Una inversemblant doble remuntada en un partit boig, on tant Girona com Nàstic van merèixer endur-se els tres punts, va acabar donant als de Pablo Machín, a més a més del premi de la victòria, que permetrà passar les festes en ascens directe, l'honor de poder dir que en competició regular, cap rival de la vintena que hi han passat durant l'any, ha aconseguit derrotar a l'equip a Montilivi, que ha esdevingut aquest 2016 un fortí. De fet, l'única ocasió en què un rival va poder derrotar al Girona a Montilivi va ser a mitjans del juny, en play-off, contra Osasuna, en el partit que va suposar l'ascens dels navarresos, i que es va decidir per un gol de Kenan Kodro en clara posició antireglamentària. Per cercar l'última derrota en lliga dels de Pablo Machín a casa, ens hem de remuntar a principis de desembre de l'any 2015, quan una diana de Sergio León de penal va permetre a l'Elx vèncer per zero a un.
Per afrontar la complicada cita contra un Nàstic no menys competitiu que altres equips per arribar al Municipal com a cuer destacat, quelcom propi de la Lliga123, Pablo Machín va apostar per tornar al 3-5-2, aprofitant així la baixa d'Àlex Granell i el retorn de Fran Sandaza per incorporar altra vegada dos davanters, deixant, això sí, més sol a Pere Pons. El ja citat Fran Sandaza, juntament amb Samuele Longo, Borja García i Portu van formar en atac, mentre que Pere Pons, més a prop dels centrals, ahir Ramalho, Alcalá i Pablo Marí, i Sebas i Aday, juntament amb René, titular per l'absència del lesionat Bounou, van ser els encarregats de construir un mur que va acabar mostrant moltes esquerdes.
A diferència de jornades anteriors, el Girona va ser incapaç de fer-se des del principi amb el control del matx, i van ser els homes d'un Vicente Moreno que va plantejar molt bé l'encontre, els que van aconseguir apropiar-se de la pilota i també de les ocasions. El Nàstic, instal·lat al camp d'un Girona que no era capaç ni de donar tres passades seguides quan aconseguia recuperar l'esfèrica, per l'asfixiant pressió dels grana, veia com els visitants assetjaven la porteria de René amb una freqüència preocupant. Ferran Giner per l'esquerra, Jean Luc per la dreta i Uche pel centre portaven de corcoll a un equip que notava en excés l'absència de Granell. O més ben dit, notava en excés la no presència d'un home al mig del camp que acompanyés a Pere Pons, tal com havia succeït a l'inici del campionat fins que Machín no va reconstruir el doble pivot entre el mateix Pons i el ja citat Granell. Els tarragonins circulaven pel mig del camp blanc-i-vermell amb excessiva facilitat, quelcom que permetia que arribessin pilotes constatantment als de dalt. L'equip recordava massa a aquell que les primeres jornades rebia gols a cabassos pel desequilibri entre la defensa i l'atac, i els pitjors pronòstics es van complir quan una agafada absurda d'Alcalà a un davanter rival dins l'àrea es va convertir en un penal que va aconseguir transformar Uche enganyant molt bé a René Román. Fruit d'aquest gol, els de Victente Moreno van fer un pas endarrere que el Girona va aprofitar per intentar reconduir la situació a través de tenir més possessió i d'intentar, mitjançant Portu, Borja i els carrilers, desmuntar l'entrellat defensiu del Nàstic de Tarragona per empatar. Segurament, un dels pocs errors del tècnic valencià durant el partit d'ahir, però que va pagar car, i és que una centrada de Coris que va prologar Aday al segon pal, va deixar absolutament sol a Longo per enviar completament a plaer la pilota al fons de la xarxa i fer pujar l'u a u a l'electrònic. Si més no, en la següent jugada, una falta innecessària de Pablo Marí a la frontal, executada de manera magistral per Sergio Tejera, va permetre de nou als grana agafar avantatge i marxar al descans etzibant un cop psicològic molt dur al Girona.
Pablo Machín, que probablement no va acabar gaire content amb el primer temps de Pablo Marí, molt flux en defensa i dèbil en l'u contra u amb l'explosiu Jean Luc, va decidir deixar-lo ja d'inici al vestuari, donant entrada en el seu lloc a Juanpe, que reapareixia un mes i escaig després de caure lesionat. El canari, a més a més de resoldre amb escreix la seva tasca en defensa, va esdevenir la llum de l'equip en atac, en rematar a gol, tan sols dos minuts després de saltar al terreny de joc, una precisa centrada de Borja García. Era el dos a dos, i amb tot el segon temps per endavant, el camí cap a la victòria semblava, ara, més pla. Si més no, una falta prop de la frontal de l'àrea gironina en la següent jugada, va provocar el silenci de Montilivi, temorós que es produís un 'dejà vu', tot i que en aquesta ocasió, Tejera va acabar enviant la pilota a les mans de René. Un xut molt flux i centrat que no va dur cap perill al porter andalús. Per la seva banda, el Girona ho seguia intentant, però el gol no arribava. Pablo Machín, traint el seu esquema de joc, va donar entrada a Cristian Herrera en el lloc de Sebas Coris, aprofitant que els davanters granes havien perdut l'explosivitat de l'inici per passar a una defensa de quatre, i acumular així tota la pólvora al davant, amb Borja, Portu, Cristian, Longo i Sandaza, a més a més dels dos carrilers. Una variació en el sistema que va donar els seus fruits, i és que tres minuts després, una caiguda de Portu dins l'àrea provocava que el col·legiat assenyales el punt de la pena màxima. Un penal molt discutit que Fran Sandaza va enviar al fons de les xarxes defensades per Dimirievski amb una execució magistral. Vicente Moreno va provar de fer reaccionar al seu equip donant entrada al petit dels Emaná i a Cordero, però unes paraules fora de lloc de Juan Delgado primer, i dues agressions del ja citat Emaná després, van acabar deixant un Gimnàstic impotent, amb nou jugadors, quelcom que va aprofitar el Girona per sentenciar al contracop, mitjançant un ajustat xut de Cristian Herrera al primer pal, que es va convertir amb el definitiu quatre a dos gràcies a la col·laboració del porter Dimitrievski, al qual li va passar l'esfèrica entre les mans.
Al final, tot i els sis gols i la victòria, un dels pitjors partits de l'equip a l'estadi durant aquesta primera meitat del campionat, que si més no, Pablo Machín va saber resoldre molt bé després que es poses costa amunt a causa dels errors defensius i la vulnerabilitat de Marí, que ja arrossegava d'Alcorcón, i de l'arriscat plantejament del mateix tècnic sorià, deixant a Pere Pons molt sol al mig, i trencant l'equip en deixar descobert el ja citat mig del camp, i regalar aquest al rival, provocant així que es tornes al desequilibri entre la part defensiva i l'ofensiva, i a les facilitats pel contrincant per arribar a l'àrea i anotar.
Jordi Pineda.
Comentaris