Tal com havia acabat el 2016, el Girona va començar el 2017. Amb victòria. Una victòria que, per com i on es va produir, va esdevenir una demostració més de la fermesa de la candidatura d'aquest equip a l'ascens directe. Amb els tres punts sumats pel Getafe divendres, el Girona afrontava la cita a La Romareda amb la pressió afegida d'haver de puntuar per no perdre la segona posició de taula, però si més no, tot i comptar amb algunes dificultats durant el primer temps, va saber mantenir la compostura i en cap moment va sortir del partit, quelcom que li va permetre revertir la situació durant la segona meitat.
Ni la ja esperada titularitat de René per l'absència de Bono, ni el retorn a l'onze de Juanpe, Granell i Sandaza van esdevenir els canvis més significatius a l'alineació respecte a la qual va formar envers el Nàstic, i és que Pablo Machín, quan passava per un extraordinari moment de forma, i fins i tot havia aconseguit arravatar la titularitat a Cifu, va decidir deixar d'inici a Sebas Coris a la banqueta, i en el seu lloc va optar per fer redebutar al barceloní Pablo Maffeo. La resta, l'esperat, i és que Ramalho, Alcalá, Aday, Pere Pons, Portu i Borja van ser els homes que van completar l'onze que va saltar d'inici a La Romareda. Un dels qui no hi va ser, Kiko Olivas, que de fet ja duu força temps fora per lesió, podria tornar a ser de la partida ben aviat, i és que el mateix Machín va reconèixer que ultima el seu procés de recuperació.
Tot i que Machín, conscient que així seria, havia treballat durant tota la setmana la forma de defensar amb solvència l'acumulació del d'homes del Saragossa pel centre, amb l'objectiu de no prendre mal, els retocs del sistema que Raül Agné va realitzar amb exclusivitat per a la visita del Girona, van deixar totalment descol·locat un equip que en els compassos inicials va patir de valent amb la profunditat de Manu Lanza per banda i les arribades des de segona línia de Cani, fruit de l'excel·lent tasca d'Ángel fixant l'eix de la defensa gironina. Si més no, les envestides locals no van transformar-se amb gols, i a mesura que van anar passant els minuts, els aragonesos van anar perdent pistonada, desaprofitant d'aquesta manera l'embranzida inicial. El Girona, per la seva banda, va anar guanyant metres, però si més no, en cap moment va incomodar Irureta, que va completar els primers quaranta-cinc minuts amb excessiva placidesa.
A la represa, cap canvi pel que fa a jugadors, però molts a nivell tàctic i estratègic. Pablo Machín, tal com ell mateix va reconèixer en roda de premsa post-partit, consistent que el seu pla inicial, per les variacions d'Agné, havia estat poc efectiu, va aprofitar el quart d'hora de descans per introduir diferents modificacions tàctiques per tal de sorprendre un Saragossa que fins aleshores li estava sortit tot brodat. Uns canvis que, sens dubte, van permetre veure un altre partit al segon temps, on el Girona va prendre la iniciativa en atac, incomodant la defensa aragonesa i posant en repetides ocasions amb problemes al porter Irureta. Per contra, el desafortunat canvi del tècnic local, donant entrada a un Xumetra molt estàtic i passiu en el lloc de Manu Lanza, va facilitar la feina defensiva a un Girona que, a diferència del primer temps, no va patir en cap moment. El gol de Fran Sandaza faltant vint minuts pel final, fruit de l'estratègia, i un l'expulsió de Cani cinc minuts més tard, van acabar de decantar la balança cap al cantó d'un Girona que, aprofitant la desesperació del conjunt local per anar a buscar l'empat, va sentenciar a l'afegit amb un contraatac culminat per Alcaraz, que va calcar la diana que mes i escaig abans havia anotat envers el Lugo, a Montilivi.
Al final, tres punts més que no només permeten a l'equip no perdre la segona posició, sinó que també refermen la candidatura d'aquest equip a l'ascens, i certifiquen que el bon moment que vivia la plantilla abans de festes, continua vigent un cop passats els torrons. Amb aquesta victòria ja són trenta-sis els punts que suma l'equip de Machín, i n'hi treu dos al tercer, el ja citat Getafe, i vuit al setè, el Lugo, qui a hores d'ara marcaria la línia entre entrar o no entrar al play-off d'ascens. El líder, el Llevant, això sí, continua menjant a part, i és que en l'actualitat, respecte al Girona, posseeix un coixí de quatre punts a falta de jugar un encontre ajornat envers l'UCAM Múrcia. Si més no, assolint la pròxima jornada a Montilivi una victòria envers el Còrdova, l'equip tancaria aquesta primera part del campionat esdevenint la millor de tota la història de l'entitat.
Jordi Pineda.
Comentaris