Pablo Machín, que va arribar a Girona el març del dos mil-catorze amb el difícil objectiu d'assolir la permanència d'un Girona que ja es donava per sentenciat, va iniciar aquest curs, el quart ja al capdavant de l'equip, com el tercer tècnic en actiu a la categoria que més temps duia dirigint al seu conjunt. Carlos Terrazas, que va arribar al Mirandes quatre mesos abans que ell al Girona, i Vicente Moreno, que ja havia començat el curs des de l'inici al Nàstic, si bé és cert que aleshores a Segona B, eren el segon i el primer respectivament a ostentar aquest rècord de temps en un mateix equip. Si més no, a causa de l'irregular rendiment tant del Mirandes com del Nàstic durant aquest inici de curs, tots dos entrenadors han acabat fora del càrrec, quelcom que ha propiciat que Pablo Machín hagi escalat amb tres mesos fins a la primera posició, i que acabi l'any ostentant aquest nou rècord amb el Girona.
Machín, com bé resen les primeres línies del paràgraf anterior, va arribar a Girona el març del dos mil-quinze, substituint a Javi López a la banqueta blanc-i-vermella, que ja era el segon tècnic cessat aquell curs, i ho va fer amb la difícil missió d'assolir una permanència d'un Girona que, si bé és cert que amb el seu predecessor havia millorat en algunes facetes del joc, passava per una dinàmica de resultats força preocupant, i no aixecava el cap. Les jornades passaven, i s'escurcés o no la distància amb el conjunt que marcava la permanència, l'equip no aconseguia sortir dels llocs vermells. Si més no, l'arribada del tècnic sorià, que va incorporar el factor sorpresa de jugar amb el seu ja habitual 3-5-2, va donar ales a un Girona que, amb el treball i la constància de tot el cos tècnic i els futbolistes, i també amb molt de patiment fins al final, va aconseguir la gesta. Aquell equip que havia arribat a estar cuer i a nou punts de la permanència, i que molts ja el donaven per mort, va mantenir la categoria. A partir d'aquí, amb Pablo Machín i Jordi Guerrero com a primer i segon entrenador respectivament, ja des de l'inici de la temporada, el Girona, per sorpresa de tothom, va acabar realitzant el millor curs de la seva història, fregant l'ascens, quelcom que va repetir també la següent temporada, tot i que amb més dificultats, i que, de moment, està tornant a intentar en el pressent, en el qual millora el registres que en aquestes alçades s'ostentaven en el ja citat millor curs de la dilatada història del club.
Èxits, tots els citats anteriorment, que en part també es deuen a l'estabilitat que té el projecte. Una estabilitat que es reflecteix en el fet que el tècnic lideri l'equip des de fa gairebé tres anys sencers, quelcom que no sol ser habitual ni a la Lliga Santander, ni molt menys en la Lliga123, on la majoria de tècnics actuals no superen l'any i escaig als seus respectius clubs, però també en el temps que els integrants del cos tècnics porten al club. Jordi Guerrero, segon entrenador, que va arribar uns mesos abans que Machín, juntament amb Javi López, el desembre de dos mil-tretze, procedent del Palamós, compleix aquest mes tres anys al club. Jordi Balcells, preparador físic, es va incorporar definitivament al primer equip durant el desembre de dos mil-nou, quan el gironí Narcís Julià va agafar el relleu de Cristóbal Parralo a la banqueta, tot i que ja duia un any treballant al club en categories inferiors, i aquest mes compleix vuit anys a l'entitat. El més veterà de tots. Omar Harrak, per la seva banda, entrenador de porters, ja acumula tres temporades al club, i Dani Villar, analista, milita a l'entitat ja des de l'època d'Oriol Alsina com a director esportiu, un càrrec que des de ja fa tres anys ocupa Quique Cárcel, i amb molt bons resultats.
Jordi Pineda.
Comentaris