Com se sol dir, la finestra de fitxatges d'hivern no és més que una oportunitat per als clubs de rectificar les errades comeses durant l'estiu. Si més no, des de ja fa diversos cursos que a Girona no és així, conseqüència de tenir una excel·lent direcció esportiva, encapçalada per Quique Cárcel, que estiu rere estiu completa tots els deures amb nota. És per això que, de nou, aquest període, a Montilivi, s'ha viscut d'una forma molt calmada, i ha estat més una oportunitat per intentar afegir encara més competència dins de l'actual planter, que no pas de rectificar errades. De fet, com sempre repeteix el mateix Cárcel, tots els que arriben en aquests períodes ho han de fer per millorar el que hi ha.
Les primeres incorporacions, Maffeo i Angeliño, que van coincidir amb la marxa de Saúl al Mallorca, van tancar-se durant els primers dies amb el fi que es poguessin incorporar al grup l'abans possible i començar a ajudar a aquest com més ràpid millor, deixant així la resta del mes de gener per treballar per dur l'anhelat cinquè davanter. Chuli o Sobrino. Si més no, cap dels dos va poder arribar. El primer, per nul·la predisposició a aterrar a Montilivi, i el segon, per la voluntat d'esgotar totes les seves possibilitats a l'Alabès. Enguany, això no va suposar que s'acabés el moviment a les oficines del club. Mas va sortir cedit al Gavà, Pol Llonch va rebre la carta de llibertat, i Angeliño, descontent per no rebre la titularitat només arribar, va decidir posar rumb a Palma, generant això l'arribada com a cedit del colombià Johan Mojica, procedent del Rayo, si bé sense opció de compra a final de temporada, i amb la clàusula de la por com a condició en el contracte.
Igual de mogudes van ser les últimes hores de mercat pel Peralada, conseqüència d'un efecte domino a la davantera. Després de perdre l'última jornada al jove Baba Draman Konaré per una inoportuna lesió de molta gravetat, l'arribada d'Ernest Forgas provinent del Prat, tot i que a travès del Girona, havia de ser per cobrir la seva absència, però enguany, realment responia a una altra baixa, totalment inesperada, que s'anunciaria hores després. La de Keita, que seduït per una proposta de l'Atlètic Saguntí, de Segona B, la categoria immediatament superior, va decidir optar per marxar amb la baixa voluntària.
Jordi Pineda.
Comentaris