Els últims dos desplaçaments, a Elx i Almeria, havien generat dubtes entre la parròquia blanc-i-vermella sobre la capacitat de rendiment de l'equip lluny de Montilivi. Agòniques victòries envers el Valladolid i el Mallorca com a locals, tampoc ajudaven a esvair uns fantasmes que, malgrat la immillorable situació de l'equip, en ascens directe des de fa més de tres mesos, i vuit punts per sobre del tercer, tornaven a fer acte de presència. La visita a Anduva, un camp petit i complicat, on l'afició estreny molt, per tant, no deixava de ser, alhora que un encontre idoni per reivindicar el bon moment de la plantilla, un matx enverinat pel fet de tenir al davant un Mirandes amb problemes importants esportivament i molt necessitat de punts per la preocupant situació a la taula classificatòria de la Lliga123.
Moltes rotacions a l'onze de Pablo Machín, contra tot pronòstic. Els carrils van canviar totalment de cara, amb Pablo Maffeo per Sebas Coris a la dreta, i Johan Mojica per Aday a l'esquerra. L'eix de la defensa, amb l'entrada de Ramalho per Kiko Olivas, la mitja, amb el retorn de Pere Pons per Rubén Alcaraz, i la davantera, amb la inesperada suplència de Borja García en favor de Cristian Herrera, van esdevenir les altres quatre novetats a l'alineació. René Román, malgrat que durant la setmana s'havia especulat amb el retorn de Bounou, va tornar a repetir sota pals, confirmant així que li ha guanyat clarament la partia al marroquí, mentre que els indiscutibles Alcalá, Juanpe, Granell, Portu i Sandaza van completar un onze molt més ofensiu i directe que en ocasions anteriors.
L'arrancada dels deixebles de Pablo Machín va ser immillorable. Explotant molt el joc per les bandes, amb Pablo Maffeo i Johan Mojica, conseqüència de la gran quantitat d'homes que ahir va acumular pel mig el Mirandes, i que van anul·lar per complet a Portu, el Girona va generar moltes arribades consecutives, rondant el perill a l'àrea local durant el primer quart d'hora. Ara bé, els blanc-i-vermells van ser incapaços de finalitzar alguna d'aquestes accions amb èxit, i el conjunt castellà, esperonat per la seva afició, va començar a avançar alguns metres i a igualar forces, arribant a relegar, amb el pas dels minuts, l'atac del Girona a un segon pla, i posant a prova a la defensa, ahir impecable, i a René, que enguany, poc va haver d'intervenir. Això sí, la sensació de perill cada cop era més potent, i el Girona, totalment superat, buscava aguantar, amb molt de patiment, l'empat a zero, demanant l'hora per marxar als vestidors i frenar així l'embranzida i l'assetjament local.
I així va ser. El descans va esdevenir un gir en el guió de l'encontre, que va iniciar la represa de nou amb domini visitant, que enguany, no va servir per generar perill, si més no, des d'un principi. Conscients que una victòria davant tot un Girona podia esdevenir un cop d'efecte important, els locals es defensaven amb molta solvència i rigor, provant sorprendre al contracop a René. Quelcom que no va succeir, i és que un superb Pere Pons va esdevenir un mur infranquejable al darrere, juntament amb Alcalá, Ramalho i Juanpe. Enguany, el Girona, esperonat pel pas dels minuts, va anar bolcant-se més i més en atac, fins a arribar a convertir la cita en un atac i gol. Sergio Pérez va haver d'intervenir en diverses ocasions, i malgrat la serietat defensiva mostrada pel conjunt de Javi Álvarez, al final, el gol va arribar. Una passada interior de Borja García, culminada per Fran Sandaza amb una genialitat, va portar el silenci a la graderia d'Anduva, i el zero a un al marcador. I sense temps encara perquè el Mirandes reaccionés, totalment desencaixat pel gerro d'aigua freda que va suposar la diana del toledà, una llarga conducció de Pere Pons, després d'una recuperació d'ell mateix, va acabar amb un clar penal sobre el de Sant Martí Vell, que es va encarregar de transformar l'italià Samuele Longo, i que va esdevenir la sentència d'un matx que en tot moment va tenir color blanc-i-vermell, on en el cas d'ahir, blau. Precisament esdevingué el primer d'aquest curs que el Girona guanyà amb la 'City-equipació'.
Al final, una victòria transcendental per recuperar les bones sensacions a domicili, i vital, no només per certificar la permanència faltant setze jornades per concloure el campionat, sinó també per mantenir la distància de vuit i nou punts respecte als més immediats perseguidors, Cadis, Tenerife i Getafe respectivament. Al mateix temps, l'empat de l'Oviedo a Reus permet ampliar fins a onze punts l'avantatge amb els asturians, sisens, i depenent del resultat que obtingui el Valladolid de Paco Herrera envers el Lugo, la distància respecte al setè classificat, que marcaria la línia vermella entre entrar o no al play-off, oscil·larà entre els onze i els tretze punts. El Llevant, això sí, a falta que s'enfronti al Sevilla Atlètic, continua menjant a part, i és que sis punts continuen separant-lo del Girona, els quals podrien ascendir a nou amb una victòria envers la formació andalusa, o a set amb un empat. Per la seva banda, els de Pablo Machín rebran dissabte vinent al Getafe, a Montilivi, en un partit que es disputarà a les sis de la tarda, i que esdevindrà el punt de partida d'un mes de març clau pel que fa a les aspiracions d'ascens, amb els desplaçaments a Reus i Oviedo, i la visita del Cadis.
Jordi Pineda.
Comentaris