Dels forts aigües que fa quinze dies van convertir l'encontre evers el Sevilla Atlètic en un partit propi de la disciplina del waterpolo, la gespa de Montilivi encara no n'havia fet net. Amb moltes clapes, fragments clarament aixecats, i fins i tot enxarcats conseqüència de les últimes pluges, el terreny de joc va esdevenir, un cop més, protagonista. Aquest cop, si més no, no tan sols va condicionar la forma de jugar, sinó que també es va convertir en aliat i alhora un entrebanc per un Girona que després de la derrota a Elx, necessitava com l'aigua, mai millor dit, retrobar-se amb els tres punts per no perdre el coixí respecte al Cadis, que va guanyar, i ampliar fins a vuit punts la diferència amb el Getafe i el Tenerife, quart i cinquè respectivament.
Sancionat per acumulació de targetes (recordem que amb la groga a Elx va complir cicle d'amonestacions) Ramalho va haver de quedar-se a la graderia, donant entrada Pablo Machín en el seu lloc a un Kiko Olivas que tornava a l'activitat després d'un llarg període fora de combat per lesió, i que va rendir amb escreix davant l'exigència de la punta d'atac blanc-i-violeta. Sebas Coris per la dreta, en el lloc d'un Cifu que va quedar fora del llistat definitiu, va ser l'altre gran novetat d'una alineació on van repetir René, que definitivament ha guanyat la partida a Bono, Alcalá, Juanpe, Aday, Pere Pons, Granell, Borja García, Portu i Fran Sandaza, que un cop més es va quedar sense mullar. Mojica, que s'estrenava en una convocatòria, no va disposar ni d'un sol. Li tocarà esperar com a mínim una setmana més per debutar. A l'altra banda, Paco Herrera, que no podia comptar per sanció amb un dels homes clau del conjunt de Pucela, Juan Villar, va donar entrada d'inici en el seu lloc a un Jaime Mata que va ser rebut per Montilivi amb xiulets. Al contrari que Isaac Becerra. Enguany, el porter, que sortia d'una lesió, va ser suplent, ocupant la titularitat el català Pau Torres.
Sense la característica embranzida inicial que sol ser inherent al Girona en els partits disputats a Montilivi, els homes de Pablo Machín va donar inici a la cita amb un joc força especulatiu, conseqüència també de tenir al davant un Valladolid molt atrevit, disposat a fer-se amb la possessió de l'esfèrica des del primer moment, i a jugar a camp contrari. Malgrat això, el Girona, recorrent al recurs del joc directe i vertical, va aconseguir fer recular a un Valladolid que ben aviat va començar a veure amenaçada la seva porteria. Primer, Aday amb un xut que va marxar fregant el pal dret de Torres, i posteriorment, amb arribades no tan clares però que feien sospirar a un Paco Herrera que a l'equador del primer temps va ser partícip del primer gol de Sebas Coris amb la samarreta blanc-i-vermella. Un golàs que va decantar la balança del cantó dels locals. Enguany, els visitants no es van arrugar, i l'esdevenir de la cita, molt intensa, va consistir en un intercanvi de cops entre els dos conjunts, que malgrat provar-ho amb insistència, van arribar al descans sense més moviments a l'electrònic, conseqüència també d'una rematada a porteria buida que Aday va enviar als núvols després que la pilota li fes un últim bot estrany pel mal estat de la gespa, i d'una greu errada del col·legiat, que malgrat estar davant de l'acció, i amb clara visibilitat, no va assenyalar un penal glamurós després que l'últim home del Reial Valladolid tallés deliberadament una passada de Portu a Sandaza que deixava sol al davanter toledà per anotar a plaer el que hagués estat el segon. Una acció molt protestada pel públic que va assistir al Municipal, el qual ahir, tot i ser l'encontre a les vuit de la nit, va presentar una de les seves millors entrades, superant la barrera dels cinc mil espectadors.
Mateix guió per a l'inici del segon temps. El Valladolid, a mossegar, i el Girona, a especular. Malgrat vèncer, la diferència era mínima, i un gol dels de Pucela podia canviar del tot l'escenari. De fet, ben a prop va estar d'arribar. A banda de dos penals inexistents que va reclamar el planter visitant, Jaime Mata, aprofitant una pilota morta al punt de penal, i sense oposició, va enviar un xut molt col·locat al pal dret de René Román, que aquest va evitar que esdevingués gol amb una gran aturada. Minuts més tard, Raúl De Tomás, absolutament sol davant el porter andalús, va enviar la pilota als núvols. Malgrat que el gol semblava molt més a prop del bàndol visitant que del local, i Montilivi patia de valent en cada atac del Valladolid, en la jugada més absurda de la temporada es va decidir tot. Guitián, pressionat per Portu, va passar la pilota endarrere cap al seu porter, Pau Torres, que amb la mala sort que aquesta li fes un bot estrany just abans de xutar-la, igual que li havia passat a Aday al primer temps, va acabar introduint-se-la en pròpia porteria en tocar-la involuntàriament amb l'exterior del peu dret, i donar-li força i direcció en el sentit oposat. Una diana, la de la sentència, que va fer molt de mal als de Paco Herrera, que van concedir moltes pèrdues de pilota durant els minuts posteriors. Enguany, una internada de De Tomás a l'esquena de Kiko Olivas i Alcalá, acompanyada d'un control orientat extraordinari, va permetre a aquest plantar-se sol davant René, i batre'l. Un gol que, malgrat donar ales als val·lisoletans, va arribar, per fortuna del Girona, massa tard, i no va evitar que els tres punts es quedessin a Montilivi per sisena ocasió consecutiva aquest curs.
Bona reacció de l'equip després de la injusta derrota a Elx, davant un Valladolid que esdevingué un dels millors conjunts que aquest curs ha passat per Montilivi. La qualitat dels pucelans al mig del camp, amb un gironí com a màxima referència, Joan Jordán, que va meravellar, i els determinants Arnáiz, Mata i De Tomás com màxims responsables del gol, van esdevenir factors claus perquè els homes de Pablo Machín es veiessin exigits al màxim per assolir una victòria mínima però efectiva. La pròxima jornada, amb l'enfrontament entre Getafe i Cadis, el Girona podria encarrilar l'ascens cas d'aconseguir vèncer el malefici de l'estadi de l'Almeria, on ja viatjarà amb Ramalho, però amb Pere Pons i Aday Benítez apercebuts, a una sola amonestació de quedar exempts de la següent cita, envers el sempre complicat Reial Club Deportiu Mallorca de Saúl i Angeliño, a Montilivi.
Jordi Pineda.
Comentaris