Dos mals resultats lluny de Montilivi i una victòria agònica enfront el Valladolid, marcaven els precedents d'un Girona que rebia a Montilivi a un Mallorca en línia creixen des que a principi d'any se'n va fer càrrec Olaizola. Enguany, fent valer la seva imbatibilitat al fortí de Montilivi, els locals anaven decidits a plantar cara als balears per evitar poder perdre coixí respecte al tercer classificat. L'afició, aquest cop sí, va respondre, i malgrat ser l'encontre a les vuit del vespre i retransmès en obert per GOL, l'assistència va fregar els sis mil espectadors, flirtejant amb el rècord del curs vigent.
Sense l'indispensable Pere Pons al mig del camp, absent per acumulació de targetes, Pablo Machín va decidir donar entrada a Rubén Alcaraz. Enguany, no va ser l'únic canvi. Sebas Coris va tornar al carril dret, mentre que contra tot pronòstic, Kiko Olivas va prendre la titularitat a Jonás Ramalho. La resta, tot igual. René Román va continuar una jornada més sota pals, fent encara més evident que ha guanyat la partida a Bono. Pedro Alcalá, Juanpe, Aday, Álex Granell, Borja García, Portu i Fran Sandaza van completar l'onze. A l'altra banda, Olaizola va sorprendre deixant a la banqueta a Lekić i a Brandon, aquest últim per precaució, i d'inici van formar Pol Roigé i Lago Júnior en punta d'atac. Enguany, l'onze del Mallorca, amb Angeliño com titular, va esdevenir molt minvat per les innumerables baixes de la formació balear.
El mal estat del terreny de joc, que Delfí Geli va aclarir després del partit a micròfons de Gironistes Online que és degut a problemes de drenatge que s'estan prolongant, va penalitzar en excés al Girona, segons va reconèixer Machín en roda de premsa, degut a que els futbolistes anaven amb por a l'hora de fer els controls i les passades. Això, sumat a l'alta i asfixiant pressió del Mallorca, va provocar diverses pèrdues de pilota dels locals a camp propi, que ben a prop van estar de costar molt cares. Enguany, el Mallorca no va aprofitar els obsequis dels gironins, i no va ser capaç de materialitzar cap de les seves arribades. Kiko Olivas, molt imprecís, i l'absència de Pere Pons, sumat a un Rubén Alcaraz superat, van esdevenir factors clau en les dificultats de l'equip de Machín per treure la pilota jugada des del darrere, recorrent sense gaire èxit a pilotes llargues que sovint van acabar en res. Tan sols alguna internada de Sebas Coris va generar perill a un Cabrero inèdit durant tot el primer temps. Arribats al descans, malgrat l'empat a zero, la sensació a la grada de Montilivi no era altre que impotència i por, alhora que esperances de capgirar el guió del matx al segon temps.
Enguany, la represa no va portar canvis, i tots dos conjunts van seguir en la mateixa línia. El Mallorca, perdent temps des del primer moment i intentant sorprendre el Girona al contracop, i aquest, molt ordenat al darrere, però amb moltes imprecisions en les passades, perdent pilotes molt perilloses, i intentant sense gens d'èxit crear perill mitjançant pilotes llargues. Machín, veient la situació, no va tardar a introduir a Longo al verd en el lloc de Borja. La cita no estava per jugadors tècnics, sinó per d'altres de molta brega i estatura, per despenjar esfèriques i aprofitar jugades a pilota aturada. Per part del Mallorca, Brandon i Lekić van substituir Pol Roigé i Moutiño, però els canvis no van aconseguir variar el guió. No va ser fins als últims deu minuts, quan l'unió de diferents factors va permetre un pas endavant de l'equip de Machín. El fet de jugar a casa va provocar que el Girona hagués d'empènyer, i en conseqüència, el Mallorca, que va baixar en intensitat, va recular. L'entrada de Mojica, i sobretot, d'Eloi Amagat, que va millorar molt l'aportació de Portu i Alcaraz, caient a banda per fer les ajudes als carrilers, però també l'expulsió de Culio, van ser els detonants perquè els de Machín es llancessin a buscar amb fermesa el gol de la victòria, que finalment va arribar mitjançant una rematada de Juanpe a la sortida d'un corner, aprofitant l'error de marcatge del seu marcador.
Al final, tres punts vitals per a refermar la candidatura per l'ascens. De fet, malgrat la victòria del Tenerife, l'empat del Cadis al Carranza contra el Reus, i la derrota del Getafe enfront l'Oviedo al Tartiere, han atorgat dos punts més de coixí al Girona, que ara ja se situa vuit punts per sobre del tercer. Enguany, amb el Llevant, que ahir va tornar a guanyar amb solvència, davant el Còrdova, la diferència segueix sent de nou punts, i Pablo Machín, en roda de premsa posterior al partit, va deixar clar que atrapar als granota no és en absolut cap prioritat per l'equip, que només pensa a continuar competint bé per mantenir un segon lloc que duria directament a l'anhelada Primera Divisió. L'equip visitarà la setmana vinent el Mirandes, que arribarà amb la moral reforçada en haver guanyat després de molt temps sense fer-ho, a Vallecas, i amb remuntada inclosa. Les visites de dos rivals directes, el Getafe i el Rayo, intercalades amb el desplaçament a Reus, completaran un mes clau per l'esdevenir esportiu del club.
Jordi Pineda.
Comentaris