Amb una dinàmica excel·lent de resultats i de joc, el Girona rebia ni més ni menys que al líder, el Llevant. Els homes de Juan Ramón Muñiz, que tot i haver començat el curs d'una manera extraordinària, havien perdut pistonada durant les últimes jornades, arribaven a Montilivi amb l'únic objectiu de remuntar el vol i recuperar el seu ampli coixí de punts respecte als equips perseguidors.
Pablo Machín, tot i recuperar jugadors com Sandaza i tenir ja al cent per cent d'altres com Cifu, va optar per donar continuïtat a l'onze que tan bé ho havia fet durant les últimes jornades. L'única novetat va arribar a la porteria, amb la tornada de René i la suplència de Bono. Quelcom que el tècnic, en declaracions posteriors al partit no va voler entrar a valorar en detall, si bé és cert que va reconèixer que es tractava simplement de ser just amb tots dos.
La primera part va començar amb domini del Girona. Els locals van obligar al Llevant a retrocedir, i a esperar al darrere per frenar els constants atacs blanc-i-vermells. Els granota, si més no, se'n van en sortir prou bé, i fins i tot en algun contra atac van estar a punt de posar al seu equip per davant al marcador. Les forces estaven molt igualades, i l'empat a zero que mostrava el marcador, reflectia el que estava sent el partit. Molta serietat de tots dos, que prioritzant no córrer riscs, buscaven fer mal al contrincant. Ja a les acaballes, quan faltava tan sols un minut pel fi del primer temps, i quan hom ja assumia que s'arribaria al descans sense gols, Samuele Longo, amb picardia, va aprofitar una centrada a l'àrea per avançar-se a Raúl, i amb la punta de la bota, introduir l'esfèrica al fons de les xarxes blaugranes. Un gol totalment psicològic, que va enfortir al Girona, i que alhora, va suposar un gerro d'aigua freda pels visitants.
Amb avantatge, tot i que mínim, els deixebles de Pablo Machín van saltar al terreny de joc amb la convicció de mantenir i fins i tot ampliar el marcador per poder deixar els tres punts a Montilivi, i així augmentar la diferència de punts amb el setè i el tercer classificat, i retallar-la amb el primer, el mateix Llevant. El guió no va ser tan diferent del que havia regnat en el primer temps. El Girona proposava joc, i el Llevant intentava sortir al contra cop. Si més no, la insistència del Girona va tenir premi. Una falta centrada a l'àrea per Àlex Granell va trobar el cap de Ramalho, absolutament sol al cor de la gran, i el seu remat es va convertir en el segon del Girona. Montilivi no donava crèdit al que veia. L'equip estava atropellant a tot un Llevant. Els valencians, conscients que cada minut que passava se'ls posava més costa amunt l'encontre, van donar entrada ràpidament a dos davanters com Víctor Casadesús i Rafael Martins, però no va ser suficient per doblegar un Girona impecable i molt fort, que tan sols va veure a falta d'un minut pel final, com una sèrie de rebots dins l'àrea acabaven amb el gol de l'honor dels visitants, obra del ja citat Rafael Martins.
Tres punts d'or, que confirmen el gran moment de l'equip, i que serveixen per escalar fins als trenta, precisament els mateixos que tenia el millor Girona de la història a aquestes altures de campionat. A més a més, ja són tres punts els de diferència amb el tercer, i sis amb el setè, mentre que el descens cada cop està més llunyà, a onze. Els homes de Pablo Machín, sense Longo, que va veure la cinquena trageta groga del curs, ni Sebas ni Borja, que van caure lesionats, si bé és cert que aquest últim té opcions d'arribar a temps, visitaran el camp d'un Alcorcón molt irregular fora de casa, però invicte des de fa més de dos mesos a Santo Domigo.
Jordi Pineda.
Comentaris