L'equip arribava a la cita envers el Lugo amb un balanç extraordinari de resultats, i amb una línia de joc clarament ascendent. Oblidat ja l'irregular inici de temporada, i situat a la part alta de la classificació, rebia als gallecs amb la intenció de continuar fent de Montilivi un fortí, i de començar a marcar distàncies amb la resta de conjunts de la Lliga123.
Amb nombroses baixes, i molt significatives, com ve sent habitual les últimes jornades, Pablo Machín va recórrer a jugadors menys habituals, però que estan demostrant que poden fer-ho igual de bé, o fins i tot millor, que els teòrics titulars, com en el cas de Pablo Marí. El tècnic sorià va sorprendre a tothom deixant a la banqueta al porter marroquí Bono, i donant entrada en el seu lloc a René, igual que alineant a Sebas Coris i deixant d'entrada assegut a Cifu. La resta, tot igual. L'eix de la defensa el van formar el ja citat Marí, acompanyat per Ramalho i Alcalá. Pere Pons, Granell, Portu i Borja, van donar forma al mig del camp, i van ser el gran motor de l'equip, juntament amb Aday i el citat Sebas Coris. Longo, que repetia en punta, va estar molt erràtic i desafortunat.
L'encontre, com de costum, va començar amb un Girona llançat en atac, envers un Lugo que preferia ser prudent i esperar als locals al darrere, i intentar sorprendre'ls al contracop. Si més no, qui es va veure sorprès ben d'hora va ser José Juan, quan Borja García va rematar d'esperó, amb molta qualitat, una excel·lent centrada de Sebas Coris, que venia precedida d'una jugada estel·lar del mateix carriler. Si més no, poc va durar l'alegria a l'estadi, i és que mentre alguns encara celebraven el tant de Borja, Carlos Hernández, central dels gallecs, va aprofitar la feblesa de Pablo Marí per convertir en gol un corner, a priori, inofensiu. Si més no, els de Pablo Machín no van donar cap pas endarrere, i van continuar provant de tornar a avançar-se al marcador. Per la seva banda, el Lugo no movia fitxa en atac, i és que prou tenia en defensar, davant l'assetjament dels locals, que tant arribaven pel mig, amb Borja i Portu, com per les bandes, amb Aday i Sebas Coris. Dos punyals difícils de frenar, i que portaven de corcoll als gallecs, que sovint, eren incapaços d'aturar-los. Els de Machín ho intentaven de totes les formes possibles, però per un motiu o un altre, la pilota mai acabava entre les xarxes de la porteria visitant. Tot semblava indicar que s'arribaria al descans amb l'empat a l'electrònic, però una errada de coordinació entre el porter gallec i l'últim defensor, Jordi Calavera, va permetre a Portu assistir, de nou, a Borja García, perquè aquest anotés a plaer el dos a un.
La represa va començar amb un Lugo molt més llançat, i amb un Girona, que tot i que volia tornar a agafar les regnes de l'encontre, era incapaç. La possessió era per l'equip visitant, i les arribades, si bé és cert que no molt clares, també. De totes maneres, la sensació de perill hi era, i de fet, estava més a prop el dos a dos que el tres a un. Una situació que es va prolongar durant tot el primer quart d'hora del segon temps, però que va canviar a partir d'aleshores, i és que els homes de Sampedro no van ser capaços de mantenir l'embranzida inicial, i de nou, els de Machín van tornar a esdevenir amos i senyors del matx. Longo va poder sentenciar en fins a dues ocasions, però en totes dues va perdonar, i a mesura que passaven els minuts, tot i que el Lugo no donava senyals de vida, el nerviosisme a la graderia incrementava. El record del gol inextremis de Pablo Caballero dues temporades abans, o el de Sergio Marcos també a les acaballes l'anterior curs, no donaven peu a confiar-se. I de fet, el Girona no ho va fer. És més, una excel·lent recuperació de Cifu, i una assistència de luxe de Portu a Alcaraz, amb sotana inclosa, va permetre a aquest últim anotar la sentència quan tot just es començaven a disputar els primers segons del temps d'afegit.
Al final, tres punts vitals que permeten, a més a més de deixar endarrere a un rival directe com el Lugo, escalar fins al segon lloc, i retallar distància amb el líder, el Llevant, que ara queda a set punts. La pròxima jornada, a l'Alcoraz, el Girona es trobarà a un Osca que ha esdevingut una de les revelacions de la temporada, i que porta dos mesos invicte com a local. De fet, molts són els equips que han sortit en escaldats en els últims temps de la fortalesa blaugrana, i de la talla de l'Oviedo o el Reus.
Jordi Pineda.
Comentaris