Després de quatre victòries consecutives, el màxim aconseguit aquest curs, i en el record encara la derrota a Alcorcón que havia impedit que amb anterioritat fossin cinc, el Girona afrontava la cita a Elx amb l'objectiu de mantenir-se ferm a la segona posició de la taula, sense perdre coixí amb els de sota i intentant retallar distància amb el líder, el Llevant. Conscients de la màxima malastrugança del Martínez Valero, on l'equip català mai hi ha guanyat, els gironins visitaven la ciutat il·licitana per disputar un partit considerat d'alt voltatge, entre dos equips molt diferents però alhora molt competitius.
Amb el retorn de Kiko Olivas a la convocatòria com a principal novetat, provocant la caiguda de Pablo Marí d'aquesta llista, Pablo Machín no va fer variacions a l'habitual esquema de joc. El 3-2-4-1 va repetir amb els ja habituals titulars: René, Cifu, Ramalho, Alcalá, Juanpe, Aday, Pere Pons, Granell, Borja, Portu i Sandaza. Enguany, Maffeo es va quedar d'inici a la banqueta, igual que Coris, al qual una inoportuna lesió al tram final de la primera volta el va fer caure de nou relegat a la suplència. Angeliño, per tercera setmana consecutiva, ni va viatjar amb l'equip, i tot i haver arribat fa un mes i escaig, el seu futur més immediat ara per ara sembla molt lluny de Montilivi. El seu adéu seria el detonant per l'arribada del també carriler esquerrà Johan Mojica, procedent del Rayo Vallecano, que ja estaria lligat, i paral·lelament a aquesta operació hi hauria Rubén Sobrino, qui s'estaria debatent entre tornar a vestir de blanc-i-vermell o esgotar les seves opcions a l'Alabès.
Sense l'habitual embranzida que caracteritza el Girona, i per contra, amb clar domini local, el matx va començar de forma adversa pels interessos blanc-i-vermells. Algunes arribades, tot i que tímides, que va resoldre amb escreix René, van confirmar la superioritat d'un Elx que va igualar les forces del Girona emprant un esquema de joc similar, amb tres centrals i dos carrilers, i va fer estèril l'atac dels de Pablo Machín en endarrerir molt les línies i no donar concessions al darrere, reptant als catalans a haver d'intentar trencar l'entrellat defensiu muntat per Toril, i privant-los de poder executar ràpides transicions al contraatac, on aquests són letals. És per això que, sumat al fet que el Girona és també poc propens a obsequiar als rivals, el primer temps va finalitzar essent, de cara a l'aficionat, un avorriment, alhora que un repte en l'àmbit tàctic per ambdós místers.
Sabedor que l'empat al final podia ser un mal menor tenint en compte el context i els precedents, Pablo Machín va preferir optar per anar descaradament cap a la victòria, i ben d'hora va donar entrada a Samuele Longo en el lloc d'Àlex Granell. El tècnic sorià, desafiant la dita del "si no pots guanyar, no perdis", va intentar canviar el guió de la cita, clarament favorable als locals, que gairebé no havien vist fins aleshores amenaçada amb claredat la seva porteria, però no ho va aconseguir. El fet de jugar amb dos davanteres no va afectar l'esdevenir de l'encontre, i l'Elx va continuar executant el seu pla inicial amb un resultat molt satisfactori. Tan satisfactori que, quan falten tres minuts pel final, i fruit d'una errada defensiva glamurosa, sumada a una mala sortida de René Román, va arribar el gol d'un Rober Correa que, caient, va enviar, amb l'espatlla, la pilota dins les xarxes visitants. Ni l'entrada de Cristian Herrera, molt xiulat per la seva antiga afició, ni la de Sebas Coris, sense gairebé temps per aportar res, van servir per evitar a contrarellotge una derrota que no va fer més que frenar l'eufòria que s'havia començat a generar a la ciutat catalana, per continuar afrontant el futur amb prudència.
La derrota, tant justa com injusta, podria fer perdre coixí al Girona respecte al tercer i el quart, el Cadis i el Getafe respectivament, que jugaran els seus partits diumenge. Enguany, tampoc podrà retallar distàncies al líder, el Llevant, que ha perdut a Santo Domingo per dos a zero envers l'Alcorcón. El Valladolid, que no passa per un bon moment, visitarà diumenge vinent Montilivi i posarà a prova la capacitat de reacció dels de Machín, que intentaran iniciar una nova dinàmica de resultats i de joc esplèndida. Almeria, Mallorca, Mirandes i Getafe, gairebé tots ells grans amb dificultats, seran els següents a mesurar les forces dels gironins.
Jordi Pineda.
Comentaris