Girona 3-0 Numància: El gran àpat de fires

El Girona arribava a la cita contra el Numància amb una derrota per la mínima al camp del Rayo l'anterior setmana, i havent anotat tan sols un gol en els últims quatre encontres. L'evident sequera golejadora de l'equip contrastava amb una millora notable en l'aspecte defensiu, on la tranquil·litat de Bounou, la jerarquia imposada per un Jonàs Ramalho cada vegada més imperatiu, l'envergadura d'Alcalá, la seguretat de Juanpe i l'omnipresència de Pere Pons, donaven una tranquil·litat al darrere que no es veia reforçada en la línia atacant.

Després d'haver treballat molt la conjunció de la defensa, la baixa de Juanpe va suposar un gran maldecap per Machín, que es va veure obligat a reconvertir a Rubén Alcaraz en central, un noi que no desentona mai jugui on jugui. L'absència d'Aday donà un lloc a Saúl a la banda esquerra, que va complir amb escreix com a carriler. Coris, que creix i creix, amb la seva refinada tècnica pel dribling, i que el dia que millori la finalització passarà a ser un jugador molt complet, va ocupar la banda dreta. Al mig del camp, un afamat i emprenyat (en el bon sentit) Àlex Granell, va tornar a ser una llum de referència pels seus companys, i juntament amb Pere Pons, esplèndid com sempre, van aconseguir recuperar un mig del camp que en els últims encontres, el Girona havia perdut. Per davant seu, Portu, Borja i Sandaza.

El partit va començar amb un domini aclaparador dels locals. De fet, durant tota la primera part, l'equip es va cruspir un decebedor Numància, mal col·locat i anàrquic, sobretot gràcies a la màgia de Borja García, que amb seus "regals" va ser clau en els dos primers gols gironins. En el primer, al minut sis, una passada inversemblant d'esperó a Granell, que el va deixar sol davant Munir, i en el segon, tan sols al cap de dos minuts, demostrant ser el més llest de la classe, filtrant una pilota entre els dos centrals, i habilitant a un omnipresent Portu, que no va desaprofitar l'ocasió i va marcar un gran tant, de murri, enganyant a Munir. Un gerro d'aigua freda per un Numància al que va sobrepassar la situació, i que en cap moment va mostrar senyals de reacció. De fet, els de Pablo Machín van continuar assetjant la porteria visitant. Enmig d'aquest domini gironí, cap a finals de la primera part, Sandaza va regalar un "caramel" a Pere Pons, que definint dins l'àrea com si fos un killer, per l'escaire, va anotar el tercer. Minuts després, quan ja s'estava preparant el canvi de Sandaza per molèsties als isquiotibials, aquest va anar a pugnar una pilota i va caure lesionat de gravetat, deixant lloc a un Longo molt treballador, però desafortunat.

La represa va començar igual que havia acabat la primera: Domini d'un Girona sense necessitat d'anar a buscar el quart, davant d'un Numància mort. De fet, aquest domini es va prolongar durant tot el segon temps, i va anar acompanyat del malbaratament de claríssimes ocasions. Va ser als últims vint minuts on els dos equips van baixar el pistó. Sobretot el Girona, que va veure com tímidament els d'Arrasate s'aproximaven als dominis d'un Bono que amb una fantàstica mà, a Acuña, va permetre l'alegria de mantenir la porteria a zero un altre cop. Tot i amb l'entrada d'un Cámara poc rodat, i de Marc Carbó, el partit no va millorar. De fet, el tècnic sorià ja va reconèixer en declaracions post partit que l'ingrés del pivot del Peralada, totalment innecessari, va ser perquè comencés a tastar les mels del futbol professional. Qui no va participar va ser Cristian Herrera, que encara no ha mullat, com Longo i Sandaza, que només porten cinc gols, mentre que a molts kilòmetres de distància, un jovenet cedit, anomenat Joel Arimany, està fent el que per diverses raons, dignes del "passatge del terror", ells no fan: gols. Si més no, difícil es preveu el seu retorn, i és que el Màlaga compta amb una opció de compra molt assequible. Quelcom que no deu preocupar gaire a Machín, que sempre ha dit que valora els davanters, no només pels gols, sinó per la feina feta.

Al final, victòria aclaparadora, que fa pujar vàries posicions l'equip a la classificació, i que evidencia que a Quique Carcel se li gira feina a renovar, entre altres, a Borja i Alcaraz, que acaben contracte a fi de curs. Quelcom que hauria d'estar marcat a l'agenda amb vermell, com a màxima prioritat de l'entitat, i és que el primer meravella cada partit amb les seves delicatessen de 'crack', i el segon ha esdevingut un comodí que juga bé el posin a on el posin, per la seva gran polivalència. Machín està greixant la maquinària, i amb les mancances defensives ja solucionades, només falta que els nous marquin gols, i aleshores, el Girona no només serà respectat, sinó que farà molta por, que en aquestes dates de Halloween està molt sol·licitada. La setmana vinent el Girona rebrà el Tenerife, i esperem que la fam i l'empenta mostrada ahir, ens torni a donar un gran àpat a tots, com a cloenda d'unes fires que uneixen gironins d'interior, de muntanya i de costa.

Lluís V.S.