Diversos jugadors que durant aquests últims anys havien estat molt importants per Pablo Machín, ho han deixat de ser. L'alta competència que s'ha afegit aquest estiu, sumada al canvi de plantejaments del tècnic, ara molt més ofensius, han fet que homes com per exemple Àlex Granell, hagin caigut en l'oblit. El migcampista d'Olot, que en aquestes dues últimes campanyes havia estat un fix al costat de Pere Pons, amb prou feina porta disputats 238 minuts de 720 possibles, i és que a més a més de jugar Machín amb un altre perfil de futbolistes, com són Borja i Portu, Rubén Alcaraz li ha passat al davant en el seu lloc, i ara ha de competir amb Eloi Amagat per una plaça a la banqueta. Un Eloi que en el seu dia també va ser un puntal.
Comença a passar-li també quelcom similar a Cristian Herrera. El davanter canari, que va arribar la temporada passada i que es va acabar convertint en una de les referències en atac juntament amb Rubén Sobrino, fa bastants dies ja, que no comença un encontre des del verd. La bona feina d'esquena a porteries de Fran Sandaza i Samuele Longo, sumada a l'arribada i al gol que tots dos posseeixen, i també a la possibilitat de col·locar a Portu com a segon davanter en fases del partit, de la que Machín s'ha enamorat, han començat a barrar les portes a un Cristian Herrera que tot i que va marcar un doblet dimecres a la Copa Catalunya contra l'AE Prat, en competició oficial encara no ha mullat, i arribem ja, gairebé a la desena de partits.
Un altre cas que sobta també, és el d'alguns nouvinguts. Si bé és cert que el cas de la porteria és totalment comprensible, i és que tant Bono com René són dos porters d'un gran nivell, i evidentment un s'ha de quedar a la banqueta, diferent és en altres posicions. Per exemple, a la de Pablo Marí. L'excentral del Nàstic va aterrar a Montilivi amb l'etiqueta de titular posada. Ser l'únic esquerrà pur de la defensa semblava que li donava via lliure per entrar als onzes com a central esquerrà en aquest particular eix de tres de Machín, però al final, Juanpe, dretà, és el que està ocupant el lloc, i de fet, Marí no va entrar en una convocatòria fins que un reguitzell de lesions el van deixar com a únic recanvi a la defensa.
Casos de tota mena, de jugadors diferents, de posicions diferents, però que vénen a dir una sola cosa: Ara, Pablo Machín ja no es casa amb ningú. El tècnic sorià ha començat a mostrar aquest any la seva versió més atrevida. Plantejaments més ofensius, rotacions més sovint, i minuts per aquells que al seu entendre poden aportar el que ell vol que aportin, es diguin com es diguin, i hagin de deixar fora a qui hagin de deixar. Un Pablo Machín, que a diferència d'altres cursos, no té un onze tipus, i és que jornada rere jornada li introdueix retocs, tant a nivell tàctic com pel que fa a jugadors, i és que difícilment una alineació d'un matx es repeteix en el següent, quelcom que altres temporades era totalment a la inversa.
Comentaris