Amb el precedent de la derrota a Elx en l'últim partit lluny de Montilivi, però completament refets després de la victòria com a locals enfront del Valladolid, el Girona de Pablo Machín viatjava aquest dissabte a terres andaluses per visitar un estadi, el Juegos Meditarráneos, que històricament mai ha estat senzill pel club català. L'Almeria, l'equip local, vintè a la taula classificatòria amb vint-i-quatre punts, i amb molts problemes en l'àmbit esportiu, malgrat posar-se a principi de temporada l'ambiciosa fita de lluitar per assolir el retorn a Primera Divisió, categoria que van perdre fa dos anys, el rival a batre.
De nou amb Cifu fora de la llista de convocats, conseqüència de l'alta competitivitat i exigència existent a la seva posició, el carril dret, per la presència dels joves Pablo Maffeo i Sebas Coris, i sense Pablo Marí, Juan Cámara i els veterans Richy, Eloi i Felipe, per decisió tècnica i lesió, el Girona va viatjar a Almeria sense cap absència destacada, i amb absolutament tot l'equip de gala disponible. Enguany, Pablo Machín va optar per fer diversos canvis a l'alineació titular. Pablo Maffeo per Sebas Coris, Ramalho per Kiko Olivas, Rubén Alcaraz en el lloc d'un Granell que va complir els cent partits en lliga amb el Girona en entrar al segon temps, i Samuele Longo pel toledà Fran Sandaza, indiscutible fins al moment, van esdevenir les principals novetats. La resta, tot igual.
Conseqüència de l'empenta de l'Almeria, necessitat de punts i d'una reivindicació davant la seva gent, com és lògic, el Girona, pacient, li va tocar esperar al darrere i intentar sorprendre a l'equip andalús al contracop. Enguany, els deixebles de Pablo Machín pocs problemes van posar a Casto, mentre que el seu homònim a l'altra banda, René Román, també vivia la cita de manera tranquil·la, tret d'alguna acció puntual on va haver d'intervenir lleugerament, com en una rematada d'esperó del pivot Borja Fernández, que d'haver entrat, de ben segur hauria esdevingut el gol de la jornada, i un dels millors de la temporada. Una internada de Pere Pons, qui precisament va veure la cinquena groga i no estarà disponible la pròxima setmana per rebre al Mallorca, que va finalitzar amb un remat creuat de Longo, desviat pel defensor rival, va esdevenir l'ocasió de perill més clarivident pels interessos gironins, i també l'única.
Diferent va ser el guió de la represa. Ben d'hora, quan només havien transcorregut quatre minuts i escaig, de nou Samuele Longo va aprofitar una centrada rasa de Pablo Maffeo per realitzar una rematada que, malgrat que l'ocasió era molt bona, va sortir desviada. Minuts després, una recuperació de Borja García a camp contrari, que va prosseguir amb una excel·lent passada a l'espai que va deixar un altre cop a Longo sol davant Casto, va esdevenir la més clara pels interessos dels catalans en tot el partit. Enguany, el punta italià es va precipitar en fer la rematada, i aquesta va marxar molt lluny de l'arc local. L'entrada de Mojica va esperonar a l'equip de Machín, que va fer un pas al davant, i precisament el colombià va protagonitzar les dues següents arribades, deixant clar també que serà una dura competència pel fins ara indiscutible Aday Benítez. Una mala decisió d'Alcaraz a la recta final de l'encontre en una arribada molt clara, va evidenciar que, com sol passar en les visites al Juegos Mediterráneos, el Girona, en atac, no tenia el dia.
Malgrat l'empat, l'embranzida final i les ocasions generades per l'equip gironí van deixar un sabor de boca molt diferent del d'altres cites lluny de Montilivi, com la d'Elx, on fins i tot el conjunt local va assolir el gol de la victòria als últims minuts mitjançant una jugada aïllada. Ara, amb trenta-sis punts, i després de l'agònica victòria d'ahir del Getafe sobre el Cadis, l'equip de Pablo Machín continua segon amb trenta-sis punts, i sis per sobre del tercer, el quart, i potser del cinquè, a falta del partit del Tenerife. Dissabte vinent l'equip rebrà a Montilivi al Mallorca de Saúl i Angeliño, dirigit per Olaizola, i que no passa per un bon moment, i és que lluny de lluitar per assolir el retorn a la màxima categoria del futbol estatal, ho fa per evitar caure al pou de Segona B.
Jordi Pineda.
Comentaris