Gianni Cassaro, porter que alterna el Peralada i el Girona, ha valorat a GironistesOnline diferents aspectes relacionats tant amb l'actualitat dels dos equips que defensa, com amb el dolç moment esportiu pel qual passa en el present. Arribat aquest estiu procedent de l'Olot, Gianni ha disputat sis encontres oficials amb el Peralada, en els que només ha rebut dos gols. Les seves bones actuacions, a més a més de permetre a l'equip xampanyer realitzar un inici de curs històric (vint-i-cinc punts de vint-i-set possibles), també li han valgut per entrenar amb el primer equip, i viatjar amb ell quan Bono ha estat citat amb Marroc. Un futbolista del qual, sens dubte, en sentirem a parlar. Per conèixer més aquest prometedor porter del Girona, pots, o bé llegir a continuació la transcripció de l'entrevista, o bé escoltar-la fent click aquí.
- Immillorable arrancada de l'equip. No sé si des del principi us imaginàveu, amb un grup totalment nou, arribar a la novena jornada líders amb un balanç de vuit victòries i un empat. Dona la sensació que sou infal·libles. Invencibles. Quin és el secret?
Està clar que quan comença la pretemporada, pots saber que tens companys que són bons jugadors, pots saber que s'està fent bon equip, pots aspirar a uns objectius, però al final, fins que no comença la lliga, jo sóc dels jugadors que no té mai clar ni que les coses aniran bé, ni que aniran malament. Jo sempre sóc més reservat, i espero a veure com comencem. Sí que és veritat que sabíem que hi havia bons jugadors, i que podíem tenir uns objectius d'aspirar a estar a dalt, però com tu dius, amb un equip completament nou, i a sobre, amb jugadors joves, mai saps el que pot passar. Jo crec que ens hem trobat amb bons jugadors, que hem aconseguit fer un bon equip en aquesta arrancada de lliga. Les coses ens estan sortint bé, jo crec que també és perquè hi ha un bon cos tècnic que està fent una bona feina, i que tots estem encertats. No sabem quant durarà, però de moment, les coses estan sortint bé.
- El vostre objectiu per aquest curs, ara mateix, és fer play-off i lluitar per l'ascens, o és massa precipitat dir-ho ara? No sé si creus que es podrà mantenir aquest ritme tan alt, o no.
Jo crec que com a objectiu, al principi sí que com et dic, ens vam intentar marcar d'aspirar estar a dalt, tot i no saber com començaríem, però jo crec que ara, arribats a aquest moment, sí que podem marcar-nos l'objectiu d'intentar fer play-off, perquè no? Les coses estan anant bé. Però també crec que no ens hem de creure que continuarem tota la lliga així. Mai se sap el que pot passar. Ara ens estan sortint les coses bé, estem aconseguint victòries, però en alguns moments, per molts motius, et pots trobar en situacions més difícils, i mai saps el que pot acabar passant. Però jo crec que l'objectiu d'intentar estar en play-off, sí que ens el podem marcar.
- El que més ha sorprès, positivament, és que en una categoria tan dura com és la Tercera Divisió, un equip totalment nou, i tant jove, estigui jugant tan bé i traient tan bons resultats. Pot estar tranquil el Girona que té el futur assegurat, no?
Bé, una miqueta repetint el que t'estava dient ara, jo crec que s'ha d'anar a poc a poc, no sabem el que pot passar més endavant. El que sí que sabem és que hi ha una bona plantilla, que s'està fent un bon grup, i podríem dir que sí, ara mateix, però després, quan les coses van malament, a vegades, també es pensa el contrari: Que potser és un mal equip, o que d'aquests jugadors no es pot esperar res. Jo crec que hem de ser pacients, que és molt d'hora, i intentar fer les coses bé. Jo, el que sí que tinc molt clar és que confio en aquest equip, confio en aquest cos tècnic, i confio en nosaltres. Jo sí que crec que el Girona pot estar tranquil, però bé, encara és molt d'hora.
- Hem parlat del bon inici de l'equip, i seria injust no fer-ho també del teu a escala individual. Sis partits, només dos gols en contra, i de moment, un dels porters menys golejats de tota la categoria.
Sí, jo crec que quan l'equip t'acompanya és fàcil treure bons números, bons registres. Òbviament, això és mèrit de tots, del primer a l'últim, des dels que ens ajuden des de les banquetes, els que ens ajuden des de fora, a tot l'equip entrenant el dia a dia, i bé, jo òbviament estic content d'haver jugat aquests partits i de com estic competint. Crec que puc estar content, i jo crec que hem de seguir treballant perquè això duri tota la temporada, i pugui tenir bones actuacions regularment.
- La cirereta al pastís d'aquesta bona arrencada, imagino, les convocatòries amb el primer equip.
Sí, per mi està sent una experiència espectacular. Jo, cada vegada que estic amb el primer equip, cada dia entrenant, o en aquestes ocasions que he tingut l'oportunitat d'entrar en convocatòries, doncs per mi són experiències maquíssimes, les estic gaudint, estic aprofitant per aprendre al màxim, en tots els sentits, també a l'hora de competir, per aprendre a competir com ho fan en aquest nivell, i res, gaudint-ho.
- De moment, amb el primer equip, t'ha tocat veure els partits des de la banqueta, però el futbol és impredictible, i qui sap si en algun moment et pot tocar entrar. T'has imaginat algun cop com t'agradaria que fos el teu debut? Un estadi, un rival en concret...
A veure, pensant-ho tranquil·lament, realment a mi m'encantaria debutar. El rival o l'estadi, això la veritat que m'és igual. Sí que és veritat que, a vegades, quan somies una mica amb aquell moment, sí que t'ho imagines, d'intentar fer una bona actuació, de com et podrien sortir les coses, això sí, però després, en el moment en què estic allà, no hi penso amb com vull que sigui. Jo el que penso és que si algun dia em toca, intentaré fer les coses com les sé fer jo mateix, i competir de la millor manera que sé.
- Si més no, després de visitar estadis, per exemple, com el Carranza el passat cap de setmana, toca tornar al Peralada, a Tercera Divisió. És difícil, o com ho portes?
No, difícil no. Al revés. Està clar que quan et toca anar amb el primer equip són experiències maquíssimes, i són experiències més noves, però al cap i a la fi, quan estàs competint a una lliga, i estàs jugant amb el teu equip, també t'agrada estar amb el Peralada. A més a més, vivint la situació que estem vivint ara mateix, més que difícil, és al revés, vas amb ganes. No és allò que pensis, ostres, ara em toca tornar. Jo al Peralada estic encantat. Estic encantat amb els meus companys, amb el cos tècnic, amb el fet de competir a Tercera Divisió. Quan toca amb el Peralada, doncs, a posar-se els guants i les botes, i a competir.
- Ara que parlàvem del salt entre ambdós equips, al Peralada, Arnau utilitza un sistema més tradicional, amb defensa de quatre, mentre que al primer equip, Pablo en fa servir un de més particular, amb tres centrals i dos carrilers. Com nota un porter la diferència?
La veritat és que un porter la nota, sobretot a l'hora de defensar i amb la sortida de pilota, que varia, varia tant el sistema com la manera que cada entrenador vol aconseguir aquestes tàctiques, i aleshores tu t'has d'adaptar, però això ens passa sempre als jugadors. Tu et trobes cada entrenador que ho vol fer a la seva manera, i un t'exigirà unes coses, i un altre t'exigirà unes altres. Al final, et toca adaptar-te al que demana l'entrenador en cada cas.
- Ja per acabar, i perquè l'aficionat del Girona que no segueix gaire al Peralada et conegui una mica més, voldria fer-te dues preguntes:
• Com et definires com a porter?
Bé, a mi m'agrada considerar-me un porter complet, en els aspectes tècnic i tàctics m'agrada abarcar el màxim possible, m'agrada dominar el màxim d'aspectes tècnics que em permet el tipus de porter que sóc, i després, tàcticament, sí que m'agrada entendre el joc, m'agrada formar-me, anar aprenent cada vegada més dels diversos entrenadors que he tingut. A més a més, en aquest moment tinc la sort de tenir més d'un entrenador, més d'un entrenador de porters, i al final, el fet d'anar escoltant-los a tots, el fet d'anar agafant una cosa de cada un, i també dels companys, doncs m'agrada. És el que et dic, el que més m'agrada a mi és sentir-me un porter complet que domina tots els aspectes del joc.
• Tens algun referent en l'àmbit esportiu? Algun porter amb el qual t'emmirallis, potser...
Bé, quan era més petit sí que és veritat que tenia algun ídol en el futbol professional, però ara mateix, a mi m'agrada, per fixar-me com a referents, parlar més de la realitat, del que jo tinc al costat. Sempre m'agrada fixar-me amb els companys, o fins i tot, a vegades, amb rivals. De les coses bones que saben fer, jo crec que s'ha d'aprendre, i de les coses dolentes, també. Jo ara tinc la gran sort d'estar entrenant dia a dia amb dos grans porters com són René i Bono, i ara mateix, per mi, són els referents. Jo crec que d'ells puc aprendre moltíssim, i és el que estic intentant fer. Aprofitar l'ocasió, perquè tenir-los a prop ajuda molt més a poder entendre i poder aprendre molt més.
Comentaris