A escasses hores per iniciar el dia vint-i-vuit, el dels Sants Innocents, ben bé podria haver passat per innocentada l'anunci del retorn de Pablo Maffeo a Girona si el club l'hagués tret a la llum durant el dia de demà. Si més no, el lateral, de perfil dretà, i ben conegut per l'afició gironina a causa de la gran segona volta que l'any passat, també cedit pel Manchester City, va realitzar a Montilivi, ha tornat per afegir competència a Cifu i a Coris. Un fitxatge que, alhora que il·lusionant per les bones prestacions que pot oferir el defensa català, i les grans expectatives que genera, és estrany pel fet que a Manchester estava realitzant un molt bon curs a les ordres de Pep Guardiola, havent, fins i tot, disputat diversos minuts a la Champions League, resolts amb escreix. A més a més, l'overbooking a la posició, i el gran moment de forma de Sebas Coris, fan difícil d'imaginar quina fórmula haurà d'utilitzar el tècnic, Pablo Machín, per donar minuts al jove futbolista, i també complicat de trobar solució al gran enigma: Què pretén la direcció esportiva i el cos tècnic amb aquesta incorporació?
La resposta, en un principi, semblava senzilla. Saúl i Cámara, cedits per Dépor i Barça respectivament, sense gaires minuts en aquest tram inicial de competició, podrien cancel·lar la seva vinculació amb el club de forma prematura, per buscar un destí on poder finalitzar la temporada comptant amb més oportunitats per demostrar el seu talent. La sortida d'aquests dos futbolistes, en conseqüència, deixaria la plantilla amb tan sols tres carrilers, essent Maffeo, d'aquesta manera, el que permetria arribar als quatre i doblar ambdues bandes. Si més no, sense gairebé temps per fer especulacions, el club ha anunciat la segona arribada d'aquest hivern. Es tracta d'Angeliño, un prometedor carriler esquerre gallec, jove, també propietat del conjunt citizen, i que tot i la seva projecció, encara no havia gaudit tant com el seu company Maffeo, de la confiança del tècnic del primer equip, Josep Guardiola. Un fitxatge que ja va sonar a l'estiu, quan va marxar Carlos Clerc, però que no es va arribar a concretar. Ara arriba per aportar el seu gra de sorra durant la segona part de la competició, però si més no, la seva contractació genera la mateixa incertesa que la de Pablo Maffeo, i és que en l'actualitat, l'equip compta amb tres carrilers drets i quatre d'esquerrans, per dues posicions, i a més a més, falta una fitxa per poder inscriure un dels dos nouvinguts, i és que el límit permès de vint-i-cinc, i amb l'arribada de tots dos futbolistes, el Girona en compta amb vint-i-sis. Caldrà veure, per tant, a partir d'ara, quines sortides es produeixen, i és que fins i tot podria abandonar l'entitat algun jugador que a hores d'ara no passa pel cap de ningú que marxi. El que està clar, si més no, que de coses n'han de passar.
Si bé és cert que ja és molt ben conegut per tota l'afició gironina, per, com esmenten paràgrafs anteriors, la seva cessió, igual que ara, durant el segon període del curs passat, toca fer cinc cèntims de qui és Pablo Maffeo. Nascut a Sant Joan Despí ara fa tan sols dinou anys, és un defensa, de perfil dretà, que, tot i que sol desenvolupar-se com a lateral, també pot adaptar-se, i amb escreix, al carril, essent una versió més defensiva d'aquest. Els primers tocs a la pilota els va realitzar al Llevant Las Planas, un equip del seu poble natal, Sant Joan Despí, i va ser quan va complir sis anys que el Reial Club Deportiu Espanyol se'l va endur cap a Sant Adrià. Allà va anar cremant etapes, i va esdevenir un dels jugadors amb més projecció del planter perico, fins al punt que el Machester City, deu anys després que trepitges per primer cop la gespa de la Ciutat Esportiva Dani Jarque, va oferir-li l'oportunitat de traslladar-se a Anglaterra per formar part de l'equip sub-18. I tan sols dos anys després, Pablo Maffeo ja anava convocat amb el primer equip. Va ser, aleshores, de la mà de Mauricio Pellegrini, però mai el va arribar a fer debutar, i no va ser fins a l'inici del curs vigent, ja sota la batuta de Josep Guardiola, i després d'haver passat la segona volta de la temporada anterior al Girona, amb un rendiment immillorable, que li va donar l'oportunitat de disputar els seus primers minuts a l'Etihad Stadium. Uns minuts que aprofitar tan bé, que el tècnic de Santpedor li va continuar donant noves oportunitats de forma regular. Una confiança a la qual Maffeo va respondre amb un rendiment estel·lar sobre el verd. Si més no, aquest hivern, amb el fi de disposar de més minuts i d'agafar més experiència per tornar a Anglaterra amb encara més opcions de quedar-se definitivament a la primera plantilla citizen, tant el jugador com el club han cregut oportú que tornés a marxar cedit, de nou, al Girona. Si més no, quelcom que no ha entès part de l'afició, que havia quedat enamorada del rendiment del jugador durant aquests tres primers mesos de competició.
Jordi Pineda.
Comentaris