Després d'empatar al camp del Cadis i de trencar una ratxa de dues victòries consecutives, el Girona afrontava l'encontre contra l'Oviedo com una nova oportunitat d'agradar-se davant la seva afició i continuar, també, sumant punts per tal de no caure de les privilegiades zones de play-off.
Sense un terç de la plantilla, lesionada, Pablo Machín va haver de fer mans i mànigues per a confeccionar l'onze. A la part ofensiva, Longo i Cristian Herrera, en absència de Fran Sandaza, van ser els encarregats de buscar el gol. Per darrere seu, com ja és habitual, Borja i Portu, i encara un pèl més endarrere, Pere Pons. A la part defensiva, una de les novetats més importants, el retorn de Bono sota pals, i l'altre, l'entrada de Sebas Coris al carril en substitució del lesionat Cifu. La resta, tot igual. Aday a l'esquerra, i Ramalho, Alcalá i Juanpe, a l'eix.
L'encontre, que va començar després de l'homenatge a diferents plantilles blanc-i-vermelles del passat, va ser un monòleg dels locals en els compassos inicials. Sebas Coris, molt encertat per la dreta, i Portu i Borja, amb bones passades filtrades pel mig, portaven de corcoll a una defensa visitant que veia, atac rere atac, com el Girona estava a punt d'obrir la llauna. Si més no, el gol no va arribar. Cristian Herrera, molt erràtic durant els noranta minuts, i Samuele Longo, molt lluny de l'àrea, eren incapaços de finalitzar jugades. Anaven passant els minuts, i de mica en mica, el domini català anava perdent força. L'Oviedo, tot i no posar en problemes a Bono, que va passar un partit molt plàcid, va anar guanyant possessió de pilota, i en conseqüència, va aconseguir frenar les fortes envestides d'un Girona, que tot i així, encara que amb menys freqüència, ho va seguir provant. La més clara va arribar a la mitja hora de joc, quan Juan Carlos, amb una mà inversemblant, va desbaratar un potent i col·locat llançament de Portu. Poc més a explicar d'un primer temps que clarament, va anar de més a menys pel que fa a joc i ocasions.
La represa, sense canvis en cap dels dos equips, va esdevenir un calc del què havia passat en els anteriors quaranta-cinc minuts. El Girona va començar estrenyent més, posant amb problemes a l'Oviedo, però a poc a poc, les forces es van anar igualant. Cristian Herrera va tenir en dues ocasions el gol a les seves botes, però cap d'elles va acabar dins la xarxa. Borja García, en temps de descompte, també va poder deixar els tres punts a casa, però la seva rematada, molt forçada, va sortir fregant el pal dret de Juan Carlos Sánchez. Per la seva banda, l'Oviedo de Fernando Hierro, poca inquietud va generar a la defensa gironina, però les poques vegades que ho va fer, va estar a punt de desgraciar-li encara més la tarda al Girona. Linares i Toché, amb dos arribades molt clares, van perdonar el zero a un davant un Bono que, com va remarcar Machín al post-partit, no va haver d'intervenir ni una sola vegada.
Al final, un punt més al sac, tot i que agredolç, i és que podrien haver estat tres si la fortuna hagués somrigut als de Machín. Un Machín escridassat durant l'encontre per una afició que no va entendre els canvis. Si més, quelcom anecdòtic, i és que el tècnic sorià li va treure ferro en roda premsa. La pròxima cita dels blanc-i-vermells serà dissabte vinent a Vallecas, a les vuit de la nit. Un duel que es podrà seguir en directe per televisió, en obert, a GOL.
Comentaris