Tal com anticipava l'últim article de Perry Lleonart, en aquesta ocasió toca parlar de les virtuts, els defectes, punts forts i els punts dèbils d'alguns dels equips de la Lliga123. En concret, en aquest article seran tractats els tres pròxims rivals del nostre equip: L'Osca, el Llevant i l'Alcorcón. Tots ells amb dinàmiques molt diferents i amb objectius també divergents, però amb un repte comú com és el de vèncer al nostre intractable Girona.
L'Osca utilitza majoritàriament l'esquema del 4-2-3-1, força típic dins del món del futbol en aquests temps moderns, amb el qual ha obtingut un quaranta per cent d'efectivitat en els resultats, fins a la data. Quelcom que l'ha fet pujar posicions a la taula, fins a trobar-se en llocs de play-off, esdevenint, juntament amb el Reus, una de les revelacions de la competició durant aquest primer terç de campionat. Analitzant els últims partits realitzats pels homes d'Anquela, un experimentat tècnic a la categoria, podem arribar a la conclusió que solen tenir bastants problemes defensius, tant per la banda esquerra, com pel centre, per on manca coordinació. És per això, que Cifu o Sebas per la dreta poden fer molt de mal als aragonesos, així com Longo en punta, fixant als centrals i obrint espais a Borja i Portu perquè apareguin des del darrere. Si més no, els blaugranes són temibles en atac. Amb Borja Lázaro, Samu Sáez i David Ferreiro, que travessen un gran moment de forma, és difícil mantenir la portaria a zero, i més, a El Alcoraz, d'on han sortit escaldats en les últimes jornades equips de la talla de l'Oviedo o el Mirandés. Un repte, sens dubte, pels deixebles de Machín.
El Llevant, igual que l'Osca, utilitza majoritàriament l'esquema del 4-2-3-1, tot i que aquest, amb un seixanta per cent d'efectivitat en els resultats. Un percentatge força elevat a la Lliga123, que l'ha dut des del principi a posicions d'ascens directe, i des de fa ja unes quantes jornades, al lideratge, al qual s'hi ha consolidat amb molta solvència. Analitzant els últims partits realitzats pels blaugranes, els manca solvència a la part defensiva, concretament a la banda dreta, defensada per un ex com Iván López, i pel centre. Des del meu punt de vista, la millor manera de rebre'ls seria sens dubte plantejant l'encontre amb el clàssic 3-5-2, amb dos carrilers desequilibrants per banda, i amb una parella de puntes formada per Longo, Cristian o Sandaza, si aquest ja es roba en condicions de jugar. Si més no, el qui sí que és imprescindible que estigui en condicions, és el jugador número dotze, l'afició, per acompanyar en tot moment a l'equip en un partit tan dur com serà el que enfrontarem als granotes, un equip letal en atac, amb Jason i Roger com a màximes referències. Dos puntes que no solen perdonar quan se'ls concedeix qualsevol mínima facilitat.
L'Alcorcón utilitza majoritàriament l'esquema del 4-4-2, amb un vint-i-sis per cent d'eficàcia en els resultats, fins al dia d'avui. Un percentatge força baix, que ha catapultat als homes de Julio Velázquez fins a posicions de descens. Quelcom anecdòtic, en certa part, i és que els madrilenys, amb una plantilla composta per jugadors de renom, com Óscar Plano o David Rodríguez, han estat molt penalitzats pel seu escàs rendiment com a visitant, que no com a local, i és que de Santo Domingo n'han fet un fortí. Només se'ls han escapat un terç dels punts disputats a casa, i han sortit de mans buides equips com el Reus, el Mirandés o l'Oviedo. Analitzant els últims encontres realitzats pels grocs, fallen força pel centre de la defensa, on és evident que manca coordinació entre els dos centrals, i tenen poc gol, si bé és cert que David Rodríguez, quan la té, no sol perdonar. Crec jo que, plantejant un 3-4-3, allunyant-nos així de l'habitual 3-5-2, podríem ser més efectius contra aquest rival en concret. Longo, acompanyat per Portu i Sebas o Cristian per les bandes, podria ser la clau per anul·lar un Alcorcón amb ganes de començar a aixecar el vol.
L'èxit del nostre equip radica en la fortalesa de tot el conjunt unit, però és bàsic i molt important que tota l'afició estigui en tot moment al costat d'aquest. Sobretot hem d'anar-hi i animar tots junts, tots a una, i intentar arribar a la bonica xifra de nou mil espectadors, i és que els nostres jugadors s'ho mereixen. Després de tot el que ens han regalat i ens continuen regalant, el mínim que podem fer és respondre'ls-hi amb suport i positivisme. Cap pressió. Que surtin al camp a gaudir, tal com diu un gran personatge esportiu d'aquest món, i que sigui el que Déu vulgui.
Perry Lleonart.
Comentaris