcendental a un remat d'Álvaro, a plaer, pràcticament sobre la línia de gol. Poc va haver de fer, per contra, un Alberto Cifuentes que és precisament el porter que l'any 2010 va permetre la salvació del Girona, i en conseqüència, el descens del seu equip aleshores, el Múrcia, en escapar-se-li de les mans, quan ja passaven tres minuts del temps reglamentari, un penal mal llançat per Kiko Ratón. Un reguitzell de corners servits per Eloi Amagat, sense conseqüències, van servir per cloure un matx poc vistós, però amb final força satisfactori pels de Pablo Machín.
Al final, un punt més a un sac que ja n'acumula tretze, i una nova porteria a zero, aquest cop de René, que se suma a les aconseguides contra Getafe, Reus i Prat, i que és ja ni més ni menys que la quarta consecutiva. Dissabte vinent, a Montilivi, a les sis de la tarda, els blanc-i-vermells tindran una nova prova de foc contra l'Oviedo, duel en el qual tractaran de fer bo el punt aconseguit al Carranza. El rival, dirigit per l'exfutbolista Fernando Hierro, arribarà ple de moral després d'haver recuperat sensacions en l'última jornada, guanyant tranquil·lament a casa contra tot un Rayo Vallecano, i amb una davantera, Michu i Toché, en estat de gràcia.
Comentaris