Ens trobem pràcticament a l'equador de la temporada, i estem a on volíem estar; segons, molta distància per sobre dels més immediats perseguidors, i reafirmant aquest sòlid grup de campions que ha esdevingut el Girona.
En aquesta columna m'agradaria parlar sobre el conjunt de jugadors que formen la plantilla; si més no, dels que puc conèixer, conseqüència de veure'ls partit rere partit al llarg del curs. Enguany, és important assenyalar que tots els membres que formen l'equip són fonamentals per aconseguir l'objectiu. Cadascú amb el seu rol.
Aquest hivern, malgrat que portem una primera volta de rècord, aconseguint èxit rere èxit, i de ben segur que si a la segona volta oferim un rendiment similar, acabarem en ascens directe, hem incorporat dos grans jugadors: Pablo Maffeo, el qual ja coneixem i que porta l'ADN de l'equip a la sang, i Johan Mojica, un carriler amb talent i molta potència, i amb una clara vocació ofensiva.
Amb el 3-5-2, ben aposentat i ben conegut per tots els integrants de la plantilla dirigida per Pablo Machin, sempre competim amb la vessant de l'esquema més fermament ofensiva. Ara bé, quan juguem a camp visitant, sembla que anem amb una mica de por, i no acabem d'implantar amb fermesa el nostre joc i la nostra força, però de ben segur que això canviarà durant el transcurs dels partits restants per acabar la temporada.
La porteria, composta per René, Bounou i Gianni, està molt ben equipada, i és que pel que he vist fins ara, són fantàstics i molt segurs tots tres sota pals. La defensa, que inclou carrilers; Aday, Cifu, Mójica, Pablo Mafeo, Sebas Coris i David Serrano, tots ells amb gran rigor defensiu però alhora molta vocació ofensiva, i centrals; Alcalá, Kiko Olivas, Juanpe, Pablo Marí, Ramalho i Richy, tots ells de gran talent i amb molta força i empeny. La mitja, amb Borja García, Àlex Granell, Pere Pons, Portu, Rubén Alcaraz, Eloi Amagat, Cámara, Marc Carbó i Felipe Sanchón, és l'eix principal de joc, i la zona de l'equip a on cal portar la direcció. Finalment, el gol. Davantera formada per Sandaza, Longo i Cristian Herrera. Tots ells capaços, amb el seu olfacte golejador innat, d'empènyer a l'equip cap a Primera Divisió.
Ja per acabar, dir que cada setmana que juguem a casa, vaig a Montilivi i em trobo amb tots els aficionats del Girona que conec, tots ells amb molta il·lusió, felicitat i ganes d'ajudar els nostres jugadors a guanyar. Sento cada vegada més que l'equip nota aquesta força de l'afició i això dóna un plus que en moltes ocasions aplana el difícil camí cap a la victòria. Malgrat que ens falta trobar la fórmula perquè passi el mateix en els partits disputats lluny de Montilivi, segur que l'aconseguirem ben aviat i suposarà l'empenta definitiva cap a l'ascens.
Perry Lleonart.
Comentaris