La derrota del passat cap de setmana davant el Cadis a Montilivi obria un nou escenari pel Girona, desconegut des de fa moltes jornades. La segona plaça, malgrat partir amb un avantatge considerable, tronava a ser més motiu d'angoixa que de plaer en veure com, de perdre més punts, podia reduir-se notablement la diferència amb el tercer, el mateix Cadis, donant opció així als andalusos de lluitar per aquesta, incorrent sl mateix temps en un tema moral que podia ser altament negatiu i perjudicial. Tot es tractava, per tant, d'un tema psicològic provocat per una derrota dolorosa al mateix temps que injusta que, sense cap motiu i de forma incomprensible, va provocar que apareguessin de nou els fantasmes sobre Montilivi. Enguany, malgrat la derrota a Oviedo que va convertir la nit de dissabte en un polvorí de crítiques i sobretot dubtes, fonamentats únicament en el traumàtic record de cursos passats, ja que l'equip no dóna cap argument per posar-lo sobre tela de judici en l'actualitat, la victòria del Tenerife durant la tarda de diumenge al Carranza va tornar de nou la calma a terres gironines, i és que contra els pronòstics dels més pessimistes, l'equip va continuar traient vuit punts d'avantatge al tercer, per dotze al setè. Ara bé, el Llevant, que va empatar a l'Iberostar davant un sòlid Mallorca, s'escapa a onze, certificant de manera virtual no només l'ascens, sinó també el primer lloc.
Sense Aday, absent per acumulació d'amonestacions, i amb Mojica encara recuperant-se de la seva lesió, Pablo Machín va recórrer a Sebas Coris per ocupar carril esquerre, que en la línia que havia mostrat per la banda contrària abans de l'arribada de Pablo Maffeo, va completar un excel·lent encontre complint amb escreix tant en tasques defensives com ofensives, on va generar una de les millors ocasions de l'equip i va fregar el gol. Alcalá, que complerta la sanció va tornar a l'onze, va ocupar la posició de lliure, mentre que Kiko Olivas va desplaçar-se a la dreta en absència de Ramalho, que va caure hores abans de la convocatòria per problemes d'últim moment. El tècnic sorià, que va seguir apostant pel doble pivot format per Pere Pons i Álex Granell, va optar per recuperar els dos mitges puntes, Borja García i Portu, i deixar a Samuele Longo com a única referència en atac. Per la seva banda, Fernando Hierro va voler igualar les forces amb el conjunt gironí recorrent a la mateixa estratègia que una setmana abans va plantejar amb el mateix èxit Álvaro Cervera: Calcar-lo tàcticament. I és que de forma puntual per a la cita, va recórrer a la defensa de tres amb dos carrilers profunds, un doble pivot i tres homes despenjats en punta d'atac, buscant així incomodar el Girona amb la seva mateixa arma.
L'equip va saltar al rectangle de joc per feina, i ben d'hora, passats escassos minuts, Borja García va enviar un xut a l'exterior de la creueta, posant en alerta a un Juan Carlos que malauradament va esdevenir un dels grans protagonistes de la cita. El domini i les arribades visitants van anar en augment, i no van cessar. Enguany, l'Oviedo, incapaç de posar fre a la formació dirigida per Machín, provava de forma aïllada penalitzar al Girona al contracop, i passats quinze minuts i escaig, Toché va avisar amb un remat al lateral de la xarxa, que esdevindria un presagi del que finalment acabaria succeint. Sebas Coris, als instants finals d'un primer temps amb clar color blanc-i-vermell, va plantar-se sol davant d'un Juan Carlos que amb la punta dels dits va evitar el zero a un, realitzant una de les aturades de la jornada, i fins i tot del campionat. En la següent jugada, Portu en primera instància, i Longo i Borja posteriorment van quedar-se amb la mel als llavis, i és que de nou van topar amb el mur Juan Carlos en l'intent de posar el seu equip per davant al marcador. Amb els integrants del conjunt local demanant l'hora i la graderia resant perquè es mantingués l'empat a zero, l'àrbitre va assenyalar el camí de vestuaris.
Ni el més optimista Hierro, ni el més pessimista Machín haguessin imaginat el què oferirien els primers instants de la represa, i el gir radical que provocarien al guió de la cita. Toché, aprofitant una prolongació al segon pal provinent d'un servei de cantonada, va anotar a plaer l'un a zero davant la incrèdula mirada de René i la resta de companys, i set minuts després, una pèrdua de Pablo Maffeo a la línia divisòria va desembocar en una ràpida transició dels asturians culminada amb una passada a l'esquena de Kiko Olivas, qui va mesurar malament el fora de joc i va habilitar de nou a Toché perquè en el mà a mà amb René anotés el segon. Una jugada molt similar a la del segon gol del Cadis a Montilivi la setmana anterior. La desconnexió, d'escassos deu minuts, va costar, igual que el cap de setmana anterior, una dolorosa derrota, i és que malgrat intentar-ho, el Girona va ser incapaç d'aixecar-ho, i malgrat generar perill, essent una doble ocasió de Fran Sandaza i Borja García la més clara, tampoc va poder retallar distàncies. Enguany, l'Oviedo, aprofitant la passa endavant del Girona a la recerca del gol, i els canvis ofensius de Pablo Machín, va estar a punt de sentenciar i fer encara més sang amb un tercer tant, però René ho va evitar amb dues sensacionals aturades.
El Girona, que va encadenar la segona derrota consecutiva, quelcom inèdit fins a la data aquest curs, va trencar una dinàmica que durava ja gairebé dos anys on, quan perdia, no ho feia per més d'un gol. Enguany, malgrat tornar de mans buides d'Astúries i patir relativament pel coixí durant poc més de dotze hores, la derrota del Cadis finalment davant del Tenerife manté al club català amb un clar avantatge respecte al tercer, de vuit punts, que inviten a la tranquil·litat i a l'optimisme. Ara bé, el duel contra el Rayo de la setmana entrant serà vital, més que en l'àmbit esportiu, per recuperar sensacions i refer-se psicològicament d'un ensopec contemplat dins dels plans. L'efectivitat, després de dos duels consecutius on s'ha resistit, estarà en el punt de mira, igual que també ho estaran el Cadis, que visitarà el complicat camp de l'UCAM Murcia, La Condomina, el Tenerife i el mateix Oviedo, que s'enfrontaran a l'Heliodoro, i el Getafe, que es jugarà a l'Alcoraz, davant l'Osca, la seva continuïtat a llocs de play-off. Però abans de tot això, el Girona haurà de mesurar-se al Nàstic de Tarragona el pròxim dimarts a Olot, amb motiu de la celebració de la final de la Copa Catalunya, un trofeu que, en cas de conquistar-se, debutaria al palmarès de l'entitat, i és que sempre s'ha resistit.
Jordi Pineda.
Comentaris