Un mal inici de temporada va fer aparèixer a Montilivi la desconfiança i la por. Por de repetir la desastrosa arrancada de la temporada anterior, que va condemnar l'equip a fregar les posicions de descens a l'hivern. Si més no, la millora en les últimes jornades no només de resultats, sinó de joc, havia calmat els ànims, i de fet, els havia revertit del tot. La sensació, de nou, era que aquest equip podia optar, fins i tot, a l'ascens directe, però una altra vegada, després de no poder fer-se amb més que dos dels últims nou punts, i de caure en picat fins més avall de mitja taula, els ànims s'han tornat a caldejar. Injustificadament? Segurament sí. Al meu entendre, l'exigència de Montilivi està molt per sobre del que hauria d'estar.
L'últim encontre a l'estadi, contra l'Oviedo, Pablo Machín ja va rebre una bona escridassada quan va substituir Portu per Eloi. Un canvi, que l'afició va entendre com a poc ambiciós, i que poc li va agradar. Que el sorià es conformés en aconseguir l'empat a zero, el segon consecutiu, va ser mal rebut per una graderia que, incomprensiblement, ara marca el duel contra el Numància com una final. De perdre, un altre cop tornarem a les crítiques, i a les ja citades desconfiança i por. És cert que ens han avançat equips als quals portàvem un avantatge de punts considerable, com el Sevilla Atlètic o el mateix Rayo Vallecano, però és que la Segona Divisió és així. Del primer equip en descens, a l'últim del play-off, hi van tan sols sis punts. Màxima igualtat, i màxima dificultat. Tenir el cinquè pressupost més alt de la categoria no és motiu suficient per exigir a l'equip ocupar jornada rere jornada una de les sis primeres posicions.
Dos punts ens separen només del sisè classificat. Dos punts! No fa falta encendre totes les alarmes, simplement, perquè la situació no ho requereix. Dos bons resultats poden capgirar la posició a la taula, igual que dos de dolents poden empitjorar-la. Però ara mateix, el més positiu, i alhora, el més tranquil·litzador, és que el Girona torna a ser el Girona de Pablo Machín. Aquell equip que a l'inici de temporada rebia gols a cabassos, s'ha acabat. Ha tornat aquell que durant dues campanyes, basant-se amb la defensa, va estar a punt de promocionar a Primera. És cert que costa anotar un gol, però és que sempre ha costat, i sempre ens n'hem sortit.
Tranquil·litat, per tant, i bons aliments. Deixem temps a l'equip abans de posar el crit al cel. L'equip carbura molt bé, defensivament s'ha convertit en un mur, i només ofensivament sembla que té alguna mancança, tot i que poc preocupant. I si no, només cal recordar com arribaven els gols a cabassos en jornades anteriors, o com van acabar arribant durant altres temporades quan es passava per sequeres similars.
Comentaris