Que sortirien jugadors aquest mercat d'hivern estava cantat. Alguns per agafar ritme després de llargs períodes d'inactivitat, altres per manca de minuts, però fos pel motiu que fos, estava clar que la porta de sortida s'obriria de bat a bat per a diversos membres de la primera plantilla. De fet, ben d'hora Saul va cancel·lar la seva cessió per posar rumb a Palma, i malgrat totes les especulacions sobre altres possibles marxes, com les de Cámara, Cifu, Felipe o Richy, l'únic que va reinar a les oficines de Montilivi va ser la inactivitat. Ni un sol moviment més des de principi de gener. Enguany, les últimes hores de mercat estan esdevinguen decisives per a molts professionals. Els primers, Pol Llonch i Carles Mas, que ja han fet les maletes, i fins i tot podria deixar la disciplina blanc-i-vermella Angeliño, fitxat a finals de desembre, i que encara no s'ha estrenat en una convocatòria. El motiu, la insatisfacció amb el seu paper dins l'equip.
Pel que fa a Pol Llonch, va arribar l'estiu passat havent esdevingut un jugador molt cotitzat a Segona B de forma molt precoç. L'overbooking al mig del camp del primer equip de l'Espanyol va motivar la seva sortida del filial blanc-i-blau cap a Montilivi, però sota les ordres de Machín sempre va estar a l'ombra de Pere Pons, i els pocs minuts dels quals va disposar van ser com a carriler dret, un lloc ben desconegut per ell, tot i que val a dir a favor seu que va complir amb escreix i va ser un exemple de professionalitat de cap a peus. A l'estiu, davant la manca d'oportunitats, quelcom que sobta ates a la seva gran qualitat i capacitat física, va marxar cedit al Granada B de Lluís Planagumà, i si bé és cert que ha gaudit de protagonisme i ha rendit a un gran nivell, una proposta del Wisla, de la primera divisió de Cracòvia, l'ha convençut per abandonar definitivament amb la carta de llibertat el club i emprendre una nova aventura lluny de casa.
Quant a Carles Mas, el seu cas és ben diferent. El banyolí, que la passada primavera va patir una greu lesió, fa gairebé un any que es manté en la inactivitat. Si més no, les seves bones actuacions amb la primera plantilla amb anterioritat a patir el malaurat incident, la projecció que ha demostrat tenir durant aquests dos últims cursos, i la seva joventut, han motivat a totes les parts a buscar una sortida amb forma de cessió a Segona Divisió B, concretament al modest Gavà, que li pugui donar l'oportunitat de tornar a agafar ritme de competició i minuts, per tornar així més fort a Girona i competir d'una vegada per totes per consolidar-se a l'onze, com en el seu dia va fer Pere Pons, o en l'actualitat intenten Vivi i Manel, ambdós al Llagostera.
Pendents ara de l'arribada de més reforços, concretament del cinquè davanter, que si bé és cert que encara que tot apuntés durant aquests últims dies que seria Rubén Sobrino, l'interès del Lega podria truncar l'operació, també caldrà estar atents a baixes d'última hora que puguin deixar alguna posició minvada d'efectius i que requereixi una reacció imminent de Quiqie Cárcel, qui ja hauria aparaulat la cessió del carriler esquerrà Johan Mojica amb vista al ja citat adéu d'Angeliño.
Jordi Pineda.
Comentaris