Entrevista a Pere Pons: "Des de petit m'agrada sentir-me important defensivament i abarcar molt de terreny"

Pere Pons Riera, que des que va arribar de ben petit al futbol base blanc-i-vermell procedent del Celrà, ha anat cremat etapes una rere l'altre fins arribar a esdevenir un pilar fonamental del primer equip, superant ja els cent partits amb aquest a la matinera edat de vint-i-tres anys, ha valorat a GironistesOnline, abans de la visita del Valladolid a Montilivi, l'actualitat del conjunt gironí, immers en una dinàmica immillorable, i també el seu dolç moment de forma en l'àmbit esportiu, el qual li va donar l'oportunitat el desembre passat de poder complir un altre somni, el de debutar amb la Selecció Catalana absoluta. Unes interessants reflexions del de Sant Martí Vell que pots, o bé llegir a continuació, o bé escoltar fent click aquí.

- Bé Pere, primer de tot felicitar-te per la gran temporada que esteu fent. Sense anar més lluny, aquesta primera volta, amb trenta-nou punts, la millor de tota la història del club. Dóna la impressió que aquest equip no tingui sostre. Quina és la clau?

Sí, com tu bé dius, hem fet una bona primera volta. Bé, crec que estem en una bona dinàmica, i estem entrenant amb moltes ganes per seguir-la. Jo crec que la clau és que hi ha un bon vestidor. Tots els jugadors ens portem molt bé, i hi ha un bon grup, a més que el míster ho sap gestionar molt bé. Tot i ser una plantilla molt àmplia crec que tots ens avenim, tothom té el seu rol, però crec que la gent que en principi ha de ser suplent pot entrar de titular i dóna el mateix nivell o un nivell més alt. Per tant, crec que això és la clau de l'equip.

- Parlàvem ara de l'equip. Aquest equip és potser el més complet dels últims anys? Per la quantitat de registres que domina o la diversitat de perfils que hi ha dins del grup.

Sí, jo crec que sí. Crec que des de l'estiu s'han fet uns bons fitxatges i una bona gestió del grup. Sabent la tàctica que fem servir tots, crec que ens hem reforçat molt bé. Crec que tenim jugadors de perfils diferents, que poden actuar a diverses posicions, i crec que estem molt ben coberts, i això també és una de les claus, que tenim molta diversificació de posicions i de jugadors. I bé, això ens està anant molt bé.

- De totes maneres, no sé si compartiràs amb mi que el vostre principal mèrit, més enllà dels èxits esportius, és que heu sigut capaços d'arribar a la graderia i que la gent gaudeixi veient-vos jugar, i es senti identificada amb l'equip, independentment del resultat.

Sí, crec que sí. S'estan fent molt bons partits, i més a casa. I bé, s'està veient que cada dia hi ha més afició i que ve més gent al camp. Crec que a casa estem fent un bon joc, més eleboratiu que potser els altres anys, i creant moltes ocasions, i sobretot, guanyant partits, que és el més important. Crec que a fora també és una mica complicat, perquè vas a camps difícils i és complicat puntuar. Estem intentant fer un joc més directe, més de buscar joc interior, però crec que estem responent bé, per tant, crec que és un bon pas perquè la gent s'animi i vegi que tenim un bon equip per fer coses maques.

- Diumenge a Montilivi arribarà un Valladolid que aquest curs ha anat de menys a més, i que actualment travessa el seu millor moment. Quines sensacions us transmet i quin partit espereu?

El Valladolid ja sabem que té una plantilla molt bona. Crec que la posició que ocupa no és la que els hi pertoca. Ara estan en bona dinàmica, i crec que acabaran a la part alta i lluitant també per coses maques. Sabem que té una plantilla molt àmplia, també amb molt bons jugadors, i estan en un molt bon moment, i per això crec que serà complicat. Tot i nosaltres jugar a casa, que estem amb confiança i sabem que podem guanyar a qualsevol, també si ens relaxem, ells tenen molt de potencial i ens poden crear perill.

- Esteu tenint un pèl de mala sort aquest curs de trobar-vos a tots els rivals en els seus millors moments.

Sí, és un punt de mala sort, però bé, com que nosaltres estem enllaçant bones dinàmiques, doncs també estem en bon moment. El bo que tenim ara és que venim d'una derrota i no en volem enllaçar una altra de seguida, per tant, anirem a mort pels tres punts, intentant fer el nostre joc. I crec que si estem concentrats i donem el cent per cert, podem guanyar a qualsevol, però si ens relaxem un punt, ens pot guanyar també qualsevol.

- El partit serà diumenge a les vuit, per tant, Cadis i Getafe ja hauran jugat. El fet de tenir un coixí de cinc i sis punts respectivament amb aquests dos equips, esdevé més una pressió afegida per haver de mantenir-lo, o una tranquil·litat de saber que hi ha marge d'error?

Bé, crec que en el moment que estem ara de la temporada, és una tranquil·litat. Potser si fos més al final diria que és un punt de pressió. Però ara encara queda molta lliga, i ens hem de prendre aquests cinc i sis punts com un punt de tranquil·litat perquè si un dia empates o perds, sempre tens aquest coixí que fa que encara ho pots aixecar i no t'avancen altres equips. Bé, crec que el fet de jugar ells abans que nosaltres, sabrem el seu resultat, i bé, a partir d'això, ens ho plantegem amb més ganes que mai si ells han guanyat per intentar que no ens atrapin.

- Deia que el partit serà a les vuit de la nit. No sé si en comenceu a estar una mica cansats ja de jugar tants partits com a locals en aquest horari. Cinc dels últims set programats. Sobretot per l'afició.

És una mica complicat, i més ara a l'hivern, perquè a Montilivi al vespre fa bastant de fred, i a més, fent-lo pel GOL en obert, fa minvar una mica l'afició. Però bé, és el que ens marquen les teles, i nosaltres no podem fer-hi res. Intentar seguir guanyant partits per intentar que l'afició es segueixi enganxant. Entenem que si es juga a les vuit del vespre i fa fred i el fan per obert, hi haurà menys aficionats. Nosaltres intentarem fer les coses bé, que els que vinguin desfruitin d'un bon partit, i si pot ser, dels tres punts.

- En l'àmbit individual, tu ja has viscut dues promocions, estàs totalment consolidat a la categoria, superes amb escreix els cent partits amb el Girona, i ets una peça fonamental a la columna vertebral de l'equip. No molts jugadors poden dir tot això amb només vint-i-tres anys.

Sí, la veritat és que estic passant una època molt bona. Estic molt feliç i molt content de poder gaudir de minuts, i més aquests anys que estem lluitant per coses maques. Per mi i per la meva carrera futbolística és un plaer. Intentar seguir al mateix nivell. Per mi és un treball diari no baixar aquest nivell i millorar-lo sempre. I bé, portem dos anys allà a les portes (de l'ascens), i a veure si posem una mica entre tots i podem arribar a l'objectiu que tots volem.

- Vas començar la temporada jugant com a únic pivot, però després el míster va retocar el sistema i va tornar la dupla amb Granell. Et sents més còmode així?

Sí, tens raó. Al principi potser era un sistema una mica més ofensiu, i jo al mig del camp havia d'abarcar més terreny, i era una mica complicat. Però bé, crec que sí, que ara em sento potser més còmode amb l'Àlex al costat perquè m'ajuda més, sobretot en l'àmbit defensiu, a estar més sòlids al darrere, a fer més ajudes, perquè al repartir-nos l'espai puc ajudar més a banda i als centrals, i fins i tot ofensivament puc incorporar-me algun cop amb conducció. Per tant, sí, em sento molt còmode, però això depèn del míster. Hi ha partits que suposo que tornarem al pivot sol, per tant, no sé, cada partit és un món. El míster i el cos tècnic estudien els rivals per intentar fer-los el màxim de mal possible, per tant, si juguem amb dos o amb un, jo intentaré adaptar-me i fer-ho el màxim de bé possible.

- Imagino que ja t'ho hauran preguntat molts cops, però com t'ho fas per estar a tot arreu, per abarcar tant de terreny, i a sobre, partit rere partit, perquè aquesta temporada no t'has perdut més que la primera jornada.

Bé, no ho sé. Això ja és des de petit. A mi m'agrada sentir-me important defensivament, intentar fer moltes ajudes als companys, abarcar molt de camp, i després potser tinc aquestes mancances més ofensives. Però bé, crec que a mi amb el sistema que utilitzem em va perfecte. Crec que puc explotar les meves millors virtuts. Jo ho he fet des de petit, intentar abarcar molt de camp, fer moltes ajudes defensives, i fer-ho el millor possible defensivament perquè els jugadors de qualitat tinguin més facilitats per crear perill.

- De totes maneres, aquesta temporada, quan t'has incorporat a l'atac tampoc t'ha anat prou malament.

Sí, bé, això és una mica estrany per mi, perquè no estic acostumat a fer gols, i dóna la casualitat que aquest any n'he pogut fer dos. Cada cop em sento amb més llibertat, amb més confiança per pujar cap a l'atac, i a més, ara que jugo amb l'Àlex, em pot fer una mica més la cobertura quan jo avanço la meva posició. Per tant, bé, sé que no és la meva funció, però si en algun moment pujo per buscar superioritat, ho intento fer el millor possible.

- Al desembre vas cridar l'atenció dels seleccionadors catalans, i vas poder debutar amb la Selecció, i casa, a Montilivi. Un altre somni fet realitat?

Sí, un somni fet realitat. Ja ho vaig dir en el seu moment. A mi, des del dia que em van trucar vaig dir que sí. Una alegria immensa. Passar de ser un espectador a poder disputar aquest partit va ser un premi. Bé, com ja vaig dir, va ser un premi a tota la plantilla del Girona pels bons anys que portem. Hi vaig anar jo, però hi podia haver anat qualsevol altre. M'ho vaig prendre com un premi, un moment especial. Vaig intentar viure-ho al màxim, i és un record que m'enduc.

- Aprofitant que parlàvem de Catalunya, i de futbol català, com estàs veient aquest duel pel lideratge de Tercera entre el Peralada, afiliat al Girona i precisament dirigit per Arnau Sala, i l'Olot.

És un duel molt bonic. A l'Olot hi vaig poder jugar mitja temporada, i al Peralada, que és el nostre filial, conec a la majoria de jugadors, i estic molt content per ells. Crec que és una competència molt sana i crec que tots dos estaran a dalt fins al final. Ara mateix el Peralada està en una mala dinàmica, però crec que ho resoldran ràpid. Per tant, crec que són dos rivals molt potents a la categoria. Els he anat a veure algun cop, i els he vist molt superiors. Jo crec que estaran a dalt tota la lliga, i a veure si puja un o pugen els dos.

- I l'última pregunta. A tots els joves del planter, tu que has pujat des de la base i que has assolit tenir continuïtat a la primera plantilla, quin missatge els hi donaries?

El missatge és que estiguin tranquils i tinguin paciència, que un jugador amb deu anys no es pot decidir ja si serà o no professional. És anar cremant etapes. Jo vaig tenir la sort d'anar al Girona molt aviat, però també podria haver estat una desgràcia, perquè molts companys meus s'han quedat pel camí, i anar al Girona és complicat, perquè cada any fan fora a molts jugadors i n'agafen de nous. Per tant, crec que és complicat. Han de tenir paciència, intentar, sobretot els més petits, anar a fer amics, a passar-s'ho bé, a aprendre el màxim, perquè crec que s'estan fent les coses molt bé des de la base, amb entrenadors molt bons que poden ensenyar moltes coses a la mainada. Sobretot això, que tinguin paciència, que gaudeixin del moment, que es fan molts amics i que aprens moltes coses, i que a la que acabin juvenil, si ha d'arribar el pas, ja arribarà.