Si divendres Pablo Machín s'enduia als seus deixebles a entrenar mitjançant el bàsquet, ahir va veure com les circumstàncies per poc no els obligen a posar-se el banyador i a sortir a Montilivi amb el reglament de waterpolo ben après. I és que tot i els forts aiguats que van caure a Girona, i l'estat impracticable de la gesta de Montilivi, el col·legiat del partit va decidir que es disputes l'encontre. Quelcom que va aixecar les sospites dels més desconfiats, veient que un mes abans s'havia ajornat un partit del Llevant amb un estat del terreny de joc clarament millor, i també pel fet que amb unes condicions com les de diumenge, a diferència d'altres equips, al Girona se li fa més difícil jugar, per les seves característiques. Si més no, com solen fer sempre, els onze futbolistes que va disposar Machín sobre el verd van deixar-se la pell intentant obtenir el millor resultat possible pel seu equip.
Si més no, poc previsible va ser l'alineació de Pablo Machín, la qual va estar totalment condicionada per les lamentables condicions en les quals va quedar el terreny de joc després dels forts aiguats. Preveient des de l'inici, tot i que de forma improvisada, molt encerada, un joc directe i aeri, conseqüència que la pilota ni tan sols rodava sobre el verd, Alcaraz en el lloc de Granell, que fins i tot va caure de la llista, i Longo en el de Borja García van ser les variacions més significatives respecte a l'onze que una setmana abans havia derrotat amb solvència al Còrdova. Mentre que Maffeo va tornar a la titularitat, Angeliño va tornar a quedar fora de la llista, i tot i no haver-se complert ni un mes des de la seva arribada, aquesta setmana podria ser clar per decidir el seu futur, que a hores d'ara estaria lluny del Municipal de Montilivi.
Tot i ser adverses les condicions del terreny de joc, totalment enxarcat, i la meteorologia, els homes de Pablo Machín, com sempre, van sortir amb intensitat i ganes. Si més no, el context no afavoria els interessos gironins, i el control del matx era altern, brillant per la seva absència les ocasions de gol. El Sevilla Atlètic, per la seva banda, val a dir que va adaptar-se amb escreix a la situació, i mitjançant la pilota aturada va començar a donar els primers ensurts a René Román, que va resoldre molt bé i amb molta seguretat totes les aproximacions del filial andalús. Samuele Longo, mitjançant dues grans accions individuals, i Alcaraz, amb un xut que va sortir lleugerament desviat per sobre del travesser, van protagonitzar tot el perill local durant la primera meitat de l'encontre.
Si més no, tot i tenir tots els factors en contra, el Girona, com és característic en ell, no es va rendir, i de fet, finalment va acabar trobant la recompensa. Passat un quart d'hora de la segona part sense cap història, Longo, rematant de forma fantàstica una centrada mesurada d'Alcaraz, va enviar a les xarxes de Caro el primer, i deu minuts després, Sandaza, amb un gir de cap magistral, va fer pujar al marcador al segon, aprofitant una majestuosa assistència de Pablo Maffeo. La primera des del seu retorn. A partir d'aquí, algun tímid ensurt del Sevilla Atlètic que es va encarregar de resoldre amb solvència René, i poca cosa més. El Girona, que va renunciar a l'atac, va saber defensar molt bé el seu avantatge, i va acabar sumant una victòria molt treballada i suada, que també va suposar un premi pels dos mil valents i incondicionals aficionats que desafiant les condicions meteorològiques molt adverses van assistir al Municipal de Montilivi a donar calor als seus. Una devoció que va ser corresposta amb comprimís, espectacle i resultats, com de costum.
Al final, tres punts més i tercer dos a zero consecutiu, que situa al Girona en una posició d'autèntic privilegi, i és que després de l'empat del Getafe envers el Mirandes, els de Machín són segons amb un coixí de sis punts respecte el tercer, a hores d'ara el Cadis, que va vèncer per la mínima a l'Almeria i empata a trenta-sis punts amb el Getafe. Mentre que el setè ja queda onze punts per sota, el Llevant, líder destacat, s'allunya a set. Divendres vinent, al ja habitual horari de les vuit de la nit, els deixebles de Pablo Machín visitaran a l'Elx en una cita en la qual es podria batre un rècord que es resisteix durant aquesta etapa modera del Girona a Segona. Encadenar cinc duels consecutius assolint la victòria en tots ells.
Jordi Pineda.
Comentaris