Sense urgències, però sense marge per especular, el Girona es va plantar diumenge passat a la setena jornada de campionat, contra al Reus Deportiu, a Montilivi. Amb la festa del soci programada per quatre hores abans de l'inici del matx, a les dotze, la previsió era que Montilivi presentaria una bona entrada, i tot i que com va reconèixer Delfí Geli, l'aigua que va caure al migdia va perjudicar en aquest sentit, al final, es va superar la barrera dels cinc mil, una xifra prou bona.
Pablo Machín, com ja ens té acostumats en els partits que l'equip juga com a local, va sortir amb tota la pólvora que tenia a l'abast. Borja i Portu com a mitges puntes, i Fran Sandaza i el pitxitxi Samuele Longo, per davant seu. A la part del darrere, el tècnic sorià no va moure fitxa, i va continuar apostant pels sis homes que de moment ho han jugat gairebé tot: Bono, Cifu, Ramalho, Alcalá, Juanpe i Sebas Coris. La sorpresa va arribar en forma de descart, i és que contra tot pronòstic, Àlex Granell es va quedar a la graderia, evidenciant així com les idees i les preferències de Pablo Machín respecte a temporades anteriors, han canviat.
El partit va començar amb domini del Girona. Un domini estèril de totes maneres, i és que el Reus, molt ben plantat al darrere, va fer inútils tots els esforços dels locals en atac, i encara va aprofitar els espais deixats pels de Machín al darrere, fruit d'haver de portar el pes de l'encontre, per arribar amb cert perill a l'àrea de Bono. El porter marroquí, si més no, poc va haver d'intervenir, i és que seguint la línia mostrada a Getafe, la defensa va estar impecable. Sobre el verd de Montilivi es va veure, per tant, poc futbol. Tot i que Sebas Coris, amb alguns detalls de la seva evident qualitat, va aconseguir deixar bocabadats als aficionats en moments puntuals, el cert és que a la graderia es respirava un aire d'entre frustració i impotència. L'esperança de tenir encara el segon temps per anotar un gol, i deixar els tres punts a casa, era l'únic bri d'emoció que quedava pels aficionats, i és que de futbol estava clar que poc en veurien. Principalment, pel plantejament del Reus.
La represa, com era d'esperar, poques novetats va dur. El Girona continuava duent el pes del partit, però davant es trobava a un Reus molt ben plantat, impossible de superar. Només algunes jugades aïllades, principalment centrades des d'alguna de les dues bandes, i xuts llunyans, aconseguien intimidar a Edgar Badia. Per la seva banda, els visitants continuaven confiant-ho tot a Querol per obrir la llauna. No va ser fins deu minuts abans del xiulet final del matx que una bona centrada de Cifu, prolongada per Aday al segon pal, va acabar amb l'únic gol del partit, de Portu, que va servir per afegir tres punts més al sac, on ja n'hi ha dotze. Un remat d'Édgar Hernández sobre la botzina va posar l'ai al cor dels gironins, però Bono va evitar l'empat, i al final, l'electrònic ja no es va moure.
Aquesta victòria permet al Girona tornar a entrar en play-off gràcies als altres resultats que s'han produït durant la jornada. A més a més, s'ha convertit en el segon encontre consecutiu on els de Machín han aconseguit mantenir la porteria a zero, quelcom que tots els futbolistes i el mateix entrenador van valorar molt positivament en declaracions posteriors al partit. La pròxima cita del Girona serà dissabte vinent a les sis de la tarda, al Carranza, contra un Cadis que no ha començat del tot bé el curs.
Comentaris