La victòria a La Romareda, on el Girona va donar una lliçó més de futbol, la setmana passada per zero a dos, va refermar la candidatura d'aquest equip a l'ascens, i va servir per evidenciar que les festes no van ser un punt final al bon rendiment mostrat fins aleshores, sinó tan sols una pausa per agafar aire i continuar escrivint una història meravellosa, en la qual ahir es va tancar un nou capítol: El rècord històric de punts en una primera volta a Segona A. Mai abans el Girona havia acabat la primera meitat del campionat amb trenta-nou punts. Ni tan sols els cursos de Rubi i Machín fa dues temporades, que es van clausurar amb un de menys. La treballada i merescuda victòria envers el Còrdova, per tant, va atorgar a Pablo Machín un nou rècord al capdavant d'aquesta plantilla. Un Pablo Machín que de ben segur, al llarg dels anys serà recordat com un dels tècnics més prolífics de l'entitat després d'evitar un descens a Segona B que ja es donava per fet, i d'estar lluitant, des d'aleshores, per tercer any consecutiu per assolir l'anhelada promoció a Primera Divisió, una categoria que el club mai ha tastat.
Amb la infermeria cada setmana una mica més buida, sumat això als reforços d'hivern, Pablo Machín va tenint cada jornada més possibilitats a l'hora d'elaborar les convocatòries. Si més no, ni Kiko Olivas, que ja està al cent per cent recuperat, ni Angeliño, van entrar a la llista. Sí que ho va fer Pablo Maffeo, que ja va ser titular a Saragossa la setmana passada, però que en aquesta ocasió es va quedar a la banqueta en una clara declaració d'intencions ofensives de Pablo Machín, el qual va sortir amb el següent onze: René, el qual va realitzar una autèntica exhibició de parades, sota pals; Ramalho, Alcalá i Juanpe, guanyant la partida a Pablo Marí, a l'eix; Cifu, de nou, al carril dret, i Aday, tot i que havia tingut problemes durant la setmana, a l'esquerra; Pere Pons, indiscutible, i Granell, que finalment, en contra del que s'havia especulat durant la setmana, va continuar entrant a l'onze i no va caure en detriment d'un davanter més, al doble pivot. Per davant seu, els incombustibles Borja García i Cristian 'Portu'; Fran Sandaza, com ja va succeir a La Romareda, va partir d'inici com la referència ofensiva de l'equip, anotant un gol durant el primer minut que el va fer entrar al selecte club dels futbolistes amb vint gols en lliga amb la samarra blanc-i-vermella, i que ja és el tercer consecutiu d'aquest curs. Pel que fa al rival, absència molt destaca en punta d'atac, on Luis Carrión va optar per premiar a Piovaccari amb la titularitat, i en conseqüència, per deixar a Rodri, màxim artiller de la plantilla amb set gols, d'inici a la banqueta de suplents.
El Girona, com de costum, va iniciar l'encontre llançat a l'atac. Sabedor de la perillositat del Còrdova, la premissa era marcar quan abans per poder afrontar amb més tranquil·litat la cita. I tal dit, tal fet. Fran Sandaza, fent de murri, va aprofitar una errada glamurosa de Bijimine després d'una successió de rebots dins l'àrea provocats per un cop de cap previ d'ell mateix, per enviar, al minut i escaig de partit, la pilota al fons de les xarxes defensades del porter Kieszek. Gerro d'aigua freda per un Còrdova que no va reaccionar. No perquè no volgués, sinó perquè no va poder. L'asfixiant assetjament del Girona no permetia als homes de Luis Carrión respirar, i jugada rere jugada se sentia ressonar un "ui" a la graderia Montilivi, sinònim d'ocasions clares de gol perdonades pels blanc-i-vermells. Tot i tenir la possessió a favor, els verds-i-blancs amb prou feines arribaven a la porteria de René aprofitant algun contraatac aïllat. Res més. Els pocs però sorollosos aficionats andalusos desplaçats al Municipal cridaven i animaven al seu equip amb passió, i amb l'esperança que la situació donés un tomb radical, però la solidesa del Girona en tots els àmbits del joc ho impedia, i amb l'un a zero, un marcador fins i tot curt pels mèrits realitzats, es va arribar al descans.
No va canviar el guió a la represa, i és que de fet, els de Pablo Machín encara van posar una marxa més per provar de deixar encara millor encarrilat el partit. I després de diverses envestides sense èxit, així va ser. Una bona carrera d'Aday per la banda i la posterior centrada, rassa, forta i al centre de l'àrea gran, va ser ben aprofitada per Portu, qui després d'un molt bon control orientat va creuar l'esfèrica, fent inútil l'estirada de Kieszek, per anotar el segon. Faltaven encara quaranta minuts, i bastant patiment, però la situació era clarament favorable. Tant favorable que l'equip va fer un pas endarrere per no patir més del compte, quelcom que va tenir totalment l'efecte contrari a l'esperat. Els de Luis Carrión van començar a apropar-se a l'àrea gironina perillosament, i amb passades a l'espai i transsicions ràpides van fer molt de mal a un equip que va veure com en diverses ocasions René s'havia de vestir de superheroi, realitzant parades impossibles per mantenir l'arc a zero. Un René que en tot el partit va transmetre una alta seguretat, i que jornada rere jornada recorda, i fins i tot millora, al millor Isaac Becerra, quelcom que fa pensar que quan Bono torni de la Copa d'Àfrica que està disputant amb Marroc, es veurà relegat a la suplència, i és que el porter andalús està aprofitant amb escreix la seva oportunitat. Al final, dos a zero i tres punts per a un grup que fa història en acabar amb el millor registre de punts, trenta-nou, una primera volta a Segona. Una primera volta on a Montilivi no hi ha pogut guanyar cap dels onze equips que hi han passat, amb set victòries per quatre empats.
Amb la victòria i en conseqüència, el rècord dels trenta-nou punts, al qual, en la seva línia de precaució, Pablo Machín no va voler donar més importància de la que realment té per la intranscendència que té de cara a la classificació de final de temporada, l'equip tanca una primera volta rodona on encara no coneix la derrota a Montilivi. Tal és el nivell exhibit pel Girona, que igual que va passar la setmana passada a Saragossa, la premsa de Còrdova va elogiar amb escreix la plantilla dirigida per Pablo Machín, deixant-la com una de les clares candidates a l'ascens, per sobre de la resta. I és que de fet, els mateixos futbolistes reconeixen que han tornat fins i tot més forts que abans de les festes nadalenques. Amb l'empat del Getafe gairebé sobre la botzina, el Girona guanya avantatge aquesta jornada respecte al tercer, i ja acumula un coixí de quatre punts, mentre que es situa nou per sobre del vuitè, el Tenerife, que a causa que el Sevilla Atlètic ara mateix ocupa el setè lloc, marca la línia entre entrar o no entrar al play-off d'ascens. Si més no, la distància amb el Llevant continua sent considerable. Els de Juan Ramon López Muñiz van tornar a vèncer, i set punts per sobre del mateix Girona, es postulen, si no hi ha cap canvi brusc, com clars candidats a ser el primer conjunt de la categoria en assolir l'ascens i el líder destacat d'aquesta edició de la Lliga123. El pròxim cap de setmana, concretament dissabte a les sis de la tarda, l'equip rebrà a Monti al Sevilla Atlètic, el qual visitarà el Municipal sense Borja Lasso, una de les peces més importants de l'equip, que es va lesionar a Vallecas l'última jornada de relativa gravetat.
Jordi Pineda.
Comentaris