Hem iniciat una nova temporada amb la il·lusió de volar cap a Primera Divisió. Els últims curosos se'ns ha resistit l'ascens, però com diuen, a la tercera és la bona. Jo personalment, arranco una nova etapa aquí, on em faré càrrec d'una columna d'opinió, amb la finalitat d'ajudar i formar part de l'entorn del Girona. En aquest primer escrit començaré parlant de l'equip. Un equip elaborat al gust de Pablo Machín, i que a causa del seu bon rendiment, ha congeniat molt bé amb la graderia aquests últims temps. Quelcom que no sempre havia succeït.
Tenim un equip dissenyat bàsicament per jugar amb l'esquema de 5-3-2, tenint en compte que els primers cinc compten amb dos carrilers amb molta projecció ofensiva, com són Cifu per la dreta, i Sebas o Aday per l'esquerra. En aquest sentit, l'esquema de joc és bo, i és que provoca un efecte sorpresa als rivals que sovint ens beneficia, però també es necessita poder optar a una altra opció, el denominat 'pla b' que tant s'ha trobat a faltar en algunes fases de l'inici d'aquesta temporada, i també d'anteriors. Tot i que Pablo Machín pocs cops hi ha recorregut, i ha preferit sempre provar amb variants del seu 3-5-2, penso jo que podria ser perfectament una opció molt vàlida el 4-4-2, on s'adaptessin Ramalho i Juanpe o Saúl, als laterals, i es quedessin Alcalá i Marí a l'eix. Un futbolista que de moment no ha intervingut gaire és Juan Cámara. Tot i que en principi es va incorporar com a carriler, a causa de l'overbooking a la seva posició, penso que quan l'equip necessités un millor joc de mig camp, sobretot en partits travats, seria una bona proposta utilitzar-lo al allà, i és que podria aportar un plus de qualitat, i complementar el triangle màgic format per Borja, Portu i Pere Pons. Un altre dels problemes que es presenta ara, i que de fet, es ve arrossegant des de cursos anteriors, és la falta de gol. Aquí, tampoc és que hi hagi gaires moviments a fer, però si per mi fos, utilitzaria la dupla composta per Longo i Sandaza o Cristian. Però sempre mantenint l'italià, hàbil amb la pilota als peus, amb bon joc d'esquena a porteria, i un 'killer' dins l'àrea. No sé si tot això donaria un òptim resultat, s'hauria de veure, però estic convençut que si més no, en moments, que no és el cas, on les coses s'encallessin, com l'inici de la temporada passada, aquestes variacions serien, a més a més de molt últils, molt acceptades per l'afició i pels diferents penyistes, que cada dia estan fent costat al nostre equip, i que sempre busquen el millor per a ell.
Sens dubte, estem parlant d'una de les plantilles més compensades de la categoria, i és per això que de variacions als sistemes se'n poden fer moltes, i de jugadors se'n poden utilitzar molts. Si més no, es jugui com es jugui, i jugui qui jugui, el més important és que Montilivi i l'equip continuïn units. Cal estar, per tant, tots preparats per fer costat a la nostra entitat. Club, afició, equip i col·laboradors, ajudant-nos els uns amb els altres, podrem tenir la possibilitat d'aconseguir la nostra fita... Promocionar a Primera Divisió. Però només ajudant-nos entre tot ho aconseguirem. Aquest Girona ens dona acció, moviment, il·lusió, plaer, sensacions, i molt bones estones. Hem de ser conscients que nosaltres l'hem de correspondre amb confiança i fent-li costat en tot moment. Passi per bones dinàmiques o no. El misteri de la vida, i també el del futbol, està en el secret de l'èxit. Una paraula molt subjectiva, i és que per alguns, haver lluitat aquests últims dos anys per promocionar serà un èxit, i per altres, un fracàs no haver-ho culminat. Si més no, lluita i compromís mai n'ha faltat, ni en faltarà. I això, ja és un èxit.
En el pròxim article parlarem de les qualitats i els defectes, els punts forts i els punts febles, i els avantatges i els desavantatges dels equips de la Lliga123, sempre, des de la meva perspectiva.
Perry Lleonart.
Comentaris