Coincidint amb l'últim dia de fires, el Girona rebia a Montilivi a un Tenerife que, tot i haver iniciat malament el curs, començava a arrancar, havent lligat fins a quatre dels últims sis punts, i escalant posicions a la taula, molt igualada. Un duel que es preveia entretingut i disputat, no com el del Numància, entre un equip en plena explosió, com el Girona, i un altre amb la necessitat de reaccionar, com el Tenerife.
Sense mitja plantilla lesionada, Pablo Machín va optar per intentar mantenir el màxim la columna vertebral, i complementar-la amb homes que fins a la data, s'havien desenvolupat molt bé com a revulsius. Bono, com ja sol ser habitual, sota pals, i davant seu, amb tan sols dos centrals purs, Alcalá i Ramalho, el tècnic sorià va optar per donar continuïtat a Alcaraz, que ja va formar al seu costat contra el Numància. Una aposta que va condicionar, de nou, el dibuix, i és que per reforçar al d'Hospitalet en una posició que no és la seva, va haver de tornar el mític doble pivot gironí format per Pere Pons i Àlex Granell. Per davant seu, Borja García, i en punta, un Portu basculant entre el mig del camp i la davantera, i un Cristian Herrera irreconeixible, fora de si, i molt per sota del nivell que va demostrar el curs passat. Encarregats de posar pilotes a l'àrea, tot i que l'equip estès falt d'un rematador nat, Sebas repetint per la dreta, i Saúl fent el mateix per l'esquerra, en estar Aday, encara, una mica tocat.
Sense temps gairebé que comences el partit, el Girona ja perdia. Una desconnexió defensiva inicial d'aquestes que, tot i que ara feien temps que succeien, ja són ben conegudes, va costar el zero a un, obra del jove Amath, que va poder entrar amb la pilota, vulgarment parlant, fins a dins la porteria. Un cop molt dur, i un gerro d'aigua freda al que l'equip va saber imposar-se, i ben ràpid va superar. Ramalho, imperial en defensa durant tot l'encontre, i perillós a pilota aturada, va etzibar un cop de cap medit al pal dret de Dani Hernández, que no li va quedar més remei que mirar-se com una genialitat del basc feia pujar, nou minuts més tard que el seu equip obris la llauna, l'empat al marcador. A partir d'aquí, els tinerfenys poc van poder fer. Un Girona creixent i dominador va impedir als de Pep Martí anar a la recerca del segon, i de fet, ben a prop va estar el dos a un. Primer Granell, amb un potent llançament que es va estavellar amb el travesser, i que va deixar una bona estona la porteria tremolant, i minuts més tard, una altra vegada Ramalho, en boca de gol, però aquest cop, topant-se amb una aturada genial el porter visitant, van poder desfer un equilibri amb el qual finalment es va arribar al descans.
La represa va començar amb un Tenerife bolcat en atac, buscant el gol de la victòria, i el Girona, molt segur al darrere, intentava de manera desafortunada sortir al contracop i sorprendre als visitants. Poques ocasions a destacar, més enllà d'algunes jugades aïllades. Rondant el minut seixanta, una errada de col·locació d'Alcaraz va permetre a Suso Santana entrar fins al cor de l'àrea, i tot i que el seu xut es va estavellar a les cames d'Alcalá, la segona jugada va permetre el llançament d'un company seu, totalment sol, que va anar a parar al travesser. Algunes rèpliques del Girona, sobretot a pilota aturada, i poc més. Sense mig del camp, desactivat a la perfecció per Pep Lluís Martí, i amb un Cristian Herrera molt espès, igual que Samuele Longo, prou van fer els de Pablo Machín, que en alguna acció aïllada encara van poder rascar algun punt més.
Al final, un punt que, tot i tenir sabor agredolç pel fet d'haver-se produït a casa, i també per la sensació que perfectament podria haver estat una victòria, va permetre als de Pablo Machín tornar a ocupar llocs de play-off, i situar-se a només dos punts de l'ascens directe. Si més no, el líder, el Llevant, que va guanyar per la mínima a Reus, ja s'allunya fins a dotze punts, i es perfila ja a aquestes altures com un dels candidats més ferms a promocionar si és capaç de mantenir aquesta dinàmica. La setmana vinent, sense Bono, convocat per Marroc, el Girona visitarà el camp d'un sempre complicat Ucam Murcia, que tot i haver començat el curs de manera molt irregular, ja ha demostrat en més d'una ocasió que no posa les coses fàcils a ningú, i menys al seu estadi. Si més no, una victòria a terres murcianes seria vital per continuar a la part alta de la classificació, assetjada per molts equips, i és que del segon a l'últim classificat, passades tretze jornades, tan sols hi van deu punts. Màxima igualtat i màxima dificultat.
Jordi Pineda.
Comentaris