Del tot reconciliats amb l'afició, després de l'inici irregular de campionat, i ja en el bon camí, el Girona visitava el camp d'un sempre complicat UCAM Múrcia, que si bé és cert que com a local no posseïa grans registres, i de fet, com a visitant tampoc, havia donat algun ensurt a algun equip important. Sense anar més lluny, al Rayo Vallecano el cap de setmana anterior, amb un gol sobre la botzina d'Imaz. Experts precisament en anotar als compassos finals, es presentava atractiu i alhora aterridor veure com s'oposaria a això un Girona propens a patir revessos als últims minuts.
Sense mitja plantilla lesionada, Pablo Machín va haver de recórrer de nou a teòrics revulsius, que fins a la data, també han ofert un bon rendiment quan han sortit d'inici. Ramalho, Alcalá i el debutant Pablo Marí, per davant del porter Bono, van formar l'eix de la defensa, inèdit fins aleshores. Sebas, per l'encara lesionat Cifu, i Aday, que tornava, van ocupar respectivament els carrils dret i esquerre. Al seu costat, Àlex Granell i Pere Pons formant el doble pivot gironí que tan bé ha funcionat, i continua funcionant. Un pèl per davant seu, Borja, que es va reafirmar com el mag de l'equip, i en punta, l'italià Longo, que un mes i escaig després va tornar a mullar, i Portu, si bé és cert que aquest bascula entre el mig del camp i la davantera.
L'equip, com de costum, va començar molt llançat a l'atac, intentant avançar-se ben d'hora a l'electrònic, i posar-li coll amunt l'encontre a l'UCAM. Si més no, el gol no va arribar, i de mica en mica els locals van anar guanyant protagonisme. De totes maneres, si bé és cert que la possessió estava repartida, i les arribades també, poc perill clar va crear el conjunt murcià, mentre que els de Machín, tot i que arribaven poc, quan ho feien, era amb molt de perill. A mesura que passaven els minuts el matx es travava més. Difícilment la pilota avançava més de tres quarts de camp. Tant per un cantó com per l'altre. Cap equip volia prendre més riscs dels necessaris abans del descans, i és que de fet, a tots dos ja els anava bé arribar a la mitja part amb el resultat inicial.
La represa va començar totalment a la inversa que la primera meitat: amb l'UCAM Murcia agafant la iniciativa i duent el pes de l'encontre. Els locals estrenyien, i amb ben pocs minuts van crear diverses ocasions clares de gol. Si més no, cap la van poder materialitzar, i al final, qui va obrir la llauna va ser l'italià Samuele Longo. Una passada màgica de Borja García cap a dins l'àrea, deixada per Portu (absolutament sol dins l'àrea) al ja citat Longo, i una errada del porter Fernando a l'hora de refusar el xut del davanter cedit per l'Inter, van propiciar que els de Pablo Machín agafessin avantatge. Tot i el tant, l'equip no va fer cap pas endarrere, i va continuar buscant el segon. També l'UCAM cercava la igualada, però entre uns esplèndids Ramalho, Alcalá i Pablo Marí, i un infranquejable René, van evitar que això succeís, i van permetre que els tres punts caiguessin del cantó blanc-i-vermell.
Al final, merescuda victòria d'un Girona que gairebé durant tot el matx va estar un esglaó per sobre de l'UCAM, i que va merèixer clarament els tres punts que ara el fan pujar fins a la tercera posició, que a efectes pràctics, actualment duria a Primera Divisió, i és que el Sevilla Atlètic, filial del Sevilla FC, que ocupa la segona plaça, no pot pujar a causa que a la Lliga Santander ja hi té el primer equip. Els de Pablo Machín es veuran les cares diumenge vinent, a Montilivi, amb el Lugo, en el que serà el partit del morbo pel què suposa el retorn dels gallecs a l'estadi després del que va passar fa dues temporades. Fran Sandaza, exjugador de l'equip que dirigeix Sampedro, difícilment podrà arribar a la cita.
Jordi Pineda.
Comentaris