Amb més d'una setmana d'antelació s'havien exhaurit les entrades per la cita, i la magnitud de l'encontre feia preveure una entrada rècord pel que fa a aquest curs, com finalment es va acabar concretant, fregant-se el ple. L'ambient que es respirava ja dies abans per la ciutat i les xarxes no va ser menys del que es va viure a Montilivi, essent aquest les ales que van portar a l'equip a lluitar fins a l'últim instant per una remuntada que es va resistir. Enguany, la intensitat, les ganes i el carisma mostrat sobre el terreny de joc pels homes de Pablo Machín, que en tot moment van ser superiors als andalusos, malgrat ser durament penalitzats per dues errades matineres, van ser suficients motius per marxar de Montilivi amb el cap ben alt. Quelcom que van reconèixer els mateixos futbolistes, malgrat no fugir en cap moment de l'autocrítica.
Pablo Machín, amb tot el planter disponible a excepció dels dos únics lliures específics, Richy, lesionat de llarga durada, i Alcalá, sancionat, a més a més d'Alcaraz, també sancionat, i Mojica, amb problemes físics, va haver de recórrer a la inventiva per completar l'onze, i va apostar per ressituar a Kiko Olivas en aquesta posició. Enguany, el central d'Antequera va respondre amb escreix al repte proposat pel tècnic sorià, i malgrat que va començar la cita dubitatiu, va anar a més, esdevenint vital als instants finals per tallar contracops on el rival hagués pogut sentenciar el matx. Machín, malgrat que va optar per una alineació continuista a la de Reus, es va veure obligat no només a introduir canvis en defensa, sinó també en atac, on va entrar Portu en detriment d'un Borja que va acabar amb molèsties la jornada immediatament anterior. A l'altra banda, Álvaro Cervera, que va deixar a homes importants com Imaz o Aketxe a la banqueta, va apostar per contrarestar al Girona plantejant un equip tàcticament molt similar al local.
L'equip, a diferència de jornades anteriors, va saltar al terreny de joc animat per més de vuit mil espectadors fent ressonar els seus aplaudidors, i realitzant un enorme mosaic blanc-i-vermell al llarg de tota la graderia només interromput per un breu sector groc, corresponent a l'afició contrària. Enguany, dues imprecisions en defensa durant els primers vint minuts, primer de Juanpe en un rebuig i posteriorment de Kiko en un marcatge, van propiciar els gols d'Ortuño i Álvaro, que van posar molt costa amunt la cita pels interessos locals. Enguany, una magnífica reacció dels de Machín, que van aconseguir fer recular als visitants fins al seu propi camp i generar ocasions manifestes de gol per retallar distàncies, va tornar l'alè a Montilivi, que es va bolcar de nou ràpidament a animar. I malgrat que es va arribar al descans sense novetats, la fe en la remuntada, o si més no, en la igualada, era ben present entre els aficionats.
Només començar la represa, Machín va donar entrada a Borja García en detriment d'Álex Granell, esdevenint una clara declaració d'intencions del míster sorià, decidit a anar a buscar la remuntada, malgrat ser ahir Jordi Guerrero l'encarregat d'executar les seves decisions arran de gespa, conseqüència de l'absurda sanció que va obligar a aquest a viure el matx des d'una cabina de premsa. Els gaditans no van mostrar predisposició a canviar el guió de la cita, i van seguir tancats al darrere intentant evitar que les constants envestides dels locals esdevinguessin quelcom més, i provant sense èxit de sentenciar al contracop. I després de dos pals, cantant el públic assistent erròniament el gol en el primer, i d'errades incomprensibles davant de porteria, va arribar l'anhelada diana, obra de l'italià Samuele Longo, que va engaltar una pilota morta dins l'àrea amb una extraordinària xilena, que va fer inútil l'estirada de Cifuentes. Però tot i seguir-ho provant amb insistència durant els següents vint minuts llargs, la recompensa no va arribar, i just en el moment menys oportú, Montilivi va registrar la seva primera derrota del curs vigent, perdent així el Girona la condició d'invicte al Municipal.
Malgrat la derrota, i en conseqüència, la pèrdua de tres punts vitals, que tenint en compte la resta de resultats de la jornada, haguessin distanciat al Girona a fins a catorze punts de tercer, per vuit que ara el separen de l'infern del play-off, cal remarcar l'actitud i el futbol que l'equip va mostrar sobre el rectangle de joc, essent en tot moment superior al Cadis. És per això que, malgrat que la derrota, com és evident, no deixa bon gust, aquest tampoc és amarg, ja que l'afició i els futbolistes van poder sortir de l'estadi amb el cap ben alt. Una derrota, que com reconeixien diferents protagonistes a zona mixta, servirà també per posar els peus a terra després d'una dinàmica espectacular, i valorar més l'aconseguit fins a la data, i és que els números parlen per si sols. L'equip ha esdevingut a aquestes altures el segon que més punts treu (vuit) al tercer des que es va posar en marxa aquest format de competició, i amb tan sols cinc jornades, de la vint-i-cinc a la vigent, ha ampliat en dos punts l'avantatge amb el ja citat tercer, el Cadis, quedant-se a prop de fer un forat encara més gran, i l'ha duplicat amb el quart, el cinquè, el sisè i el setè. Enguany, el Llevant, líder en solitari des de fa ja moltes jornades, s'allunya encara més, a deu punts, i estant divuit per sobre del Cadis, certifica gairebé l'ascens a Primera.
Jordi Pineda.
Comentaris