UCAM 0-1 Girona. La Lliga123, com li diuen ara, és una categoria dificilíssima, on encara que no es tingui un equip superior tècnicament, si es té un equip ben treballat, es poden obtenir bons resultats. L'UCAM és un conjunt novell a la categoria, que juga a un estadi mític, La Condomina, on precisament l'equip veí, el també històric Reial Múrcia, intenta tornar al futbol professional des de la duríssima Segona Divisió B. El ja citat UCAM, rival nostre diumenge passat, és un equip sense tradició, però que després d'aconseguir promocionar a Segona aquest estiu per primer cop en la seva història, i amb jugadors nous, nodrit principalment de futbolistes experimentats i amb trajectòria a la categoria, va donant ensurts a equips d'entitat, com el Rayo.
Si més no, diumenge d'ensurts no n'hi va haver, i els tres punts van viatjar cap a Montilivi. El cert és que el Girona genera respecte als seus rivals, i no és per menys, i és que té una plantilla molt competitiva i amb un fons d'armari imponent, on es troben futbolistes de la talla de René, que seria titular en pràcticament tots els equips de la categoria, o Pablo Marí, que tot i que debutava, va estar de deu. Jugui qui jugui, rendeix, i amb escreix, i això fa que es generi una alta competència que exigeix estar al cent per cent, o més, per tenir minuts. Si més no, per res això és negatiu, i és que a la llarga, la mateixa exigència fa millorar.
El gol de Longo a La Condomina, després d'una exquisidesa de Borja, jugador top de la Lliga123, demostra que picant pedra amb eines bones és més senzill, que no senzill, aconseguir millors resultats que al final de la lliga poder ser importantíssims. Evidentment no hem guanyat res, i això és molt llarg, però la veritat és que tenim tot el dret a somiar, i que si tots treballem i ajudem, amb els que tenim, i amb els que esperem que es recuperin i puguin anar arribant, podem fer coses maques. El que està clar és que el mestre d'obres, Pablo Machin, i l'encarregat de personal, Quique Carcel, estan fent una feina magnífica, i han aconseguit, en uns anys, generar la il·lusió de poder mudar-se al barri ric de primera. Un somni inimaginable fa unes temporades.
Dissabte vinent ens visitarà el Lugo, però no hi ha d'haver ambient de venjança, només tres punts que guanyar, davant un equip molt ben situat. Estem encara a la primera volta, i no té cap sentit prendre's com quelcom més que un partit de futbol, l'encontre envers el Lugo. Tot el que no sigui veure'l com un altre matx qualsevol, és afegir una pressió absurda que tan sols beneficia al nostre contrincant, i per tant, que ens perjudica.
Lluís V.S.
Comentaris