Girona 1-1 Tenerife. Després de gaudir el dia del Numància, el Girona arribava en un bon moment contra el Tenerife. En plena dinàmica ascendent, haguera estat la cirereta del pastís una victòria, que hagués situat a l'equip en posició d'ascens directe. Si més no, per haver aconseguit tan sols un punt, no està tampoc tan malament haver escalat fins a la cinquena posició, i a dos punts del citat ascens directe, al que el Girona n'és actualment un ferm candidat, tot i que haurà de lluitar amb molts d'altres clubs.
El Tenerife, sense deixar ni seure als espectadors que van arribar justos, o que eren als bars de l'estadi provisionant-se pel partit, va marcar un primer gol, massa ràpid, en una jugada on Rubén Alcaraz, que compleix allà a on el posin, no va estar prou hàbil. Quelcom normal tenint en compte que ni és central, ni és esquerrà. A partir d'aquí començava un partit nou, remant contra corrent, amb un equip organitzat amb un plantejament molt semblant al del dia del Numància, però jugant amb deu jugadors i mig, en lloc d'onze, i és que Cristian Herrera va estar, de nou, horrorós. Desaparegut. Borja i Portu, malgrat intentar-ho, en aquesta ocasió, es van veure totalment anul·lats per un encertat plantejament de Pep Lluís Martí. Amb el mig del camp perdut, l'equip va recórrer a l'estratègica per reaccionar, amb un gol d'un cada dia millor Ramalho. Una bona manera de desencallar un encontre que pintava, fins aleshores, força malament. A partir d'aquí, moltes alternatives, i uns últims vint minuts del primer temps molt intensos i il·lusionants, on no es va marcar perquè la fortuna no va estar de cara. Al segon temps, un Tenerife angoixant als primers minuts, i un Girona que volia però no podia. Coris, justet, i Saúl, innocent en fases del partit, quan tenia una gran ocasió per reivindicar com a seva la banda esquerra, que no va acabar d'aprofitar. Aday va entrar al camp però tampoc no va estar gaire encertat, i Longo, que havia substituït Cristian, lluitador com sempre, tot i que desafortunat un cop més. Almenys va millorar a Herrera, cosa senzilla, i és que l'estat del primer és deplorable. Al final, un punt molt positiu veient la jornada, però amb regust agredolç.
Ho dèiem la setmana passada: falta un nou. Amb Sandaza lesionat, Felipe que no compta, Longo que tot i que fa el que pot, no acaba de convèncer com a titular, i Cristian Herrera que no hi és, la davantera és la part més minvada. Amb un equip tan compensat com el Girona, i que aspira a tant, el gol és quelcom vital. El frec a frec amb la resta de conjunts serà duríssim, i els petits detalls amb forma de gols oportuns, tant a favor com en contra, poden acabar decidint el "premi gros" que diria Pablo Machín, de pujar a Primera Divisió. Quique Cárcel, Manchester City, teniu feina a l'hivern. Quina ràbia veure com, mentre a nosaltres ens manca el gol, Ortuño o Lekić n'anoten a cabassos, i d'importants, pels seus equips. Rivals nostres, i qui sap si en un futur, directes i tot.
Lluís V.S.
Comentaris