Encara eufòrics després de golejar a un rival directe com el Getafe per cinc a un, donant així un cop d'autoritat, el Girona viatjava a Reus conscient que es trobaria un escenari ben diferent, i sabedor que hauria de rendir al dos-cents per cent, com sol dir Machín, per rascar quelcom positiu. Enguany, el massiu desplaçament d'aficionats a Tarragona, gairebé un miler, i l'oportunitat d'ampliar encara més la distància respecte al tercer, esdevenien raons de pes i també motivacions per saltar al rectangle de joc amb la màxima intensitat i ambició davant un Reus necessitat de punts, i és que malgrat la tranquil·la posició que ostenta en l'actualitat a la taula classificatòria, acumula gairebé un trimestre sense conèixer la victòria, i va consumint l'ampli coixí que va assolir a l'inici de curs, quan va arribar a lluitar per posicions d'ascens, superant en punts durant diverses jornades al mateix Girona, que ara se situa trenta-dos per sobre seu.
Pablo Machín, sense Johan Mojica per lesió ni Kiko Olivas per una gastroenteritis d'última hora que va forçar l'entrada de Pablo Marí a la convocatòria, qui va acabar l'encontre a punt d'esdevenir el botxí de l'entitat gironina, va optar per repetir l'alineació que va golejar una setmana abans als homes de Bordalás, amb les úniques novetats, forçades, de Jonás Ramalho i Aday. René, Maffeo, Alcalá, Juanpe, Pere Pons, Granell, Borja, Longo i Sandaza van completar l'onze, quedant-se Portu, de nou, a la banqueta, malgrat ser un dels jugadors amb més minuts del planter, i no haver encadenat mai dues suplències consecutives. Enguany, Natxo González va preferir disposar al camp la versió més defensiva del Reus, deixant a Fran Carbiá i Edgar Hernández, els homes gols de la formació tarragonina, a la banqueta.
Com qualsevol podia esperar, el patit va començar molt travat. Ambdós equips eren incapaços de fer-se amb el domini per les dificultats que li presentava l'altre, i la pilota amb prou feines passava de la zona central del terreny de joc. Borja García, únic mitjapunta ahir, va ser incapaç d'intervenir en cap moment pel dur marcatge que Natxo González va preveure sobre ell, i Sandaza i Longo, als quals no els van arribar pilotes, van esdevenir dos espectadors més dels més de set-cents que es van desplaçar de Girona a Reus per donar suport a l'equip. Enguany, tampoc va haver de presentar molta activitat la defensa, i és que al conjunt local se li van presentar els mateixos problemes que als homes de Pablo Machín. Tímides aproximacions sense perill, ben entrat el primer temps, van esdevenir els únics apropaments de tots dos conjunts en uns quaranta-cinc minuts típics de Segona Divisió, que feien preveure, tot i que finalment no va acabar de ser del tot així, que qui anotés primer s'enduria el partit amb relativa tranquil·litat, sense esdevenir aquest ni èpic ni polèmic. Res feia pensar com es desenvoluparien realment els següents quaranta-cinc minuts, i sobretot, el final, apoteòsic.
Conseqüència de la mala dinàmica de les últimes setmanes, el Reus intentava aguantar per sorprendre el Girona en una jugada aïllada, i aconseguir donar un cop d'efecte. Enguany, el pla de Natxo González se'n va anar a norris quan Portu, que havia entrat al descans substituint Longo, va rematar a gol una magistral assistència de Borja García, que el va deixar sol davant Edgar Badía. El porter català precisament va ser protagonista en la següent jugada, quan va enviar un xut potent, ras i col·locat del mateix Borja García a corner, despertant l'admiració de la graderia per la sensacional aturada realitzada. Els roig-i-negres van haver d'estirar-se per anar a buscar l'empat, i fruit d'això, el conjunt visitant va trobar més espais al darrere, aprofitant Juanpe, un quart d'hora més tard del primer gol, un error de mesuració del central, per deixar a Fran Sandaza sol davant del porter local, aconseguint el de Toledo batre'l amb una sensacional rematada creuada per baix. Però malgrat que semblava que el Girona sentenciava l'encontre, el Reus encara no havia dit l'última paraula. Encara que els minuts van anar passant i la reacció dels locals no va arribar, aquests van intensificar després de l'absurda expulsió d'Alcaraz faltant cinc minuts pel noranta, i quatre minuts més tard, Querol, trencant molt bé pel mig dels centrals, va retallar distàncies amb una sensacional rematada. A partir d'aquí, el Girona es va tancar per complet a la seva àrea, mentre que el Reus va començar a penjar pilotes. I va ser en una internada de Benito al noranta-tres, faltant un pel final, quan l'àrbitre, després que el lateral tarragoní aprofites la relliscada de Marí, acabat d'entrar al rectangle de joc, per simular un penal inexistent, va decidir assenyalar la pena màxima davant la lògica indignació dels gironins, que es va convertir en una alegria desmesurada quan Edgar Hernández, encarregat d'executar el llançament, va enviar aquest més lluny de Tarragona.
Després d'una fluixa actuació arbitral, amb una gran quantitat de targetes grogues molt dubtoses a jugadors gironins, una expulsió, al mateix que absurda molt polèmica, i també un penal inexistent que a punt va estar de condicionar el resultat, la gota que va colmar el vas, mai millor dit, va esdevenir la incomprensible expulsió d'un Pablo Machín, que es perdrà la cita envers el Cadis, per colpejar amb el peu una ampolla d'aigua d'un litre i mig que va esquitxar lleument al quart àrbitre amb les gotes que aquesta va deixar anar. Enguany, el club ha recorregut i espera que la sentència final sigui favorable. Si més no, la victòria permet al Girona ampliar a onze punts l'avantatge amb el tercer classificat, el mateix Cadis, pròxim rival, i a dotze i tretze amb la resta d'equips que conformen el play-off, mentre que el setè, l'Osca, que marca la línia entre disputar-lo o no, ja s'allunya a divuit. Enguany, el Llevant, que va tronar a vèncer, golejant per zero a quatre al Valladolid, continua set punts per sobre, ocupant amb solitari la primera posició de la Lliga123.
Jordi Pineda.
Comentaris